La Generalitat no aconsegueix estalviar més aigua per pal·liar la sequera

Les campanyes per conscienciar sobre la necessitat de no malgastar aigua no són efectives. Malgrat el preocupant baix nivell que presenten els embassaments catalans i l'amenaça de restriccions si no remet aviat la sequera, els consums d'aigua es mantenen pràcticament inalterats. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) xifra la disminució de la demanda en només un 10%. El 2007-2008, una altra època crítica per la falta de pluges, es va aconseguir una retallada del 21%.

Les reserves d'aigua a Catalunya baixen però l'alarma no cala. L'ACA, empresa pública adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i que és la màxima autoritat en la planificació i gestió del cicle de l'aigua, assegura que malgrat que ha engegat un programa de sensibilització per aconseguir un estalvi generalitzat del consum hídric, els resultats són mínims.

Amb prou feines s'ha notat una reducció del 10% pel que fa a la demanda de referència, lluny de la retallada de fins al 21% que es va aconseguir fa deu anys, en una altra època crítica de falta de pluges. La gravetat d'aquell episodi de sequera va portar fins i tot al conseller de Medi Ambient de llavors, Francesc Baltasar, a renunciar al seu agnosticisme i a encomanar-se a la Moreneta perquè plogués.

Situacions greus

L'ACA xifra en un 44% l'estat actual de les provisions hídriques, però alguns embassaments presenten clars signes d'esgotament. És sobretot al sud on la situació és més greu: Siurana (Priorat) està a un 12% de la seva capacitat i Riudecanyes (Baix Camp) es troba al 17%. Pitjor estan les coses a les Terres de l’Ebre, on el nivell d'aigua a l'embassament d'Ulldecona (Montsià) està en un agònic 9%. La sequedat és general. Darnius (Alt Empordà), Sau (Osona) i la Llosa del Cavall (Solsonès) no arriben al 40% i també estan per sota de la meitat del seu potencial Susqueda (Selva), La Baells (Berguedà) i el de major capacitat de tots: Canelles (Noguera).

Els ruixats caiguts durant els últims dies poden distorsionar el sufocant retrat de la situació. Ha plogut, però amb prou feines ha servit per a alguna cosa. L'ACA assenyala que la sequera extrema pluviomètrica s'allarga des de fa dos anys, amb mitjanes de pluja molt per sota de la mitjana de l'última dècada, i alerta sobre el perniciós efecte que té per a l'estrès hídric “l'enorme superfície que ocupa la massa forestal a Catalunya”. El progressiu abandonament de l'explotació agrícola i la deixadesa dels boscos han propiciat que l'espessor vegetal hagi anat guanyant terreny.

La superfície de bosc suma “més del 61% del territori de Catalunya”. En aquest context, quan plou, una part important de les primeres aigües que cauen les absorbeix l'assedegat terreny i la deshidratada massa forestal i, per tant, difícilment repercuteix en un increment de volums en els embassaments, pous i aqüífers. Faria falta pluja intensa perquè l'aigua regués el terreny àrid i aconseguís obrir-se camí fins als pantans. La situació no sembla tenir una solució ràpida ni senzilla. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que gestiona l'embassament d'Ulldecona, al·lega que cal encomanar-se al cel. D'Ulldecona beuen les finques de més de 1.600 regants. El temor és que arribi la primavera, creixi la demanda i els nivells d'aigua no hagin augmentat.