Selecciona Edició
Connecta’t

Cartògrafs de l’accessibilitat

L'Ajuntament encarrega a 38 discapacitats que elaborin un mapa de les barreres arquitectòniques de la ciutat

Treballador contractat per dissenyar el mapa de l'accessibilitat.
Treballador contractat per dissenyar el mapa de l'accessibilitat.

L'Ajuntament de Barcelona ha contractat 38 persones amb diferents problemes de mobilitat perquè s'encarreguin de fer un diagnòstic sobre l'accessibilitat a la ciutat. El Consistori ha signat contractes d'entre sis i vuit mesos als seleccionats entre les 168 persones amb discapacitat que es van presentar al procés de selecció. 38 persones amb discapacitats de tipus físic, sensorial o psíquic fa mesos que radiografien edificis públics i privats i revisen l'accessibilitat de les instal·lacions.

El Consistori pretén amb aquest pla que el 2026 la ciutat sigui totalment accessible. La tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, va explicar ahir que el 8% de la població (gairebé 130.000 persones) tenen reconeguda algun tipus de discapacitat a Barcelona. “És una demanda històrica aconseguir que la ciutat sigui accessible per a tothom i volíem fer-ho amb els protagonistes. Una persona que té diversitat funcional té més capacitat per donar respostes o solucions a les necessitats del col·lectiu”, va assegurar Ortiz.

Els 38 treballadors ja han analitzat 47 teatres, 61 museus, 404 centres públics, 2.542 parades i estacions de transport públic, 257 autobusos, 52.300 establiments comercials a peu de carrer, 317 hotels i 22 centres esportius municipals.

Els assalariats s'han repartit els espais convertint-se en experts professionals de diversos tipus d'instal·lacions: uns de residències, oficines d'atenció al ciutadà i serveis socials; d'altres d'universitats, mercats i centres cívics; n'hi ha que coneixen amb detall les deficiències dels centres esportius i d'altres que han radiografiat desenes de comerços.

Alba Haro és una de les encarregades de revisar els mercats. “Són instal·lacions ràpides i fàcils, però presenten deficiències”, adverteix. Haro té una discapacitat visual i sosté que un dels principals problemes amb què es troba és que els productes no estan prou il·luminats. “De vegades, és complicat veure els productes com caldria”, destaca. Altres deficiències que presenten són les de pavimentació o els lavabos, que no sempre estan prou adaptats.

Joan Balletbó és un dels contractats especialitzats en universitats. “La majoria d'instal·lacions són correctes, però en moltes ocasions que hi hagi només un esglaó ja trenca la cadena d'accessibilitat”, explica Balletbó.

Ortiz va avançar que l'equip de govern pretén redactar una ordenança d'accessibilitat i va reivindicar un codi supramunicipal a la Generalitat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >