Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern central invoca les lleis catalanes per rebutjar la investidura telemàtica de Puigdemont

Un informe jurídic sobre el reglament del Parlament i l'Estatut desacredita aquesta opció

Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu. Ampliar foto
Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu. AP

Un informe del Govern espanyol basat en el reglament del Parlament i en l'Estatut d'autonomia de Catalunya dictamina que Carles Puigdemont ha d'estar present a la Cambra per ser investit president. El líder de Junts per Catalunya es troba fugit a Brussel·les per escapar-se de l'acció de la justícia espanyola arran del seu paper en l'impuls del desafiament independentista.

Segons l'informe governamental, el reglament del Parlament no preveu una presentació no presencial de la candidatura al Govern, una qüestió que "no té cabuda pel caràcter personalíssim de l'acte de presentació". Així, l'article 4.1 de les normes internes de la Cambra estableix que els diputats tenen "el deure d'assistir als debats i votacions del ple i de les comissions de les quals són membres"; i el 83.3 subratlla que "l'orador pot parlar des de la tribuna o des de l'escó", la qual cosa sembla que exclou que s'intervingui des de qualsevol altre lloc. A més, l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix que el Parlament "pot requerir la presència [física] del Govern i dels seus membres". Per tot això, l'informe governamental conclou el següent: "El candidat [Puigdemont] pretén formar un Govern amb uns membres que tenen l'obligació d'acudir presencialment al Parlament quan siguin requerits per fer-ho, per la qual cosa no cal entendre que no sigui capaç de presentar-s'hi [ell mateix] físicament en el moment en el qual sol·licita la investidura de la Cambra".

La falta de precedents, tant al Congrés com als Parlaments autonòmics, "permet afirmar que existeix un costum constitucional i parlamentari arrelat" sobre la necessària presència del candidat en el debat d'investidura. I la llei del règim jurídic del sector públic impedeix que el candidat delegui en un altre diputat la defensa del seu projecte perquè estableix taxativament que "en cap cas podrien ser objecte de delegació les competències relatives als assumptes que es refereixin a relacions amb la Prefectura de l'Estat, la presidència del Govern de la nació, les Corts Generals, les presidències dels consells de govern de les comunitats autònomes i les assemblees legislatives de les comunitats autònomes".

No obstant això, els experts jurídics del Govern espanyol fins i tot van més enllà i analitzen què passaria si els partits independentistes esquivessin totes aquestes traves legals i forcessin un acord de la Mesa o un canvi del reglament del Parlament per aconseguir una investidura telemàtica de Puigdemont. En aquest cas, adverteixen, "es veuria obstaculitzada, o fins i tot impedida, la representació de l'Estat a Catalunya". La raó? Que d'acord amb la Constitució i l'Estatut d'Autonomia el president autonòmic és el primer representant de l'Estat a la regió.

No seria l'únic problema, segons adverteixen els juristes: amb un president que no trepitja el Parlament no es pot fer un control parlamentari habitual, recorda l'informe; queda en l'aire com signaria els acords i les disposicions generals; i s'obre una porta de conseqüències inimaginables als efectes administratius que pugui causar dirigir una comunitat autònoma a milers de quilòmetres de distància.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >