Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
ANÀLISI

La llei prohibeix la investidura telemàtica

Els atorrollats necessitaven una cortina de fum que amagués fins a quin punt van enganyar en campanya prometent l'impossible

Carles Puigdemont.
Carles Puigdemont. AP

Alguns (Jordi Turull i el reguitzell de propagandistes independentistes) enganyen a cor que vols. Afirmen que una investidura telemàtica de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat és possible, ja que el reglament del Parlament no la prohibeix. I que, per tant, n'hi hauria prou amb la interpretació laxa de la norma per autoritzar-la.

Uns altres (els autors de l'informe del Govern espanyol desautoritzant aquest disbarat) es deixen endur al terreny del reglament, que és ben clar, però no tan taxatiu com la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la Presidència i del Govern de la Generalitat.

Aquesta descarta, impedeix, prohibeix la investidura telemàtica del president, en exigir, solemne —per a la seva elecció parlamentària—, la presència física a l'hemicicle del candidat proposat pel president de la Cambra.

L'article 4.3 d'aquesta llei (en la versió original catalana, que és la diriment en cas de discordança) estableix: “El candidat o candidata proposat presenta davant el Ple el seu programa de govern i sol·licita la confiança de la Cambra”; després es fa el debat i es vota.

Atenció a l'expressió en cursiva (subratllat de collita pròpia): davant el Ple, o sigui, ante el Pleno, segons la versió castellana. Davant és una preposició que indica una “posició en presència d'algú” o una “posició enfront d'algú”, segons el diccionari normatiu de l'Institut d’Estudis Catalans. Igualment, ante significa “enfrente de” o “en presencia de”, segons les dues primeres accepcions d'aquesta preposició recollides al diccionari de la Real Academia Española.

Per tant, no hi ha cap dubte, ni lingüístic ni jurídic. El candidat ha d'acudir personalment a la investidura, ja que s'exigeix la seva presència física individual davant els diputats, enfront d'ells: ni al darrere, ni al costat, ni obliquament. No valen altres mediacions telemàtiques, hologramàtiques o delegades. Perquè aquestes poguessin ser acceptables s'haurien d'autoritzar en el text o almenys subsumir-se en una expressió ambigua del tipus: “El candidat presentarà al Ple”.

Però no és així.

A més del tenor literal de la llei, el reglament no acull aquestes fórmules. El dret romà mana que si no es pot el poc (el vot electrònic dels electors) tampoc el molt (el del candidat, i el seu discurs); els usos parlamentaris verifiquen que no hi ha precedents, ni a Espanya ni a la resta del món.

Per què, doncs, aquest embolic? Els atorrollats necessitaven una cortina de fum que amagués fins a quin punt van enganyar en campanya prometent l'impossible: que només si es votava el president (ex) es tindria president legítim. Per això fotgen retorçant la norma, per fer veure que no mentien.