Selecciona Edició
Connecta’t

A la cerca del delicte en els ossos de Diana Quer

Els cossos en estat de saponificació, com el de la jove madrilenya, apareixen irreconeixibles i és molt difícil distingir-ne lesions

Diana Quer
Agents de la Guàrdia Civil traslladen el cos de la jove Diana Quer.

Després de setze mesos submergit en un aljub que no es feia servir, que no va patir alteracions en la seva massa d’aigua malgrat la llarga sequera, el cos trobat aquest diumenge a la nau industrial de Rianxo (a la Corunya) que els investigadors atribueixen a Diana Quer quan encara falta la prova d’ADN es trobava en estat de saponificació. Aquest és un procés natural que es repeteix normalment en els cadàvers que passen un llarg període de temps submergits, en què els teixits adiposos reaccionen químicament de la mateixa manera que ocorre amb el greix en la fabricació de sabó. Els cossos apareixen irrecognoscibles al llarg del temps i és molt difícil distingir-ne lesions, ferides d’arma blanca, contusions, impactes de bala o signes de violació.

Amb el cos trobat nu al pou de Rianxo, van treballar aquest diumenge tres forenses de l’Imelga (Institut de Medicina Legal) de Santiago al llarg d’unes cinc hores. En aquest temps van prendre abundants mostres de teixit que ja han estat enviades a diversos laboratoris, segons ha pogut saber EL PAÍS, a Galícia i a Madrid. En aquestes anàlisis no només es dilucidarà si les restes corresponen a Quer, sinó que es podran confirmar algunes sospites sobre la causa de la mort i els últims instants de vida de la víctima, que ara per ara són meres sospites dels forenses.

Una cop retirats els teixits, l’ossada ha estat traslladada a la Unitat d’Antropologia Forense de l’Imelga, situat en la localitat de Verín, d’Ourense. Segons fonts de l’Institut Forense de Galícia, el responsable del centre situat a l’hospital de Verín, Fernando Serrulla, ha començat ja amb el procés de neteja d’aquests ossos, l’anomenada esqueletització cadavèrica, i en tres o quatre dies podria començar a obtenir resultats.

Els antropòlegs forenses descriuen aquesta fase com “coure” els cossos. És aquí, a l’os net, on es manifesta la veritat dels crims i es desmunta l’estratègia de defensa dels homicides. Als ossos es poden descobrir orificis de projectils, ganivetades, cops, lesions anteriors, simultànies a la mort o post mortem. També la trajectòria i, fins i tot, la posició d’un assassí pel que fa a la seva víctima. No obstant això, les lesions de tipus sexual poden no arribar a descobrir-se mai, especialment si un cos ha estat sota l’aigua. Segons experts en autòpsies, normalment qualsevol rastre de semen desapareix en un cos saponificat.

L’estudi de l’esquelet pot revelar, en alguns casos, si ha estat colpejat per un vehicle, en cas d’homicidi per atropellament, o fins i tot si ha estat escanyat, pel trencament de les vèrtebres cervicals en exercir una pressió forta. Els forenses que van treballar el primer dia amb les parts toves del cos no van poder concretar signes de violència en el seu informe preliminar, però sí “indicis” de criminalitat que de moment el TSXG no concreta. El que era més clar, però, tal com indiquen fonts de la investigació, era l’escenari del crim: el pou d’on va ser rescatat el cos nu de la jove.

Aquest dilluns, José Enrique Abuín, àlies el Chicle o el Chiqui, ha estat traslladat a la presó de Teixeiro (a la Corunya) per complir presó provisional incomunicada i sense possibilitat de fiança, mentre continua essent investigat com a presumpte autor de la mort de Quer. La titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Ribeira, en funcions de guàrdia, el considera sospitós de la detenció il·legal i l’homicidi dolós de la jove madrilenya desapareguda el 22 d’agost del 2016 a A Pobra do Caramiñal. També li atribueix l’intent de raptar una altra jove dilluns passat a la localitat veïna de Boiro, un delicte frustrat que va ser denunciat per la mateixa víctima i va precipitar l’aturada, fins llavors, resolució del cas Quer.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ