Selecciona Edició
Connecta’t

La pròrroga dels Pressupostos Generals deixa l’IVA del cinema en el 21%

El Govern central va prometre la reducció de l’impost sobre les entrades a les sales, però depèn de l’aprovació dels comptes públics per al 2018

Cues davant dels cinemes Renoir Princesa, a Madrid.
Cues davant dels cinemes Renoir Princesa, a Madrid.

El cinema espanyol ja s’ha afartat de demanar la rebaixa de l’IVA del 21% sobre l’entrada a les sales. Però haurà d’esperar més. I això que al setembre el Ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, va arribar a prometre-la i a presumir-ne. “Espero que em diguin alguna cosa amable a Sant Sebastià”, va afirmar poc abans de visitar el festival de cinema. Ara bé, la reducció de l’impost al 10% va inclosa en els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2018, que l’Executiu espanyol, de moment, no ha aconseguit aprovar per falta de suports. Així doncs, el Govern central s’ha vist obligat a prorrogar des d’avui dilluns els del 2017, en què va abaixar l’IVA dels “espectacles en directe” i va deixar fora el cinema.

La pròrroga s’ha activat automàticament avui dilluns i els comptes públics del 2017 es mantindran en vigor fins que el Congrés tregui endavant els pressupostos del 2018. Per tant, mentrestant sobre cada entrada al cinema seguirà gravant l’IVA al 21%. A més de rebaixar-lo al 10%, el projecte de llei també inclou una reducció de l’IRPF per a les rendes més baixes. Tenint en compte la minoria de 137 diputats del PP a la Cambra Baixa, i en un context d’una aturada en les negociacions pel desafiament independentista a Catalunya, l’Executiu no ha aconseguit, com el 2016, és a dir, per segona vegada consecutiva, aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat abans que acabi l’any.

El Govern de Mariano Rajoy va augmentar l’IVA per a la gran majoria d’activitats culturals —excepte els llibres de paper, entre d’altres— el 2012 del 8% al 21%, una de les taxes més altes d’Europa. Des de llavors, representants de les diferents arts van denunciar l’asfíxia que aquella mesura suposava per als seus comptes, ja malmesos per la crisi i la disminució de públic, i el risc que moltes sales i empreses del sector tanquessin. Unes 400 pantalles de cinema han desaparegut al llarg de cinc anys d’ivazo, entre altres exemples. Per aquest motiu la reducció de l’IVA es va convertir gairebé immediatament en el principal cavall de batalla de la indústria cultural.

El 2014, el Govern va rebaixar l’impost només sobre la compravenda d’obres d’art. Mentrestant, el ministre d’Hisenda, Cristobal Montoro, va declarar que “l’IVA cultural no existeix”, la mateixa frase que va repetir Méndez de Vigo en els últims anys. Finalment, davant la pressió de l’oposició i del sector cultural, els Pressupostos per al 2017 van incloure l’abaixada al 10% per als espectacles en directe, des del teatre a la dansa, i de la tauromàquia als concerts i festivals. L’exclusió del setè art va indignar en aquell moment els seus representants, i molts la van interpretar com un altre indici de l’hostilitat de l’Executiu cap al cinema espanyol. La notícia de la seva reducció va ser rebuda com un alleujament, tot i que tardà. L’ajornament, ara per ara, s’allarga.

 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ