Selecciona Edició
Connecta’t

Hisenda reté 4.230 milions a les autonomies en no haver-hi Pressupostos

El ministeri estudia mesures per pal·liar el perjudici a les comunitats

La tensió entre el Ministeri d'Hisenda i les comunitats governades pel PSOE creix després de la decisió del ministre Cristóbal Montoro de congelar 4.230 milions d'euros procedents del sistema de finançament autonòmic a l'espera que s'aprovin els Pressupostos de l'Estat del 2018. Les autonomies argumenten que han elaborat els seus pressupostos regionals amb les previsions facilitades pel ministeri durant el juliol i ara, amb l'any començat, diuen que Hisenda no els garanteix aquests recursos. El ministeri, a més, no va comunicar el canvi fins dimarts passat.

El rei Felip VI, amb Montoro, Díaz, Barkos i Cifuentes, a la Conferència de Presidents.
El rei Felip VI, amb Montoro, Díaz, Barkos i Cifuentes, a la Conferència de Presidents. EFE

La Comunitat Valenciana va ser la primera en protestar pel canvi d'Hisenda en els lliuraments a compte del sistema de finançament. Dimarts 2 de gener va rebre un comunicat de la secretària d'Estat d'Administració territorial, Beatriz Navarro, que li comunicava que ingressaria 353,62 milions d'euros menys del que els havia informat el juliol passat. La mateixa carta la van rebre la resta d'autonomies. I una per una es van anar adonant que els seus ingressos pressupostats per aquest any seran inferiors als que havien aprovat als seus parlaments regionals. Rebran els mateixos diners que l'any passat, i no més com els havia promès Hisenda.

Extremadura perd 137 milions respecte a la quantitat que li havia avançat Montoro; Catalunya ingressarà 779 milions menys; les Balears, 67 milions; Castella-la Manxa, 208 milions i Andalusia obtindrà 805 milions per sota del previst... En total, les autonomies percebran 4.230 milions menys que el que el ministre d'Hisenda els va informar que rebrien al Consell de Política Fiscal (CPFF) del juliol.

Per això, totes les comunitats governades pels socialistes han qüestionat en els últims dies la decisió del ministeri. Consideren la mesura com "un xantatge" del ministre Cristóbal Montoro, que acusen de coaccionar-los traslladant-los la pressió per tirar endavant els comptes d'aquest any. Critiquen que l'Executiu vinculi el finançament autonòmic als Pressupostos.

“Un xantatge”

La vicepresidenta extremenya i consellera d'Hisenda, Pilar Blanco Morales, esgrimeix raons jurídiques per qüestionar la mesura, que qualifica d'injusta. Blanco Morales reclama a Hisenda més lleialtat institucional. La Junta d'Andalusia arremet contra "el xantatge permanent al qual el Govern central sotmet a les comunitats per aprovar els Pressupostos", segons recull Efe.

El ministeri estudia mesures per pal·liar la situació

El Ministeri d'Hisenda prepara alguna mesura per evitar que les comunitats tinguin problemes de liquiditat per la decisió de congelar la millora del finançament fins que s'aprovin els Pressupostos del 2018.

El departament que dirigeix Montoro explica que els lliuraments a compte del sistema de finançament es fan a través de transferències mensuals. I assegura que es plantegen augmentar les quanties d'aquests lliuraments durant els primers mesos del 2018 amb la finalitat que les comunitats puguin disposar dels ingressos que havien previst. A Hisenda confien en aprovar els Pressupostos del 2018 abans de l'estiu. Per això, quan els tirin avanci podran compensar les quantitats avançades amb els ingressos definitius.

El sistema de finançament és complex. Amb els lliuraments a compte es reparteix l'equivalent al 98% de la recaptació dels impostos compartits (50% de l'IRPF, 50% de l'IVA i 58% dels especials) que calcula Hisenda per a l'exercici. Montoro va estimar en més de 105.000 milions d'euros la quantitat a repartir entre les comunitats durant el 2018. Seria la major quantia aportada mai pel sistema de finançament a les autonomies.

Hisenda insisteix, a més, en què aquesta quantitat serà fins i tot major quan s'aprovin els comptes perquè l'economia està creixent per sobre dels pronòstics.

"No tenim un nou sistema de finançament, no tenim un nou règim fiscal especial i ara ens treuen uns diners que ja estaven compromesos; a més, ho fan amb l'excusa que han de prorrogar el pressupost del 2017", va lamentar a les xarxes socials la presidenta balear, Francina Armengol. El Ministeri d'Hisenda, per la seva banda, explica que la falta d'acord polític per aprovar els Pressupostos l'ha obligat a prorrogar els de l'any passat. Per això, argumenta, no pot lliurar la millora prevista en el finançament a les comunitats i només pot garantir-los les quantitats prorrogades. Recorda, a més, que aquesta situació ja es va produir l'any passat, quan també va haver de prorrogar els Pressupostos durant uns mesos. El que ha passat aquesta vegada és que Hisenda va oblidar comunicar a les comunitats autònomes que la pròrroga pressupostària suposava que no rebrien les quantitats pactades el juliol passat.

A finals del 2016 va convocar un Consell de Política Fiscal —l'òrgan d'interlocució entre el ministeri i les autonomies per a temes financers— per explicar-los les conseqüències de la pròrroga. Però el 2017, ocupat per la crisi catalana, no els en va informar oficialment i no ho va fer fins dimarts passat, 2 de gener del 2018, després que aquest diari publiqués l'increment esperat per a les autonomies.

Altres comunitats governades pel PP van restar importància a la situació. Des de Castella i Lleó expliquen que quan s'aprovin els comptes públics tot tornarà a la normalitat. I precisen que com que els lliuraments a compte es fan per transferències mensuals l'impacte és menor. Alguna cosa semblant assenyalen a Galícia, on indiquen que és una situació temporal i confien que es normalitzarà aviat amb els nous Pressupostos.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >