Selecciona Edició
Connecta’t

El Delta de l’Ebre porta a la cassola el seu últim invasor

La velocitat a què es reprodueix el cranc blau ha provocat una plaga a la zona, però els cuiners l’aprofiten per les seves propietats culinàries

Una dependenta sosté un cranc blau a la seva peixateria
Una dependenta sosté un cranc blau a la seva peixateria

No hi haurà pau per al Delta de l’Ebre. El principal aiguamoll de Catalunya encadena esglais al mateix ritme que se succeeixen les incursions d’espècies invasores. El cranc blau és l’últim de provar de fer-se l’amo de la badia dels Alfacs. El crustaci es reprodueix a tota velocitat i només s’albira un fre per evitar-ne l’expansió: els cuiners el persegueixen per les bones propietats gastronòmiques que té.

Ara fa cinc anys des de la primera vegada que els pescadors del Delta van capturar un exemplar de cranc blau (Callinectes sapidus). El crustaci, que pot arribar a fer fins a un quilo de pes, és molt vistós perquè té un característic vetat blavós a les seves extremitats. El que llavors va ser considerada una troballa extravagant ha donat lloc a una plaga que ha derivat, també, en negoci. “Al principi es venia a dos euros el quilo a la llotja; ara va a 10 euros el quilo”, explica la Carme, propietària d’una peixateria al mercat municipal de Sant Carles de la Ràpita (Montsià). Aquests dies el cranc blau cotitza a la peixateria a 12 euros el quilo.

Els mateixos pescadors van ser els que van pressionar per introduir aquest producte a la subhasta de la llotja. A mesura que els restaurants de la zona han anat popularitzant l’ús del cranc blau s’ha estès la seva fama d’òptim condimento culinari. El seu sabor és gustós i s’ha convertit en un magnífic aliat per amanir arrossos i calderetes. En tot l’any 2016 es van vendre al voltant de 1.000 quilos de cranc blau. El 2017 la comercialització es va disparar i se’n van comercialitzar 1.000 quilos al mes.

La Carme, la peixatera, explica que entre els turistes que visiten la Ràpita a l’estiu el cranc blau no és cap desconegut: “el coneixen francesos i alemanys, i en mengen des de fa anys”. L’espècie és originària de la costa atlàntica americana però se sap que es va introduir al litoral occidental de França a principis del segle XX. També és un veterà inquilí de les platges del mar del Nord, a Dinamarca, Holanda, Bèlgica i Alemanya.

Al mediterrani espanyol, tot i que hi ha arribat més tard, l’expansió es preveu imparable. L’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) calcula que ja està present a tota la franja litoral que va des de Múrcia fins al nord de la costa de Tarragona. A diferència del que succeeix amb el caragol poma, la gran espècie invasora que colonitza el Delta de l’Ebre malgrat no tenir capacitat motora, el cranc blau sí que es mobilitza de manera autònoma. En aquest context, l’alta capacitat reproductora i la seva insaciable fam el converteixen en una maledicció per a la fauna autòctona, com per exemple el musclo.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ