Selecciona Edició
Connecta’t

Llibres amb pedigrí

El Museu d’Història de Catalunya exposa una selecció del preuat fons de reserva de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona

Miniatura amb el banquet que es va decidir conquistar Mallorca en la 'Crònica de Jaume I' de 1343.
Miniatura amb el banquet que es va decidir conquistar Mallorca en la 'Crònica de Jaume I' de 1343.

La ciència i la superstició estan separades per una línia molt fina. Al començament del segle XVIII Josep Bolló va il·lustrar una miscel·lània científica en què es recopilaven tractats d’Aritmètica, Arquitectura, Geometria i Astronomia. Un dels dibuixos que Bolló va realitzar era el d’un cometa que s’havia vist el 25 de desembre del 1705 i que va dibuixar amb un cap envoltat de fum i una enorme cua acabada en tres puntes —que recorda molt el típic estel que va acompanyar els Reis Mags segons la tradició cristiana—. El millor és la nota que acompanya el dibuix: “Senyal del cel que amb grandíssim baluern va aparèixer en el cel… a les 5 hores de la tarda. Va ser una cosa molt horrorosa pel gran baluern i resplendor que va fer. I segons hem observat es pot dir que van ser presagi de les misèries i calamitats que han sofert i pateix tot el regne d’Espanya i més en particular el principat de Catalunya fins al present any del 1717”, deixant clar que la derrota del 1714 contra Felipe V i les seves conseqüències va estar, segons es va creure, anticipat de signes celestials clars nou anys abans.

El cometa que va dibuixar Bolló que es va veure a Catalunya el 1705.
El cometa que va dibuixar Bolló que es va veure a Catalunya el 1705.

El llibre, publicat a Catalunya i que pertanyia a la valuosa biblioteca Mariana del convent de Sant Francesc d’Assís va anar a parar al fons antic de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, un dels més rics i importants que existeixen a Espanya. Aquest llibre és també un dels 40 bells i interessants llibres amb pedigrí que formen part de l’exposició Els plaers de mirar. Tresors del fons bibliogràfic de la Universitat de Barcelona, que s’exhibeix en el vestíbul del Museu d’Història de Catalunya fins a finals de febrer i que comissaria Neus Verger responsable la reserva de la Biblioteca de la UB.

L’exposició, que té el seu origen en el llibre Els Tresors de la Universitat de Barcelona, publicat a finals del 2016, i en el qual s’incloïen 65 d’aquests llibres del fons bibliogràfic, és eminentment didàctica com ho demostra que abans d’entrar en matèria s’exposa un manuscrit, un llibre escrit a mà amb una preciosa cal·ligrafia, un incunable i un llibre imprès amb posterioritat a l’any primer del segle XVI, per evidenciar de forma clara de què es parla a cada moment.

Més impresos del XVI que a la Nacional d’Espanya

La reserva de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona és la primera, per damunt fins i tot de la Biblioteca Nacional d’Espanya (BNE), si comptem els impresos al segle XVI. I en incunables (els impresos entre 1450 i 1500), la tercera. Aquesta quantitat apunta al fet que en la primera meitat del XIX va coincidir la desamortització dels béns eclesiàstics i la restauració de la Universitat de Barcelona després del tancament dictat per Felipe V que la va substituir per la de Cervera.

Per això, gran part de les riques biblioteques dels monestirs van passar —després d’un periple que va provocar la pèrdua de molts llibres— a formar part de la nova biblioteca universitària. En total: 2.150 manuscrits, 1.240 incunables i 128.500 llibres impresos, a més de gairebé 9.000 gravats i 1.000 pergamins.

La miscel·lània, com la resta dels llibres de la mostra, deixen clar que en els convents no només es resava i hi havia interès per les vides dels sants. També per poder tenir accés als avenços que la ciència proporcionava i pels successos històrics i recents. Entre les meravelles que s’exposen està el Libre dels feyts o Crònica de Jaume I, manuscrit escrit en pergamí a Poblet el 1343 i peça més emblemàtica de la col·lecció, ja que és la còpia més antiga en català conservada del relat del rei conqueridor que apareix en una de les belles miniatures en el banquet en què es va decidir conquistar Mallorca (s’ha perdut una altra en què es podia veure, en una altra escena, el moment en què es va decidir conquistar València).

L’exposició reivindica el paper del llibre com a vehicle de coneixement. Un dels incunables del 1470 és un altre top ten: un volum que reuneix les Bucòliques, les Geòrgiques i l’Eneida de Virgili, un llibre que s’ha conservat també mutilat però que segueix conservant l’escut d’armes amb el toisó de Felipe I de Castella. Només es conserva un altre llibre com aquest a la biblioteca de l’Escorial. En uns altres dels volums destaca com el seu amo va voler que quedés constància que era de la seva propietat. Es tracta d’un llibre amb les obres de Sèneca imprès a Nàpols el 1475 en què Pere Miquel Carbonell va escriure en tres ocasions: en la primera, va deixar constància que el va comprar el 1477. En la segona, que va pagar més diners per il·luminar-lo i enquadernar-lo que per ell i, finalment, el 1511, que li produïa decepció veure l’estat en el qual estava el tom en la biblioteca del convent de Sant Francesc d’Assís on l’havia donat el 1486.

Visita al taller

Del 1542 és un bell tractat de botànica ricament il·lustrat amb 345 plantes que es va publicar a Basilea i que va ser un best seller en el qual els dibuixos es van reproduir fins al segle XIX. Com a agraïment al bon treball dels tres il·lustradors que ho van fer es reprodueixen els seus retrats al final, una cosa totalment excepcional, segons destaca la comissària.

L’exposició compta també amb tres vitrines en què s’analitzen els suports per escriure, i es poden veure ceres, tauletes de fang o plom, bells exemples d’escriptura impresa i manuscrita, i com es van enquadernar alguns d’aquests llibres. Es tanca amb un espai dedicat al fons de reserva del CRAI (Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la UB) on es pot veure la feina d’investigació, protecció i restauració que es realitza d’aquests llibres. I per qui vulgui conèixer de primera mà tot el que s’hi fa és possible apuntar-se a una visita a les instal·lacions prevista per al dijous 11. Només cal apuntar-s’hi prèviament.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >