Selecciona Edició
Connecta’t

Junqueras acudeix al Suprem per defensar la seva excarceració

L'alt tribunal revisa el recurs de l'exvicepresident de la Generalitat contra la decisió de mantenir-lo a la presó

Arribada d'Oriol Junqueras a l'Audiència Nacional el 2 de novembre.
Arribada d'Oriol Junqueras a l'Audiència Nacional el 2 de novembre.

El Tribunal Suprem revisa avui dijous el recurs de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras sobre la decisió del jutge Pablo Llarena de mantenir-lo a la presó preventiva pel seu paper en el procés independentista. A la vista, prevista per a les 10.30, assisteix el mateix Junqueras, empresonat des del 2 de novembre a la presó madrilenya d'Estremera. La sala pot comunicar la seva decisió aquest mateix dijous o retardar-la uns dies.

Junqueras compareix davant dels tres magistrats que componen la sala d'apel·lació penal: Miguel Colmenero (que és el ponent de la resolució que s'ha d'adoptar), Francisco Monterde i Alberto Jorge Barreiro. L'exvicepresident hi acudeix a petició del seu advocat, però no és preceptiu que se li doni la paraula, encara que la seva defensa té previst demanar-ho. A la vista estan presents les acusacions (la Fiscalia i l'advocat de Vox, personat com a acusació popular). També poden assistir-hi, si volen, els advocats de la resta d'investigats personats en la causa per rebel·lió que instrueix Llarena contra els líders del procés.

La Fiscalia demanarà que Junqueras segueixi a la presó, com ja va fer el ministeri públic en sol·licitar a l'alt tribunal que rebutgés el recurs presentat per l'exvicepresident de la Generalitat a la decisió de mantenir-lo empresonat. La Fiscalia considera que es manté el risc de reiteració delictiva pel qual Llarena va rebutjar deixar en llibertat Junqueras, l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, el 4 de desembre.

Segons l'escrit redactat pel fiscal Jaime Moreno, que rebutja tots els arguments que va esgrimir la defensa de Junqueras per demanar sortir de la presó, l'exvicepresident no pot ser alliberat perquè existeix el risc que reincideixi en els delictes que se li atribueixen, ja que aquests no van ser “un fet puntual i aïllat”, sinó “un conjunt d'actuacions concatenades finalísticament i organitzades”.

L'advocat de Junqueras, Andreu van den Eynde, defensarà que s'excarceri Junqueras apel·lant al seu dret a la participació política, ja que en les eleccions catalanes va ser el candidat a la presidència de la Generalitat d'ERC i s'ha convertit, per tant, en "el representant polític de milers de persones", segons va explicar ahir en declaracions a Catalunya Ràdio. A més, va assegurar que l'última vegada que van demanar la llibertat de Junqueras la justícia l'hi va denegar per considerar que primer havia de "configurar-se l'escenari polític" a Catalunya i, segons el lletrat, això ja ha passat després de les eleccions del 21-D. Van den Eynde va defensar que hi ha "milers d'alternatives" a la presó provisional que són menys invasives, i va posar com a exemples la presó domiciliària, pagar una fiança, signar davant d'un jutjat, o tenir una escorta permanent de la Policia Nacional.

Però la sala d'apel·lacions del Suprem ha de decidir si el fet que ja s'hagin fet les eleccions en les quals Junqueras va concórrer com a candidat a la presidència juga a favor de l'exvicepresident, com defensa el seu advocat. Quan el jutge Llarena va decidir mantenir Junqueras a la presó encara no s'havien fet els comicis autonòmics, però la presència de l'exvicepresident en les llistes va ser vista pel magistrat com un risc afegit de reincidència delictiva. Segons Llarena, el risc que torni a delinquir "va expressament unit a les responsabilitats públiques” a les quals aspirava en presentar-se a les eleccions. En la seva interlocutòria, Llarena tampoc donava credibilitat al compromís mantingut per Junqueras en la seva compareixença davant del jutge d'apostar pel diàleg per resoldre el conflicte independentista i apartar-se de la via unilateral. El magistrat va preferir deixar l'exvicepresident a la presó fins a “constatar que la possibilitat de nous atacs hagi efectivament desaparegut, o que gradualment es vagi confirmant que el canvi de voluntat és veritable i real”. "Només llavors es justificarà rebaixar la intensitat de la mesura cautelar adoptada contra aquests inculpats" per la jutgessa de la Audiència Nacional Carmen Lamela, va afirmar l'instructor.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ