_
_
_
_
_

Nou Barris forma les entitats per reduir la bretxa digital

El districte crea un programa perquè les associacions obtinguin les competències que necessitaran per relacionar-se amb l'administració

Clara Blanchar
Sessió de formació per reduir la bretxa digital entre les entitats de Nou Barris.
Sessió de formació per reduir la bretxa digital entre les entitats de Nou Barris.Ayuntamiento de Barcelona

Com en altres indicadors, com el de la renda o l'atur, el districte de Nou Barris de Barcelona es troba a la part baixa de la bretxa digital, la diferència d'accés a les tecnologies que existeix entre barris rics i pobres. Amb aquest punt de partida i una novetat legislativa d'àmbit europeu, l'administració electrònica, que obligarà les entitats a relacionar-se telemàticament amb les administracions, el districte ha engegat un programa de formació per ajudar les associacions a obtenir la certificació digital. No és només un tema de millorar competències, ja que si no tenen aquesta certificació no podran accedir a qüestions tan bàsiques per a la seva supervivència com la sol·licitud de subvencions o llicències o la presentació de factures o instàncies.

El projecte es diu Nou Barris Digital i la regidora del districte, Janet Sanz, explica que l'Ajuntament busca "reduir la bretxa digital que hi ha a determinats territoris". "Ja estem treballant en àmbits com les escoles, però volíem arribar al teixit associatiu, acompanyant-los i assessorant-los perquè quan entri en vigor l'administració electrònica ja s'hagin donat d'alta", explica Sanz, que recorda que Nou Barris acull el Parc Tecnològic: "L'objectiu també és que siguem un districte exemplar en l'accés i l'ús de la tecnologia".

Les entitats que participen en aquest programa són sobretot les petites, unes 40, explica Silvano Aversano, integrant de la cooperativa La Fàbrica, que s'encarrega de la formació. "L'enfocament de les sessions de formació és comunitari: a més d'aprendre, les mateixes associacions llancen propostes per reduir la bretxa. La idea és estimular la gent perquè comenci a treballar i utilitzar tecnologia que de debò li serveixi, sense haver d'apuntar-se a un curs". Aversano subratlla que la diferència de competències tecnològiques afecta sobretot la franja del Besòs de la ciutat: "Malgrat la tecnologia i els recursos, segueix existint", assegura. No obstant això, no totes les entitats necessiten assistir als cursos i algunes en tenen prou amb un manual que indica com s'ha d'obtenir el certificat. Ara com ara ja són unes trenta les entitats que han obtingut o estan en tràmit d'obtenir el certificat i una vintena estan revisant i corregint la seva documentació per poder iniciar un procés que han de tenir a punt, sí o sí, l'octubre del 2018.

És el cas del Club Esportiu Torre Baró, una entitat que treballa amb joves discapacitats i de programes d'inserció i que té una activitat que no es podria dur a terme sense subvencions. Des del club, Jaime Codina explica que l'entitat la porten ell i tres persones més de manera voluntària i que ha intentat obtenir el certificat però sols no ho aconsegueixen. "Valoro un munt que l'Ajuntament ens ajudi perquè això ens facilitarà la feina, som entitats molt petites i no podem dedicar-nos a aquestes qüestions de paperassa".

Des del Casal de Barri Toni i Guida, de Roquetes, Marcel·lí Puig valora el programa, tot i que critica la normativa en si mateixa. "Valorem molt que l'Ajuntament en faciliti el compliment, una altra cosa és què ens sembla l'administració electrònica, perquè al final suposa molta gestió i estar menys amb la gent. Estem atrapats, com els metges, que fan de gestors de la sanitat". Puig admet que al districte la bretxa digital existeix: "És un problema important i cal destinar recursos a reduir-la, per a associacions petites o artesanes la formació resultarà vital".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_