_
_
_
_
_

Una ‘armilla’ per millorar la detecció de les causes de l’ictus

Vall d'Hebron desenvolupa un protocol que permet afinar si l'origen d'aquesta malaltia és una fibril·lació auricular

El doctor Jorge Pagola, investigador del VHIR, col·loca al pacient Meriton Bacuña una armilla Holter que registra l'activitat del cor.
El doctor Jorge Pagola, investigador del VHIR, col·loca al pacient Meriton Bacuña una armilla Holter que registra l'activitat del cor.Enric Fontcuberta (EFE)

Un grup de metges de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona han dissenyat un nou protocol per millorar la detecció de les causes de l'ictus, desconegudes en un de cada tres casos. Amb l'ajuda d'una mena d'armilla de tela que s'enganxa al cos durant un mes i registra l'activitat elèctrica del cor, els investigadors han aconseguit localitzar l'origen fins ara desconegut de molts ictus i adequar el tractament del pacient a les causes que li van provocar la malaltia. 

A Catalunya, unes 13.000 persones ingressen cada any per un ictus, que és una alteració brusca de la circulació de la sang al cervell a causa de l'obstrucció (ictus isquèmic) o el trencament d'una artèria (ictus hemorràgic). L'ictus és, de fet, una de les tres malalties més letals del món, a més del càncer i les malalties cardiovasculars. No obstant això, malgrat la incidència de la malaltia i a tota la investigació que es desenvolupa al seu voltant, en un terç dels casos encara se'n desconeix l'origen.

Els investigadors de Vall d'Hebron, no obstant això, han fet un pas endavant en aquest camp i, a través d'un estudi multicèntric publicat a la revista International Journal of Cardiology, han aconseguit millorar la detecció de la fibril·lació auricular paroxística, una de les principals causes de l'ictus greu, però molt complicada de trobar a través dels procediments convencionals perquè es tracta d'una arrítmia que apareix i desapareix sense que se'n conegui el motiu. 

L’ictus, en xifres

13.000 persones ingressen cada any a Catalunya a causa d'un ictus.

Una de cada sis persones patirà un ictus al llarg de la vida.

Cada any moren al món sis milions de persones per aquesta malaltia.

L'ictus és una de les tres malalties més letals del món, a més del càncer i les cardiovasculars.

En un de cada tres casos es desconeix l'origen de l'ictus.

Fins ara, quan un pacient entra a l'hospital amb un ictus, se li feien proves convencionals, com la revisió de la caròtida i el cor per descartar trombes. També es monitoritzava el pacient amb un Holter, el dispositiu que mesura l'activitat cardíaca, durant 24 hores. Però aquesta fibril·lació auricular paroxística era molt difícil de detectar amb aquests procediments. "El Holter que el pacient porta durant només 24 hores únicament aconsegueix detectar el 2% de les fibril·lacions auriculars paroxístiques que hi ha al darrere d'un ictus greu”, explica el doctor Jorge Pagola, investigador principal de l'estudi i metge de la unitat d'ictus de Vall d’Hebron. Així, molts pacients sospitosos d'haver tingut un ictus per fibril·lació auricular paroxística tornaven a casa sense saber quin era l'origen del seu accident cerebrovascular.

Els investigadors de Vall d'Hebron, no obstant això, han desenvolupat un nou protocol que prova per primera vegada l'eficàcia d'un Holter de tela durant 30 dies per detectar aquest tipus d'arrítmies tan camuflades. L'armilla s'enganxa al cos, per sota de la roba, i registra l'activitat del cor. Al cap de dues setmanes i al final del mes, els metges llegeixen la informació registrada per comprovar si el pacient pateix aquesta fibril·lació auricular paroxística. "Gràcies al nou protocol es detecta aquesta causa de l'ictus fins al 20% dels pacients", apunta Pagola.

La troballa i la millora de la detecció de les causes de l'ictus permet als facultatius afinar el tractament d'aquests pacients, per als quals és recomanable una farmacoteràpia específica. “Se sap que el tractament estàndard de l'ictus, que és un antiagregant, una aspirina 100 mil·ligrams cada dia, no és eficaç en el cas que l'ictus sigui causat per fibril·lació auricular paroxística. En aquest cas és preferible optar per un anticoagulant oral”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_