_
_
_
_
_
FINANÇAMENT AUTONÒMIC

Les comunitats ingressaran més diners que mai pel finançament

El sistema aportarà 105.051 milions, la quantitat més alta en els 33 anys d'història del repartiment autonòmic

En ple debat sobre la reforma del sistema de finançament, el 2018 les comunitats rebran més diners que qualsevol altre any. Ingressaran 105.051 milions d'euros, segons les estimacions oficials d'Hisenda. Malgrat que disposin de més recursos, les comunitats segueixen lluitant contra el dèficit públic. Encara recapten pels impostos vinculats al totxo la meitat del que obtenien ara fa una dècada. A més, gestionen despeses creixents: són les responsables de competències com la sanitat, l'educació o la protecció social, tres dels quatre pilars de l'Estat del benestar. L'envelliment de la població crea més necessitats de despesa. Per això, les autonomies han de mantenir certa austeritat per evitar que els seus comptes es descontrolin.

Els presidents de Galícia, Astúries i Castella i Lleó.
Els presidents de Galícia, Astúries i Castella i Lleó.J.L.Cereijido (EFE)

Els fons que les comunitats rebran el 2018 a compte del sistema de finançament seran els més elevats en els 33 anys de la història del finançament regional a Espanya. Els ingressos autonòmics seran superiors fins i tot als percebuts el 2009, quan l'Executiu socialista va aportar 11.000 milions més al model a canvi d'aprovar la reforma del sistema, que està vigent en l'actualitat. Aquesta aportació extraordinària va resultar polèmica perquè es va fer en els inicis de la crisi i va contribuir a agreujar els problemes de les finances públiques. Llavors les autonomies van obtenir 104.800 milions.

Deu anys després, els presidents autonòmics disposaran de 105.051 milions d'euros procedents del sistema de finançament, uns 4.000 milions més que l'any passat. En aquesta quantitat s'inclouen els lliuraments a compte del sistema: es reparteix el 98% de la recaptació prevista dels impostos compartits –el 50% de l'IVA, el 50% de l'IRPF i el 58% dels especials–. També s'inclou la previsió del tancament definitiu del sistema del 2016. Aquell any el Govern espanyol va fer unes previsions més prudents, però la bona marxa de l'economia va desbordar el que s'havia dibuixat als Pressupostos. Per això l'Estat central ha d'ajustar comptes amb els presidents regionals.

Encara que les autonomies obtinguin més diners del sistema de finançament, la quantitat serà insuficient per pagar els serveis públics amb la mateixa qualitat que el 2009, segons conclouen els experts escollits per Hisenda perquè elaborin un projecte de reforma del finançament autonòmic. De fet, les estimacions d'aquests acadèmics situen en uns 133.000 milions d'euros en total –incloent els ingressos propis– els recursos que necessitarien els Executius regionals per prestar els serveis de sanitat, educació i dependència amb les mateixes prestacions que fa una dècada. És a dir, necessitarien uns 16.000 milions més.

Per què, si reben més diners que el 2009, no poden prestar els mateixos serveis? Les comunitats són responsables de despeses creixents. El capítol que millor il·lustra aquest fenomen és la sanitat. L'Autoritat Fiscal (Airef) calcula que la despesa sanitària creixerà un 5% l'any durant els propers anys. Al darrere d'aquesta evolució s'amaga l'envelliment de la població, l'aparició de nous tractaments més cars i l'augment del nombre de pacients crònics.

Hi ha més motius que expliquen que les comunitats segueixin mantenint certa austeritat. Encara que rebin més diners procedents del sistema de finançament, en la recaptació dels impostos propis vinculats al totxo, sobretot l'impost de transmissions (ITP), recapten la meitat que abans de la crisi.

Pendent de la reforma

A més, fa una dècada les comunitats rebien més fons procedents d'Europa. Fins al 2006 Espanya era el país europeu que rebia més recursos per a les regions més desfavorides. Però després de l'ampliació de la Unió Europea i, sobretot, en l'últim pressupost comunitari 2014-2020 es van reduir els fluxos cap a les regions.

Per això, el debat sobre el finançament autonòmic és de plena actualitat. El Govern de Mariano Rajoy s'ha compromès a aprovar un nou marc a principis d'aquest any. No obstant això, hi ha diversos condicionants que dificulten el projecte. En primer lloc, l'Executiu central sempre ha posat més diners per acordar el sistema amb totes les autonomies. Però després d'una dècada de crisi i amb tasques pressupostàries pendents no disposa de més recursos. Hisenda no tanca la porta a compensar aquesta falta de diners per una reestructuració del deute del FLA. I, en segon lloc, la situació a Catalunya influirà en el sistema. La Generalitat ha liderat tradicionalment totes les reformes i ara existeixen més que dubtes que s'involucri en la propera reforma.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

J. SÉRVULO GONZÁLEZ
Redactor jefe de Economía y Negocios en EL PAÍS. Estudió Económicas y trabajó cinco años como auditor. Ha cubierto la crisis financiera, contado las consecuencias del pinchazo de la burbuja inmobiliaria, el rescate a España y las reformas de las políticas públicas de la última década. Ha cursado el programa de desarrollo directivo (PDD) del IESE.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_