Selecciona Edició
Connecta’t

Els Mossos encaren el 2018 amb la voluntat de superar el seu pitjor any

Els sindicats demanen que es reprengui la negociació col·lectiva i que no se'ls utilitzi políticament

El major Josep Lluís Trapero en l'últim acte oficial al qual va assistir.
El major Josep Lluís Trapero en l'últim acte oficial al qual va assistir.

L’any 2017 és el pitjor de la història moderna dels Mossos, a criteri dels sindicats policials. Han estat intervinguts, investigats pel referèndum il·legalitzat i posats al límit amb dos atacs terroristes. El seu cap, el major Josep Lluís Trapero, va ser cessat i està imputat per sedició. Els sindicats esperen que el 2018 serveixi per passar pàgina, i demanen que torni la negociació col·lectiva i que no se’ls utilitzi de nou políticament.

L’any passat va estar marcat per dues fites: els atemptats terroristes del 17 d’agost i la celebració del referèndum il·legalitzat de l’1 d’octubre. “Els agents han suportat una pressió molt gran. Se’ls ha exigit molt de sacrifici i ho han donat tot”, explica David Miquel, portaveu de l’SPC. Coincideix amb Toni Castejón, de l’SME: “L’única cosa bona d’aquest any és la demostració i actitud del cos, amb una nota de 10 després dels atemptats”.

Però l’èxit de la gestió de l’atac va durar poc. L’1 d’octubre va suposar un moment crític per a la policia catalana. La presumpta passivitat davant l’ordre d’impedir la consulta, que investiguen una dotzena de jutjats, va fer que jutges i fiscals els retiressin la seva confiança. “Aquest any ens ha posat en la situació més difícil en l’etapa moderna del cos”, assegura Valentín Anadón, del sindicat majoritari SAP-Fepol. “Ens hem trobat en situacions que ningú volia, molt tibants”, admet el portaveu d’USPAC, Josep Miquel Milagros.

Tots els sindicats coincideixen que la policia catalana s’ha trobat enmig d’una batalla política d’alt voltatge. “Els Mossos estan en una espècie de foc creuat: hi ha una investigació interna per veure si es van complir les ordres donades [L’1-O], i alhora el mateix major està processat per sedició. S’ha complert la pitjor de les nostres previsions: s’ha traslladat a la base un problema que hauria de ser polític”, lamenta Anadón. “Ens han utilitzat políticament”, coincideix la portaveu del CAT, María José Dávila.

En aquesta batalla política, l’exconseller de l’Interior, Joaquim Forn, que segueix en presó preventiva, va donar a entendre que els Mossos garantirien que es pogués celebrar el referèndum, fins i tot quan ja hi havia l’ordre judicial d’impedir-lo. “No volem que ningú ens utilitzi ni que ningú intenti fer veure que la policia se’n pot sortir de l’únic camí que té, que són les lleis”, recrimina Castejón. La situació va esclatar el 28 d’octubre, amb la intervenció dels Mossos i el cessament de Trapero com a cap del cos, sota l’argument de la seva situació judicial, imputat per l’Audiència Nacional per aclarir si va deixar a la seva sort als guàrdies civils que el 20 de setembre van dur a terme 40 registres en diverses seus de la Generalitat per ordre del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona. Malgrat la complicada situació en què està, ERC va prometre durant la campanya electoral que restituiria en el càrrec a Trapero si guanyaven.

“Això és utilitzar la figura del major dels Mossos per fer política. En el moment processal en què es troba, és una mica absurd fer declaracions d’aquest tipus”, critica Anadón. “Seria una decisió difícil d’entendre. El principal problema que té Trapero sobre la taula és la via judicial, i mentre això no es resolgui, no seria lògic que tornés”, afegeix Castejón. “Seria un grandíssim error restituir-lo perquè està essent investigat”, se suma Milagros. L’SPC demana esperar, a veure què provocaria un possible retorn del major al seu lloc, cosa que Trapero, segons fonts del seu entorn, no acceptarà mentre estigui imputat. El CAT destaca que a qualsevol altre agent en la seva situació ja se li haurien aplicat mesures disciplinàries (Trapero està relegat a tasques administratives).

A la pràctica, els sindicats indiquen que la intervenció ha estat mínima. “Fem la mateixa feina policial al carrer”, assegura Dávila. Anadón ho comparteix, i demana que “no s’hi mantingui ni un dia més del que és indispensable”.

Però, per sobre de tot, els sindicats demanen que la millora de les condicions laborals dels Mossos sigui una prioritat el 2018. “La jubilació anticipada segueix pendent, l’equiparació salarial, que cal homogeneïtzar tot el sistema”, resumeix el responsable de SAP-Fepol. “És una aberració que als Mossos no se’ls hagi abonat el que falta per pagar del 2012, 2013 i 2014. Volem que es solucioni d’una vegada”, es queixa l’SPC. “Hauríem de recuperar tot el que se’ns va treure: les pagues, l’últim tram d’equiparació amb els Bombers, pagar les nits dignament…”, reclama USPAC.

 

 

 

Accés a l'Europol i terrorisme

“Confio que el 2018 estarem a Europol”, diu, positiu, Toni Castejón, de l’SME. Puigdemont va arrencar al ministre Zoido en la Junta de Seguretat el compromís que ho estudiaria. Des de llavors, tot està parat. “Potser si es restableixen les relacions amb absoluta normalitat i torna la confiança de les persones que té accés a les dades…”, apunta David Miquel, de l’SPC, que recorda que Catalunya segueix en nivell 4 en una escala de 5 en alerta terrorista. “L’amenaça gihadista és el repte criminal més important que tindrem. Ha vingut per quedar-se, i això ens obligarà a replantejar tota la política de seguretat. No només els Mossos, sinó també en l’àmbit estatal”, afegeix Valentín Anadón, de SAP-Fepol, que demana més formació i col·laboració entre els cossos.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >