Selecciona Edició
Connecta’t

Rebutjades les querelles contra la Generalitat de les famílies dels agents rurals assassinats a Lleida

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya desestima les acusacions al Departament d'Agricultura

Companys dels agents traslladen el fèretre d'una de les víctimes en el seu funeral.
Companys dels agents traslladen el fèretre d'una de les víctimes en el seu funeral.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no ha admès a tràmit les querelles que van presentar l'abril passat les famílies de Xavier Ribes i David Iglesias, els dos Agents Rurals assassinats el 21 de gener del 2017 a Lleida i l'Agrupació d'Agents Forestals de CCOO, contra la que en aquell moment era consellera d'Agricultura, Meritxell Serret i deu càrrecs més del Departament. Els acusaven de ser presumptes coautors d'un delicte contra la seguretat dels treballadors i d'homicidi imprudent. Segons els querellants, "sense pretendre directament el resultat mortal, sí que van eludir conscientment la seva responsabilitat d'aplicar mesures de seguretat".

Les querelles, una com a acusació particular i l'altra popular, es van presentar al Jutjat d'Instrucció 2 de Lleida, però aquest es va inhibir a favor del TSJC per la condició d'aforada de Serret. Totes dues veien els demandats com a "coautors principals en tots dos delictes, per ser obligats legalment a la facilitació de protocols, equips i altres mesures de prevenció de riscos laborals per a la seguretat i salut dels agents". Mantenien que "si aquests agents haguessin disposat de les mesures de protecció i intimidació necessàries, el succés es podria haver evitat". Les querelles concretaven que "eren coneixedors de la situació" però van fer-se el "desentès".

La interlocutòria del TSJC no admet a tràmit les querelles, entre altres raonaments perquè considera que "res del que s'hi relata té el necessari rigor que ha d'aplicar-se en seu penal per poder considerar que va ser el comportament omisiu que es denuncia el causant de la mort dels agents". La interlocutòria no nega que el contingut de la normativa que es relaciona en les querelles ni els problemes i dificultats dels Agents Rurals en l'acompliment de les seves funcions siguin una realitat.

Quant a la infracció de l'article 14 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, que preveu el deure de protecció de l'empresari en relació amb la seguretat laboral dels treballadors, considera que "els querellats, amb independència de les seves obligacions polítiques o funcionals en relació amb l'adopció de mesures de seguretat pel CAR, no ostenten la condició d'ocupadors ni de responsables de la creació d'un perill concret que portés al fatal desenllaç".

Segons la resolució, els querellants confonen el resultat lesiu produït amb la creació d'un risc greu per a la vida dels treballadors per no existir un pla de prevenció el disseny de la qual hauria depès dels querellats, amb diferents càrrecs i obligacions en l'administració, la qual cosa abunda en la falta de concreció, junt amb el perill, de la imputació d'actuar de manera omisiva de cadascun d'ells".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >