Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Barcelona és la ciutat espanyola que més ha augmentat la despesa social

L'Ajuntament de la capital catalana va destinar 201 euros a inversió social per habitant el 2017, un 20,1% més que el 2016

Una oficina de serveis socials de Barcelona, en una imatge d'arxiu.
Una oficina de serveis socials de Barcelona, en una imatge d'arxiu.

Barcelona és la ciutat espanyola que més va augmentar l'any passat la despesa en serveis socials. Amb 201 euros d'inversió per habitant, la pujada va ser d'un 20,1% el 2017 respecte al 2016, segons l'informe anual de l'Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials. Per primera vegada, i coincidint amb el primer any sencer de mandat de l'alcaldessa Ada Colau, la capital catalana entra en la llista dels 25 ajuntaments "en excel·lència social", on ocupa el cinquè lloc. En aquest rànquing hi ha altres cinc ciutats de Catalunya: Esparreguera, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià.

El president de l'Associació, José Manuel Ramírez, destaca que en l'últim índex "hi hagi una gran ciutat com Barcelona i altres dues capitals de província, Saragossa [en el lloc 15] i Granada [23]". "És rellevant i ha de reconèixer-se a aquests ajuntaments que són solidaris de debò i no fan solidaritat de fanfàrria", diu, i recorda que l'informe també assenyala els "ajuntaments pobres en serveis socials", els 40 que, de mitjana, inverteixen menys de 39,7 euros per habitant en serveis socials: "Veiem despeses per habitant per sota dels 39 euros i en ciutats on els alcaldes van als actes benèfics".

Quatre ciutats basques, les que més gasten

Les quatre ciutats que encapçalen l'últim Rànquing d'Ajuntaments en Excel·lència Social de l'Associació de Directors i Gerents a Serveis Socials són del País Basc. Són Errenteria (290 euros d'inversió per habitant), Santurtzi (265) i Arrasate / Mondragón (255). La cinquena, situada abans que Barcelona, és Basa, a Granada, amb 188 (dades del 2015)

"Són els ajuntaments els que atenen els problemes de proximitat i ha de ser a través de dues eines, el ple i els pressupostos, on han de demostrar sensibilitat social i que es preocupen per les persones més vulnerables", afegeix Ramírez. Per figurar en l'índex anual que publica aquesta associació professional, s'exigeixen quatre requisits a les ciutats, totes de més de 20.000 habitants: que destinin més del 10% del seu pressupost a serveis socials; que la partida augmenti; que destinin més de 100 euros per habitant; i que publiquin dades en un portal de transparència (on es compara la inversió social executada i publicada pel Ministeri d'Hisenda un any, amb la pressupostada l'any següent).

La tinent d'alcalde de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz, celebra l'entrada de la ciutat en el rànquing d'excel·lència i assegura que, amb dades tancades del gastat per l'àrea el 2017, la diferència en relació amb 2016 encara és més gran. Si les dades de l'informe parlen d'una despesa pressupostada de 323 milions d'euros, Ortiz assegura que en realitat ha estat de 415 milions, perquè hi ha partides dels consorcis d'educació o habitatge que no entren en les xifres del ministeri.

En qualsevol cas, Ortiz recorda que Barcelona en Comú va guanyar les eleccions "amb el compromís d'aplicar un pla de xoc d'emergència social i plasmar al pressupost el canvi de prioritats". Un objectiu, diu, "que permeti consolidar de manera estructural l'atenció a les persones, no només en moments de crisis, ni només a les persones vulnerables, sinó a tota la població, des de la infància fins als més grans, amb l'objectiu de reduir les desigualtats amb polítiques de renda i amb uns serveis públics forts". La regidora recorda a més que l'esforç de l'Ajuntament de Barcelona s'ha fet "en un context de retallades d'altres administracions que ha tingut un gran impacte a la ciutat".

Un 80% en set anys

En xifres absolutes, el president de l'Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials també assenyala que les quantitats mostren com la despesa de l'Ajuntament de Barcelona en serveis socials ha augmentat un 81% des del 2010. El pressupost ha passat de 178,3 milions d'euros (que serien 111 euros per habitant) a 323,7 en 2017 (els 201 euros actuals).

En el cas d'Esparreguera, la despesa és de 186 euros per habitant. A Mollet, 117; Montcada i Reixac 111 euros (amb dades de 2015), Santa Coloma de Gramenet també 111 euros i Sant Adrià de Besòs, 104. En la llista dels quals menys inverteixen figuren Vila-seca (18 euros) i Roses (36).