_
_
_
_
_
Eleccions catalanes

Ernest Maragall, Raül Romeva i Antoni Castellà, en la travessa per presidir el Parlament

La presidència tindrà un paper clau si Junts per Catalunya insisteix en una investidura telemàtica de Carles Puigdemont, no prevista al reglament

El País
Antoni Castellà, Ernest Maragall i Raül Romeva.
Antoni Castellà, Ernest Maragall i Raül Romeva.

Quan falten sis dies per la sessió de constitució del Parlament, la incògnita sobre qui presidirà la Cambra segueix sense resoldre. La decisió de Carme Forcadell de no revalidar el lloc, que ha comunicat aquest dijous, obre el pas a altres candidats i en les travesses sorgeixen noms com el de l'exconseller socialista i candidat electe per Esquerra Ernest Maragall o l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva. La presidència del Parlament tindrà un paper clau si Junts per Catalunya insisteix en una investidura telemàtica de l'expresident Carles Puigdemont i que no està prevista en el reglament.

El separatisme, amb 70 diputats de 135 diputats, planteja que Esquerra Republicana ocupi dos llocs a la Mesa del Parlament, entre ells la presidència. Qui presideixi la Cambra és qui té l'última paraula sobre com interpretar el reglament del Parlament, entre d'altres coses. Durant l'última legislatura, l'oposició va considerar que Forcadell sempre havia afavorit les posicions de l'independentisme.

El partit republicà oficialment no confirma cap nom. Tot a l'espera que Forcadell prengui una decisió sobre aquest tema en el seu futur. Des d'ERC, de fet, diuen primer volen assegurar la majoria independentista a la Mesa i després entrar a parlar de noms. Si els vuit diputats a Brussel·les o a la presó no poden participar-hi, dependrien del vot dels comuns. Però són pocs els disposats a acceptar un càrrec que implica prendre decisions amb serioses conseqüències legals.

Ernest Maragall. El veterà polític és el diputat amb més edat entre els 135 electes, 75 anys. Per això presidirà la Mesa d'edat, l'òrgan que vetlla per les votacions de conformació del Parlament. L'exsocialista —va deixar el partit el 2012 per les diferències sobre com s'abordava el sobiranisme al PSC— ja havia estat eurodiputat per Esquerra. En sortir, Forcadell va suggerir que el seu successor o successora hauria d'estar lliure de causes judicials. El germà de Pasqual Maragall i exconseller d'Educació compliria amb aquesta condició.

Raül Romeva. L'exconseller d'Afers exteriors i Relacions Institucionals de la Generalitat és un altre dels candidats que s'han posat damunt la taula. L'exeurodiputat per Iniciativa té el problema que sobre ell sí que pesa una causa judicial, la mateixa que sobre Forcadell. Romeva, de fet, va estar a la presó provisional i va sortir després de pagar una fiança. El 2015, quan ERC i l'extinta Convergència van pactar Junts pel Sí, Romeva va ser el seu cap de cartell, cosa que implica que genera gran consens.

Antoni Castellà. El líder de Demòcrates, els democristians independentistes, és un altre dels candidats. Castellà va abandonar Unió Democràtica i havia estat secretari d'Universitats de la Generalitat. Demòcrates va decidir anar a la llista d'ERC en les últimes eleccions com a independents. Castellà era el número 15 per Barcelona.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_