Selecciona Edició
Connecta’t

El canvi radical i feminista al final de ‘Carmen’ escandalitza Itàlia

El Maggio Musicale de Florència estrena una versió de l'obra de Bizet on la protagonista mata el seu maltractador. El muntatge pretén denunciar el problema dels feminicidis

Un moment de 'Carmen', a l'Opera de Firenze.
Un moment de 'Carmen', a l'Opera de Firenze.

Fins a quin punt es pot reescriure l'art per seguir les exigències polítiques, ètiques i morals de cada època o per denunciar problemes actuals? El teatre del Maggio Musicale de Florència va decidir diumenge, de manera més o menys voluntària, experimentar-ho i va estrenar una Carmen de Bizet que suposa un pas insòlit en aquesta reflexió. Els espectadors van comprovar com en l'últim acte de la proposta del director d'escena, Leo Muscato, la protagonista arrabassa una pistola a Don José i li clava un tret. El resultat: mor el maltractador i no la víctima. El motiu, segons expliquen els responsables del teatre, era denunciar la violència contra les dones, que deixa un cadàver a Itàlia cada tres dies i la lluita dels que no tenen altaveus rellevants. Però en un país on la lírica és religió manipular la conclusió d'una obra posant en risc el significat ha generat l'efecte contrari.

La supervivència de l'òpera va obligar el segle passat a proposar tota mena d'experiments sobre els escenaris. Directors com Peter Sellars van transportar a principis dels vuitanta les obres clàssiques al món contemporani —el punt d'inflexió va ser el seu Don Giovanni injectant-se heroïna sobre l'escenari del Monadnock Music Festival de Manchester el 1980— i, des de llavors, la temptació d'adaptar els clàssics ha constituït el mainstream de la modernitat teatral. També aquesta Carmen, ambientada en un assentament de gitanos romanesos a la perifèria d'una gran ciutat italiana i amb un Don José convertit en policia antidisturbis. Però aquesta no és la qüestió que li ha suposat a Muscato l'esbroncada d'una part del públic, amenaces a les xarxes socials i fins i tot la incomprensió de grans amics, com relata a aquest diari sense entendre encara la polèmica que s'ha generat.

Les veus crítiques amb el canvi de final de Carmen al·ludeixen al clima general en el qual transcorre la polèmica. Un període on allò que és políticament correcte es barreja amb metes assolides, com la visualització i la denúncia social de l'assetjament a les dones en la indústria del cinema, per exemple, però que corre el risc de maquillar grollerament els aspectes feridors, incòmodes o violents de grans obres.

Quan l'art ofèn, la culpa no acostuma a ser de l'art. Es recorre ara com a burla a cert revisionisme a aquelles 24 obres de Shakespeare corregides per Thomas Bowdler el 1807, en què, entre altres coses, Ofèlia no se suïcidava, sinó que moria accidentalment. Els crítics il·lustren també el fenomen a través de la petició amb 8.700 signatures que va rebre el MET per retirar El somni de Teresa, la pintura de Balthus d'una nena de 13 anys amb la cama aixecada sobre una cadira deixant entreveure la roba interior. El museu novaiorquès no va passar per aquí, i la premsa italiana s'escandalitzava aquest dimarts que, aparentment, ho hagués consentit el teatre florentí. “I si fem un Moby Dick on la balena no mor i només és anestesiada”, s'interrogava La Repubblica. A França, pàtria de Bizet i Mérimée, el canvi també ha rebut crítiques.

Però els defensors de Muscato, entre els quals hi ha l'alcalde de Florència, Dario Nardella —violinista, president del teatre en qüestió i gran aficionat a l'òpera—, al·leguen que es tractava d'una provocació política i social fundada en les obligacions de l'art de cridar l'atenció sobre les qüestions contemporànies. “Aprecio la seva elecció perquè ho va fer amb un objectiu precís: reflectir un tema gravíssim i seriós a Itàlia, com és la violència contra les dones. Hi ha hagut un gran debat i moltes crítiques. Però algunes no les entenc. No és una qüestió ideològica sobre canviar una òpera o el seu significat. El teatre ha de ser denúncia, la cultura ha de ser reinterpretada en el temps present. I val també per a la gran cultura del passat. Això no significa canviar el passat, no soc un estúpid que pensa a reescriure l'art. El missatge de l'elecció d'aquest director d'escena és social i cultural: cridar l'atenció sobre una qüestió tan seriosa com són els feminicidis”, assenyala Nardella a EL PAÍS.

Muscato, al telèfon, es mostra abatut per la polèmica. “S'ha aixecat una polseguera exagerada, gratuïta”, assenyala. Les sis funcions —1.600 localitats per nit— estan esgotades i el superintendent del teatre, de qui va partir la idea de canviar el final, vol prorrogar-la. Però l'escarni públic, sumat a l'infortuni que la pistola amb la qual Carmen mata Don José va fallar estrepitosament el dia de l'estrena, s'ha tornat insuportable. “L'únic motiu pel qual accepto portar un clàssic a escena és perquè susciti debat i sigui un motor d'emocions. No buscava épater. Jo no he parlat mai de feminicidi, però m'alegra que es vegi així”, explica mentre rebutja l'etiqueta de políticament correcte i capgira l'argument. “Em preocupa que ja no tinguem la llibertat cultural i intel·lectual de deixar-nos sorprendre. No em poden enviar a la foguera sense veure tota l'òpera”. De moment, qui vulgui fer-ho ja no trobarà entrades.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >