Selecciona Edició
Connecta’t
INDEPENDENTISME

El Suprem rebutja deixar Junqueras en llibertat

L'alt tribunal manté la presó preventiva de l'exvicepresident pel risc de reiteració delictiva

L'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras.
L'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras. AP

Oriol Junqueras seguirà a la presó preventiva. El Tribunal Suprem ha rebutjat avui divendres el recurs de l'exvicepresident de la Generalitat contra la decisió del jutge Pablo Llarena de mantenir-lo empresonat perquè entén que hi ha risc que reincideixi en els delictes que se li imputen. Per unanimitat, els tres magistrats de la sala d'apel·lacions del Suprem han determinat que existeixen indicis que Junqueras ha comès delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics, i que també hi ha un risc rellevant de reiteració delictiva perquè no existeix cap dada que permeti entendre que l'exvicepresident té la intenció d'abandonar la via unilateral que s'ha seguit fins ara per aconseguir la independència.

La interlocutòria, de la qual ha estat ponent el magistrat Miguel Colmenero, comença destacant que defensar l'opció política d'independència d'una part del territori nacional és legítim, ja que la Constitució admet la defensa de qualsevol posició política, incloses les que defensen la desaparició de la Constitució, però ha de propugnar-se sense cometre cap delicte. En aquest sentit, els magistrats han volgut aclarir en la seva interlocutòria que la causa contra el procés al Suprem no s'ha obert per perseguir la dissidència política ni la defensa d'una opció independentista, per la qual cosa “no es pot parlar de presos polítics”.

Junqueras, segons el Suprem, no s'ha limitat a defensar la independència de Catalunya, sinó que ha participat com a vicepresident del Govern català en un pla de declaració unilateral d'independència en contra de les resolucions del Tribunal Constitucional, i “alçant-se contra l'Estat espanyol, contra la Constitució, contra l'Estatut d'Autonomia i contra la resta de l'ordenament jurídic”.

Aquest comportament constitueix “un fet il·legítim, gravíssim en un Estat democràtic de dret, en el qual el compliment de la llei com a expressió formalitzada de la voluntat popular aprovada pels seus representants legítims, i també la lleialtat al sistema democràtic que ens regeix, imposen certs límits que s'han de respectar en honor d'una convivència pacífica i ordenada”.

La interlocutòria analitza si l'actuació de Junqueras es pot enquadrar en els delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics, i conclou que sí. Així, destaca que pretendre la declaració d'independència fora de qualsevol via de dret i anunciant la ferma voluntat d'incomplir les decisions del Tribunal Constitucional, incitant, amb la resta de partícips en el pla, els seus partidaris a mobilitzar-se al carrer i forçar l'Estat a acceptar la independència, suposava assumir i acceptar “previsibles i altament probables episodis de violència per aconseguir la finalitat proposada”, actes que efectivament es van produir, segons els jutges.

En aquest sentit, la resolució recorda els "actes de violència" dels dies 20 i 21 de setembre contra una comissió judicial a la Conselleria d'Economia de la Generalitat, així com la crida a dipositar el vot a milers de persones i obrir els col·legis electorals per al referèndum il·legal de l'1 d'octubre malgrat saber que les Forces i els Cossos de Seguretat de l'Estat tenien l'obligació d'impedir-ho en compliment de les lleis vigents.

La decisió l'han adoptat els tres magistrats de la sala d'apel·lacions del Suprem (Miguel Colmenero, Francisco Monterde i Alberto Jorge Barreiro) després d'escoltar ahir dijous els arguments de Junqueras i el seu advocat a favor de l'excarceració. Durant la vista, Junqueras va al·legar que les seves conviccions religioses i el seu compromís amb “el civisme, la concòrdia i la pau” són incompatibles amb la participació en els “actes violents” que li atribueixen la Fiscalia i el jutge Pablo Llarena. Junqueras va assegurar també que apostaria per la “bilateralitat”, la “negociació” i l'“acord polític”. Però, segons van destacar diverses fonts presents en la vista, l'exvicepresident no va aprofitar el torn de paraula que li va concedir la sala per manifestar expressament el seu acatament de la legalitat o la seva renúncia a la via unilateral, una fórmula que sí que van utilitzar Carme Forcadell i la resta de membres de la Mesa del Parlament quan van comparèixer al Suprem i que va ser determinant perquè se'ls permetés eludir la presó pagant una fiança.

La Fiscalia va demanar en la vista que Junqueras seguís a la presó provisional davant del risc de reincidència delictiva. Després de la vista, el ministeri públic va difondre un comunicat en el qual va ressaltar l'“absència de compromís” de Junqueras amb la “legalitat constitucional” i que ahir no es produís per la seva banda “cap renúncia a l'ús de vies il·legals per a la defensa del seu projecte polític”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >