Selecciona Edició
Connecta’t

Una Verge gòtica amb final feliç

Una escultura cremada i desapareguda durant la Guerra Civil tornarà al seu lloc d'origen després de ser localitzada en un antiquari que l'ha donat a l'arquebisbat de Tarragona

Verge de Valldossera, que després de desaparèixer durant la Guerra Civil, tornarà a Tarragona.
Verge de Valldossera, que després de desaparèixer durant la Guerra Civil, tornarà a Tarragona.

No tot el que té a veure amb les obres d'art religioses està relacionat amb plets i conflictes per aconseguir-ne la propietat, com passa amb els béns del monestir de Sixena. Per sort, també hi ha ganes d'arribar a acords i voluntat perquè béns que han tingut una història convulsa en la qual no hi falten incendis i robatoris, acabin sent, una altra vegada, patrimoni de tots. És el que ha passat amb una Verge gòtica del segle XIV que pertany a l'església de Valldossera, al terme de Querol (Alt Camp), que durant vuitanta anys ha estat en parador ignorat, però que ara, per la perícia i visió de la historiadora de l'art Francesca Español, que l'ha localitzat, i la generositat de l'antiquari Albert Martí, que l'ha donat perquè torni al seu lloc d'origen, podrà ser apreciada per tothom.

Però l'encaix de les peces d'aquest trencaclosques ha estat llarg i laboriós. Tot va començar fa uns anys, quan la historiadora de l'art va veure en un brocanter de Barcelona una imatge d'una Verge deteriorada i tunejada que, després d'haver sofert els efectes d'un incendi que havien alterat la superfície i l'alabastre amb què estava feta, havia estat restaurada emmascarant el seu valor i l'edat original. El propietari de la botiga, que va assegurar que l'havia comprat als Encants, li va dir que era falsa, però a la retina d'Español, acostumada a la identificació d'escultures gòtiques, va quedar gravada la idea que la imatge li era familiar. Tot es va precipitar quan mesos després, una nova casualitat, o no, va fer que Español localitzés en una llibreria de vell de Girona una postal de la mateixa Verge en el seu estat original abans d'haver patit els efectes iconoclastes de començaments del conflicte del 1936. Ja no hi havia cap dubte. La imatge que es venia a Barcelona era autèntica i corresponia amb la de la Verge d'una mica més d'un metre que pertanyia a la petita església de Valldossera, a la qual se li havia perdut la pista des de llavors. Español, efectivament, ja l'havia vist en una petita fotografia realitzada per l'excursionista Francesc Blasi per a la seva publicació sobre esglésies i santuaris de la diòcesi de Tarragona dels anys trenta, que ella havia utilitzat per a una altra publicació. Tot començava a encaixar.

Camuflada

D'alabastre prestigiós

L'alabastre, utilitzat per crear la Verge de Valldossera està considerat un dels materials escultòrics més prestigiosos de l'Edat Mitjana en tota la península, escollit per les seves qualitats per molts potentats per crear, sobretot, els seus sepulcres.

Les pedreres d'Aragó eren famoses per la seva qualitat, però també les del Sarral (Conca de Barberà) i les gironines de Beuda (Garrotxa) des del segle XIV. De les últimes es va obtenir l'alabastre per al panteó real de Poblet, però també imatges de devoció, retaules i sepulcres creats per tot Catalunya, Aragó, València, Mallorca, sud de França, Nàpols i Sevilla, llocs als quals arribava per terra, mar o via fluvial, segons ha estudiat Español.

“Vaig tornar a la botiga però la peça ja no hi era. L'havia comprat un antiquari”, explica Español. Al cap de poc temps va localitzar el segon propietari de la peça, Albert Martí, un expert avesat que no va dubtar en cap moment que l'escultura era autèntica i excepcional malgrat que estava molt camuflada, i per això la va comprar. Quan Martí va saber que la Verge tenia un origen il·lícit tampoc va dubtar sobre el que havia de fer. “No l'havia posat a la venda perquè abans l'havia de restaurar, però quan vaig saber el seu origen, jo com a historiador de l'art ho vaig tenir claríssim: les coses robades sempre són robades, encara que hagin passat vint, cinquanta o cent anys. Vendre-la una altra vegada hauria estat afegir-li més il·legitimitat”, continua l'antiquari.

Fa uns dies es va oficialitzar l'acord de cessió. Va ser a l'Institut d’Estudis Catalans, on van coincidir Español, que feia una conferència sobre el periple d'aquesta Verge viatgera, l'antiquari Martí i el delegat de patrimoni artístic de la diòcesi de Tarragona, el mossèn Antonio Martínez Subías. Abans de tornar a casa, la imatge haurà de passar pel Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Valldoreix per recuperar el seu aspecte original. “Fins que no es restauri no se sabrà l'estat de conservació de la peça i no podrem parlar del seu valor. Però és una peça important que pot arribar a tenir un preu elevat”, rebla Martí.

L'obra pertany, segons Español, al taller de Rieux, que va tenir el seu origen als anys trenta del segle XIV al Midí francès i es vincula de la capella funerària del bisbe de Rieux, Jean Tissandier, i d'aquí el nom del taller i d'aquestes escultures amb una influència que s'estén després pel sud de França al llarg de tot el segle XIV. I què les fa diferents? “Solen ser peces molt elegants, amb una inclinació de la figura fruit de ser còpies d'originals en ivori, amb cabells arrissats ben treballats. No porten mai corona, sinó que després se n'hi afegeix una de metàl·lica a la talla, a més d'uns característics plecs en cascada dels vestits de les verges que sostenen sempre el nen Jesús en una posició molt elevada”, explica Español. L'experta enumera altres obres influïdes per aquest taller, com la Verge de la catedral de Barcelona realitzada per Pere Sanglada, que va conèixer aquest taller durant el seu viatge a Flandes per comprar els roures per fer el cadirat del cor del temple major de la ciutat; el Sant Pere de la Seu d'Urgell o la Verge del Patrocini de Cardona, que també s'acaba de restaurar, entre d'altres. “És una peça excepcional”, insisteix Español, que es nega a mostrar la imatge actual de la peça. “És millor fer-ho quan hagi acabat la restauració, per veure l'abans i el després”.

La seva investigació es publicarà en el proper número de la revista Lambard,on Español va presentar el 1997 un article sobre la influència del taller de Rieux a Catalunya.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >