_
_
_
_
_

Els barcelonins més rics i els més pobres es passen a Ciutadans

Els barris obrers, que van portar Colau a l'alcaldia, voten en clau identitària

Josep Catà
Un home passeja pel Camp de l'Arpa.
Un home passeja pel Camp de l'Arpa.Massimiliano Minocri

L'Ajuntament de Barcelona ha publicat aquest dilluns l'informe sobre la distribució al territori de la renda familiar disponible per càpita. L'estudi, que recull les dades del 2016, mostra que Barcelona va aconseguir aquest any reduir lleugerament la bretxa social i ampliar la classe mitjana, després d'haver perdut una quarta part d'aquest estrat social durant la recessió.

Malgrat això, el mapa econòmic de la capital catalana segueix molt semblant al que dibuixava l'últim informe: la majoria dels barris més pobres (52 d'un total de 73) repeteixen en la part baixa de la taula, i els barris més rics revaliden les seves posicions.

És en el plànol polític on la fotografia d'aquestes zones sí que ha experimentat un canvi: en les últimes eleccions al parlament català, marcades pel procés independentista, els barcelonins més adinerats i els que passen més dificultats van optar per votar Ciutadans. En anteriors comicis, el seu vot s'havia dirigit, respectivament, a la dreta catalana o al PP i a l'esquerra del PSC i de Podem.

El vot dels barcelonins amb la renda més baixa va ser clau el 2015 per a la victòria de l'actual alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. El districte de Nou Barris (que copa la part baixa de la llista de la renda familiar disponible, amb vuit dels deu barris més pobres) va apujar la candidata de Barcelona En Comú. No obstant això, com han demostrat les eleccions del passat 21 de desembre, el vot en clau municipal no té res a veure amb el d'unes autonòmiques o unes generals.

En les últimes eleccions autonòmiques, Ciutadans va ser la força més votada als 10 barris més deprimits, mentre que la segona posició va quedar per al PSC i, en un barri, el de la Guineueta, per a ERC. Així, Nou Barris, un dels districtes més acaronats per Ada Colau —en els primers dies del seu mandat hi va acudir per aturar desnonaments, ha desplegat centres de promoció econòmica a la zona...—, va apartar en les últimes eleccions l'eix social i va prevaler l'eix identitari, tal com ja va fer a les últimes dues eleccions generals. I en aquest debat identitari no se sentia gens còmoda la formació liderada per Xavier Domènech, Catalunya en Comú. Els vots a aquesta força política no van superar l'11% als deu barris més deprimits.

El partit liderat per Inés Arrimadas també va ser el més votat en sis dels deu barris que l'estudi publicat aquest dilluns situa com els més rics. Els barcelonins més adinerats viuen a la zona alta de la ciutat (Pedralbes, Sant Gervasi, Sarrià), al centre (Eixample) i a les zones que es van transformar urbanísticament per als Jocs Olímpics del 1992 (Vila Olímpica, Diagonal Mar). En aquests barris l'eix dreta-esquerra també va ser substituït per la dicotomia identitària, la qual cosa va donar com a guanyadora Ciutadans i, en segona posició, Junts Per Catalunya, relegant als últims llocs el Partit Popular, tradicionalment una força important als barris amb més renda.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Josep Catà
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_