_
_
_
_
_

El calendari laboral del 2018 permet fer quatre ponts

Aquest any els espanyols tindran 10 dies festius comuns, als quals se sumaran dos per comunitat autònoma i dos per municipi

Manuel V. Gómez
Una cambrera treballant en una terrassa d'un bar de Sevilla.
Una cambrera treballant en una terrassa d'un bar de Sevilla.PACO PUENTES (EL PAÍS)

El calendari laboral del 2018 ofereix la possibilitat de tenir quatre ponts festius i un cap de setmana llarg, de tres dies. En total, l'any que ve els espanyols tindran 10 dies festius comuns, segons va publicar a l'octubre el BOE. A aquesta desena de jornades cal sumar-hi dues més que designa cada comunitat autònoma i dues més que fixa cada municipi. En total, la suma arriba als 14 dies. Això no suposa que es treballi menys al llarg de l'any, ja que la jornada laboral es mesura en hores treballades durant l'exercici, un còmput que es fixa en els convenis col·lectius.

La tradició no s'ha trencat. Segueix aquí. Quan el calendari ho permet i els 14 dies festius que fixa la norma al llarg de l'any cauen en dimarts o dijous, s'obre la possibilitat que es formin ponts festius. La polèmica que solen generar per les queixes empresarials no ha fet que desapareguin, en part gràcies a la promesa incomplerta de traslladar aquests dies al dilluns més proper i també per la resistència de l'Església, que encara hi té alguna cosa a dir pels acords del 1979.

Per això aquest any hi haurà quatre ocasions per poder gaudir d'aquests ponts festius. Així doncs, cauen en dimarts o dijous: l'1 de maig (dimarts), l'1 de novembre (dijous), el 6 de desembre (dijous) i el 25 de desembre (dimarts). A més, hi ha comunitats en les quals gràcies a les festes autonòmiques el nombre creix fins a cinc: Catalunya, Balears, Castella-la Manxa o la Comunitat Valenciana, segons l'ordre del Butlletí Oficial de l'Estat.

En la legislatura anterior, el Govern espanyol es va comprometre a posar fi als ponts i els macroponts. Finalment, no ho va fer, tot i que per fer-ho no cal aprovar cap canvi legal, ja que l'Estatut dels Treballadors assenyala que “el Govern podrà traslladar als dilluns totes les festes que tinguin lloc entre setmana”, excepte quatre: Cap d'Any, el Dia del Treball, el 12 d'Octubre i el Nadal.

10 dies comuns

En total, el 2018 hi haurà 10 dies festius comuns a tot Espanya, i caldrà sumar-hi quatre entre festes autonòmiques i locals. De la primera desena, nou corresponen als anomenats dies de festa nacional no substituïble: 1 de gener (Cap d'Any), 30 de març (Divendres Sant), 1 de maig (Dia del Treball), 15 d'agost (Assumpció de la Mare de Déu), 12 d'octubre (Festa Nacional d'Espanya), 6 de desembre (Dia de la Constitució), 8 de desembre (Immaculada Concepció) i 25 de desembre (Nadal).

A aquests nou dies cal sumar-n'hi un altre: el 6 de gener. Tot i que el 2018, aquest dia que posa fi a les vacances de Nadal cau en dissabte, cap autonomia l'ha substituït per un altre. A més d'aquests deu festius n'hi ha altres tres que les comunitats autònomes poden substituir o canviar: el 19 de març (Sant Josep), el 29 de març (Dijous Sant) i el 25 de juliol (Sant Jaume).

Les diferències a les festes autonòmiques fan que als ponts de maig i de desembre, els treballadors de Catalunya i Madrid puguin fins i tot tenir cinc dies festius consecutius. En el cas madrileny, el 2 de maig és el dia de la comunitat autònoma; en el català, el 26 de desembre hi ha la tradició de celebrar el dia de Sant Esteve.

A més de les recurrents queixes d'associacions empresarials –el president del CEOE, Juan Rosell, ha demanat el trasllat al dilluns més proper– i dels advertiments de restauradors i hotelers contra el canvi, hi ha una altra polèmica habitual a Espanya sobre els dies festius i els ponts: es treballa menys a Espanya que en altres països? La resposta és no. La jornada laboral es mesura legalment en un còmput anual d'hores. Seguint aquest criteri, l'OCDE calculava que a Espanya el 2015 es van treballar gairebé 1.700 hores l'any, 330 més que a Alemanya o 250 més que a Holanda, Noruega o Dinamarca. No obstant això, l'argument utilitzat en el seu moment pel CEOE també feia referència a la baixa productivitat dels treballadors durant els dies més propers als ponts.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Manuel V. Gómez
Es corresponsal en Bruselas. Ha desarrollado casi toda su carrera en la sección de Economía de EL PAÍS, donde se ha encargado entre 2008 y 2021 de seguir el mercado laboral español, el sistema de pensiones y el diálogo social. Licenciado en Historia por la Universitat de València, en 2006 cursó el master de periodismo UAM/EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_