La fi de la guerra i la plaga que va resultar encara més mortal

Aquest any 2018 estarà marcat per algunes efemèrides històriques de gran rellevància que es veuran reflectides en el món de l'edició. Viurem el centenari del final de la Primera Guerra Mundial l'11 de novembre (l'armistici que tancava el sagnant conflicte es va declarar a les 11.00, així que serà l'11 de l'11 a les 11.00: fàcil de recordar). Els més de quatre anys d'enfrontaments havien causat la dramàtica xifra de 8.500.000 soldats morts i possiblement el nombre de víctimes civils va ser encara més elevat.

Però, fins i tot abans que s'acabés aquesta matança, el món va veure com s'escampava un altre dels genets de l'Apocalipsi: la plaga, amb un balanç encara més horripilant. L'11 de març del mateix 2018, farà també cent anys, Albert Gitchell, un cuiner de l'exèrcit dels EUA a Fort Riley, Kansas, es va despertar pensant que tenia un fort refredat. Era la primera víctima (o una de les primeres) del que passaria a anomenar-se la "grip espanyola" (perquè en un món en guerra emmordassat per la censura militar, que no volia causar més alarma, les informacions sobre la malaltia semblava que només arribaven des d'Espanya, que era neutral en el conflicte). La pandèmia, la pitjor en la història de la humanitat, va matar entre 50 i 100 milions de persones, l'equivalent al 2 i el 4% de la població mundial, i va durar fins al 1919. Crítica publicarà al febrer El jinete pálido, de Laura Spinney, un assaig colpidor sobre aquesta grip que es va acarnissar sobretot, estranyament, en els adults. El relat ha estat acollit amb entusiasme al món anglosaxó.

L'any 2018 veurà també el centenari de l'execució de la família Romanov (17 de juliol) –per cert, després del tractat de Brest-Littovsky, el 16 de març, que va treure Rússia de la Primera Guerra Mundial– i un fet històricament menor, però ple d'emoció: el 17 de juliol un submarí alemany va torpedinar el Carpathia, el vaixell que va recollir els únics supervivents del Titanic.

El nou any portarà també ecos del 1968 i el 50è aniversari d'un munt d'esdeveniments: els assassinats de Martin Luther King (4 d'abril) i Robert Kennedy (5 de juny), la invasió soviètica de Txecoslovàquia (20 d'agost) que va posar fi a la Primavera de Praga, i el cèlebre Maig del 68 a París (Taurus rellançarà al març Mayo del 68, por la subversión permanente, d'André i Raphël Gluksmann, i Debate publicarà al gener 1968, el nacimiento de un mundo moderno, de Ramón González Férriz). Va ser un any especialment terrible al Vietnam i es compleix també el mig segle de la tremenda Ofensiva del Tet, el 30 de gener, en la qual el Vietnam del Nord i el Vietcong van irrompre al Vietnam del Sud posant contra les cordes l'exèrcit d'EUA i prenent la ciutat imperial d'Hué. Un altre llibre, Hué, 1968, de Mark Bowden (Ariel), que apareix aquest gener ens endinsarà magistralment en aquest gran punt d'inflexió del conflicte. Cal recordar que un dels fets més brutals d'aquesta guerra es va perpetrar també aquell any: la matança de My Lai (16 de març).

El 2018 també suposa el 75è aniversari de la revolta del gueto de Varsòvia (19 d'abril del 1943), el centenari del naixement de Mandela, i en un terreny més literari, el bicentenari de la publicació de Frankenstein i el 75è aniversari de l'aparició d'El petit príncep. Per als amants del cinema, 50 anys de l'estrena d'El planeta dels simis, i 25 del de Parc Juràssic.