Selecciona Edició
Connecta’t

Junqueras disputarà la presidència si Puigdemont continua a Brussel·les

El Tribunal Suprem decidirà aquest dijous si manté al líder d'Esquerra a la presó o el deixa en llibertat

Junqueras arribant a l'Audiència Nacional el 6 de novembre.
Junqueras arribant a l'Audiència Nacional el 6 de novembre. AP

A l'espera que Carles Puigdemont decideixi si torna de Brussel·les i intenta ser investit president de la Generalitat, Oriol Junqueras ha començat a preparar el camí per presentar la seva candidatura si falla la primera opció. El Tribunal Suprem revisarà aquest dijous la decisió de mantenir-lo a la presó, en una vista a la qual assistirà l'exvicepresident i en la qual demanarà als tres magistrats de la Sala d'Apel·lacions un torn de paraula per exposar els seus arguments a favor de l'alliberament i per normalitzar la situació política catalana. Si no fos excarcerat, tornarà a reclamar-ho al jutge Pablo Llarena.

Les estratègies de Puigdemont i Junqueras van començar a anar per camins divergents des de la proclamació de la independència el 27 d'octubre i no sembla que tornin a coincidir, més enllà de l'actuació política conjunta que pactin Junts per Catalunya i Esquerra Republicana quan es posi en marxa la legislatura. Així, mentre es preveu cada vegada més improbable el retorn de Puigdemont, que va prometre en campanya la seva tornada si guanyava la seva candidatura, Oriol Junqueras intenta esbrossar el camí per convertir-se en candidat si fracassa l'alternativa de l'expresident.

La Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem veurà aquest dijous el recurs d'Andreu Van den Eynde, advocat de l'exvicepresident, contra la presó incondicional que va dictar el passat 2 de novembre la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela i que posteriorment va ratificar el jutge del Suprem Pablo Llarena. En declaracions a EL PAÍS, el lletrat no va voler fer cap pronòstic sobre la decisió judicial. La fiscalia reclamarà que es mantingui la situació de presó incondicional de Junqueras i el lletrat sí que va anticipar que, decideixin el que decideixin els jutges, el seu client seguirà insistint a reprendre l'activitat política en primera línia.

"Reclamarem a la justícia que se li reconegui a Junqueras un estatus de concorde a la seva condició per poder exercir de diputat o, arribat el cas, de president de la Generalitat", va explicar l'advocat defensor. En aquesta línia, si el Tribunal Suprem confirmés la presó, la defensa plantejarà la setmana vinent una nova petició de llibertat al jutge Pablo Llarena perquè Junqueras pugui participar en la sessió de constitució del Parlamentdel dia 17. Aquesta mateixa reclamació serà plantejada per l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, i els líders de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, durant la compareixença prevista per al dia 11 davant del jutge Llarena.

A més d'això, la defensa de Junqueras reclamarà al magistrat que autoritzi el seu trasllat a una presó catalana perquè cada vegada que se celebri un ple a la Cambra, el líder d'Esquerra Republicana té previst sol·licitar la seva excarceració per acudir a les sessions com a diputat electe. Després de la constitució, el pròxim Ple que s'ha de celebrar al Parlament és el debat d'investidura abans del 31 de gener.

Van den Eynde assegura que el manteniment de Junqueras a la presó podria suposar una "alteració de la voluntat popular". El lletrat considera que "els jutges no poden carregar-se el resultat electoral" i que Junqueras "té dret a no perjudicar el seu grup parlamentari" i participar en totes les votacions que se celebrin a la Cambra. Això significa, diu el defensor, que el líder d'Esquerra "ha de poder exercir com a diputat, com a cap de llista d'Esquerra o com a president de la Generalitat", arribat el cas.

L'advocat no va voler anticipar el contingut de l'al·legat que Junqueras farà aquest dijous davant del Suprem si finalment se li concedeix el torn de paraula al final de la vista d'apel·lació. Van den Eynde es va entrevistar la tarda d'aquest dimecres a la presó d'Estremera amb el seu client per ultimar el contingut d'aquesta intervenció en la qual faci compatible l'argumentari polític amb l'estratègia jurídica de defensa.

La decisió del Suprem tindrà una influència decisiva en les negociacions que duen a terme Junts per Catalunya i ERC, juntament amb la CUP, per investir al president de la Generalitat. Cada vegada sembla menys probable que Puigdemont compleixi la seva promesa de tornar a Catalunya si triomfava la seva candidatura. Almenys això és el que pensen els seus propis correligionaris del PDeCAT, com el responsable d'acció política del partit i diputat al Congrés, Ferran Bel, qui va condicionar la tornada de l'expresident a un "pacte polític" previ amb l'Estat. Aquest més que improbable acord hauria de materialitzar-se en "una resposta política", segons va declarar Bel a Cuatro, de manera que Puigdemont pogués tornar sense ser detingut.

Bel va seguir insistint que no és s'ha de descartar una "investidura telemàtica" de Puigdemont, un escenari que no té empara en el Reglament del Parlament, en el qual s'assegura que "el candidat proposat presenta davant del Ple el seu programa de govern i sol·licita la confiança de la càmera".

Si fallés l'opció de Puigdemont, Esquerra entén que estaria legitimada perquè Junqueras acudís a la investidura, mentre que l'exvicepresident de l'anterior Govern i cap de llista d'una candidatura que va aconseguir 32 diputats, davant dels 34 de Junts per Catalunya.

Els moviments no s'acaben aquí. Els quatre exconsellers de la Generalitat fugits a Brussel·les (Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig) podrien renunciar a l'acta de diputat per assegurar la majoria absoluta independentista al Parlament el dia 17 i en el debat d'investidura. Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP estudien aquesta possibilitat per fer possible l'aritmètica parlamentària, que requeriria també la renúncia de l'exconseller Joaquim Forn i de Jordi Sànchez si no poden anar a votar.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ