Selecciona Edició
Connecta’t

Macron anuncia una llei contra les notícies falses

El president francès vol evitar les ingerències estrangeres en els processos electorals democràtics

El president francès, Emmanuel Macron, en el seu discurs de Cap d'Any als mitjans, dimecres a París.
El president francès, Emmanuel Macron, en el seu discurs de Cap d'Any als mitjans, dimecres a París. AFP

Emmanuel Macron va declarar la guerra dimecres a les notícies falses i als qui les propaguen. En el discurs a la premsa per Cap d'Any, el president francès va anunciar una llei per controlar, limitar i castigar la propagació a la xarxa, durant campanyes electorals, de notícies falses per part d'entitats estrangeres. Macron, que va denunciar l'intent de mitjans estatals russos, com Russia Today, de desestabilitzar la seva campanya al maig, va apuntar a les fake news i les “democràcies il·liberals” que les instiguen com una amenaça a la llibertat de premsa.

Macron va convertir una vella tradició caiguda en desús –la convocatòria a periodistes i corresponsals a París per expressar-los els millors desitjos per a l'any que comença– en una declaració política d'alt voltatge. La llei, que es formalitzarà en les properes setmanes, permetrà “protegir la vida democràtica d'aquestes falses notícies”, va assenyalar, i va concretar-ne la definició: “Aquesta propaganda articulada amb milers de comptes a les xarxes socials que en un instant s'expandeixen per tot el món, en totes les llengües, enganys inventats per embrutar un responsable polític, una personalitat, una figura pública, un periodista”.

No va esmentar ni Russia Today (RT), que acaba de començar les seves emissions com a televisió a França amb periodistes francesos, ni Sputnik, l'altre mitjà rus que ha acusat d'enterbolir la darrera campanya presidencial. Tampoc va citar cap país en concret, tot i que en un altre moment del discurs, i en referir-se a règims il·liberals que amenacen la llibertat de premsa, va parlar de Rússia i Turquia.

La llei se centrarà únicament en períodes electorals i buscarà reforçar els controls per evitar els intents d'influir en els resultats. Constarà de tres parts. Primer, les autoritats que regulen el sector audiovisual veuran reforçats els seus poders per evitar que televisions controlades per Estats estrangers actuïn com a elements desestabilitzadors. Segon, obligarà les plataformes a internet a ser més transparents respecte als continguts patrocinats que publiquen, i que poden ser un vehicle per a la transmissió de notícies falses. El control ha d'arribar, segons Macron, fins a fer pública la identitat dels qui els controlen. I tercer, s'agilitarà la possibilitat de denunciar una notícia falsa davant d'un jutge, que eventualment podria suprimir-la, tancar el compte que la propaga i fins i tot vetar el seu accés a internet.

L'organització Reporters sense Fronteres (RSF) ha declarat en un comunicat que es pronunciarà quan el text de la proposta legislativa sigui públic, però ja ha anunciat que “serà vigilant sobre el ple respecte de les llibertats periodístiques en el marc d'aquestes reformes”.

“Control de la paraula lliure a internet, judicialització suplementària de la societat: ¿França és encara una democràcia si emmordassa els seus ciutadans? Molt inquietant!”, va escriure Marine Le Pen, líder del Front Nacional i rival de Macron en les presidencials del maig passat.

Preguntat, després del discurs, pels països que havien estat víctimes i d'on provenia exactament l'amenaça, Macron va respondre: “En la nostra campanya i en la campanya americana hi va haver sospites. Per això les regles que vull incloure a la llei en el context electoral consisteixen a donar transparència a la informació i poder actuar ràpidament. A mi no em correspon decidir d'on venen, no soc el jutge d'aquests elements. Només vull que ens dotem de regles que permetin detectar aquestes fake news i neutralitzar-les en un context electoral”.

Macron va excloure els periodistes de RT i Sputnik de la seva campanya el 2017. Una vegada va sortir escollit, en una roda de premsa amb el president rus, Vladímir Putin, els va acusar d'actuar no com a mitjans informatius, sinó com a “òrgans d'influència i de propaganda”. En marxa!, el moviment electoral de Macron, va patir un ciberatac i el robatori i la difusió de milers de missatges interns. Al contrari que en la campanya de la demòcrata Hillary Clinton als EUA el 2016, el ciberatac visiblement no va influir en el resultat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >