Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Una vetlla per als animals estimats

El Tanatori de Mascotes de Barcelona ofereix la possibilitat d'acomiadar els animals de companyia abans d'incinerar-los

Interior del tanatori per a animals.
Interior del tanatori per a animals.

La Kitty era una gateta mimada. Tot i que convivia amb dos gats més, ella era la reina de la casa. La Mireia l'havia rescatat del carrer l'estiu del 2016 i el passat mes de juliol, de manera inesperada, va morir. “No sabíem què fer”, recorda la propietària. “Al final, després de mirar preus i diverses opcions, el veterinari ens va suggerir incinerar-la de manera individual”. El que no s'esperava és que la incineració inclogués una vetlla en què la Mireia, el seu marit, el seu pare i la seva germana van poder donar l'últim adeu a Kitty. El Tanatori de Mascotes de Barcelona, a la Verneda, és el primer espai de Catalunya especialitzat no només en la incineració d'animals domèstics, sinó també a acomiadar-los.

L'empresa Ineco, creada el 2004, es dedica a la incineració a Catalunya i, des del passat mes de juny, ha ofert prop de 200 vetlles perquè els propietaris de mascotes les acomiadin en la intimitat. El centre disposa d'un forn crematori i dues sales modernes i discretes on els propietaris i familiars poden veure la seva mascota, convenientment empolainada, a través d'un gran vidre, fins a la crema. Es tracta d'un ritual molt humanitzat: “Hi ha gent que sent terriblement la pèrdua del seu animal de companyia, igual que lamentaria la mort d'un familiar”, explica Isabel Farré, gerent del tanatori. “Vam detectar aquesta necessitat ja fa un temps: el 2004, el 99% de les incineracions de mascotes es feien de manera col·lectiva; ara un 20% es fan de manera individual. Molts ho fan per comprovar que realment el seu gos o el seu gat són incinerats, però la majoria sent la necessitat d'acomiadar-se amb tot l'afecte i en la intimitat en l'últim moment”.

El client del tanatori és, en realitat, el veterinari, que gestiona la incineració amb el propietari de l'animal. El preu és el mateix d'una incineració individual, que –en funció de l'animal, del pes, de la grandària…– sol rondar els 300 euros (les col·lectives, més comunes, són més barates). “Nosaltres, a més de la incineració, obrim les sales per qui ho vulgui i, després, oferim diversos tipus d'urnes perquè es portin les cendres”. Sense arribar a fer una tasca de tanatopràxia amb el cadàver, sí que el deixen presentable. “És menys complicat que amb els humans, perquè solen ser animals amb molt de pèl, la qual cosa cobreix possibles ferides o desfiguracions”.

L'espai disposa també de mobiliari adequat per a animals, com coixins, abeuradors… “Igual que hi ha màquines de cafè, també tenim aparells per a mascotes, perquè hi ha qui va a la vetlla acompanyat d'altres animals”. La família, com si es tractés d'una persona, decideix si vol vestir la mascota o incinerar-la amb les seves joguines favorites. “Una parella, d'una catalana i un indi, van fer una mena de ritual hindú, amb encens, música, pregàries, roses i fins i tot menjar”, recorda la gerent del centre. “I hi ha gent que està molt sola, com un home de més de 80 anys que en portava 40 convivint amb un lloro. S'havia convertit en el seu únic ésser estimat! I el comiat va ser realment emotiu”.

Prop de Barcelona, a Torrelles de Llobregat, hi ha des del 1972 un cementiri d'animals domèstics per a gossos, gats i conills, fins i tot aus exòtiques o serps. Els usuaris paguen la seva quota anual per tenir un lloc on puguin recordar la seva mascota desapareguda. Però la fi més habitual d'aquests animals segueix sent la incineració col·lectiva.

La Mireia, que va arribar a pensar que potser li estava oferint a la Kitty un comiat massa humà, es va sentir en pau després d'acomiadar la seva gata: "No vam voler veure com la ficaven al crematori, però la veritat és que fins aquell moment vam sentir que érem amb ella", diu la propietària. Sis mesos després, encara no sap on guardarà definitivament les cendres del seu ésser estimat.