Selecciona Edició
Connecta’t

Ciutadans, ERC, PSC i PDeCAT es llancen a disputar-li la victòria a Colau

La punxada dels comuns i els bons resultats de quatre dels seus oponents escalfen l’any i mig que falta per a les municipals

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Els resultats del 21-D a Barcelona, en els quals Ciutadans, el PSC, ERC i el PDeCAT han guanyat gairebé 140.000 votants respecte a les eleccions al Parlament del 2015 (molts més que l’augment de vots de la participació, 44.000 votants), han estat una injecció de moral per a aquests partits, que ara es disposen a desbancar l’alcaldessa Ada Colau, el partit de la qual va perdre 600 vots i va quedar relegat a cinquena força. Tot això malgrat l’increment de la participació i la presència de Colau a la llista i la campanya electoral.

Les municipals no són les autonòmiques; en les municipals es parla i es vota en clau de ciutat, i el 21-D l’eix nacional va ser determinant. Però els resultats marquen tendències. Va guanyar Ciutadans (218.746 vots, el 23,9%), però si ajuntem ERC (191.226, el 20,9%) i PDeCAT (178.880, el 19,5%), l’independentisme suma més vots. El PSC, per la seva banda, va guanyar 32.000 vots (14% dels vots). Però de la mateixa manera que el resultat de fa dues setmanes va fer saltar les alarmes en el partit de l’alcaldessa, també han estat una injecció de moral per a l’oposició a un any i mig de les properes eleccions per triar alcalde. Amb tot, cap d’ells té ara per ara cap de llista, i trigaran mesos a tenir-ne.

Ciutadans, amb 63.385 vots més i la victòria en el conjunt de la ciutat, amb gairebé una quarta part dels vots (23,9%), i en set dels seus districtes, estan decidits a “fidelitzar aquests vots, de gent que ens ha votat per primera vegada, o que no votava o que votava altres partits” amb vista a la primavera del 2019. Ho explica la presidenta del grup municipal, Carina Mejías, que admet que “en clau municipal els resultats poden canviar”, però assegura que la victòria el 21-D és “el fruit de la feina feta, de guanyar presència als districtes, treballant una estructura que ara s’ha de consolidar”. Mejías, que a l’Ajuntament té 5 regidors de 41, assenyala que han guanyat a “barris de sociologia tan diferent com Sant Martí, Nou Barris o les Corts” i entén que és fruit d’“un bon missatge molt transversal”. Amb un missatge molt crític amb Colau, els taronges defensen la intenció de “donar la volta a una ciutat paralitzada i sense projecte, amb una alcaldessa més preocupada per la seva projecció que pels problemes dels barcelonins”.

A ERC, segona força a la ciutat i a sis districtes i primera al de Sants-Montjuïc, estan eufòrics i convençuts que són “l’alternativa d’esquerres” a Colau. El seu cap de llista, Alfred Bosch (cinc regidors), creu que la seva és “una bona proposta, d’un partit que trepitja el carrer i té una acceptació creixent”. Com a exemple, afirma que el 21-D van multiplicar els apoderats (3.000 persones) per deu. “Hem de fer una bona proposta, no dogmàtica, que busca solucions a l’esquerra, i no problemes; Colau s’ha equivocat centrant-se en les debilitats en lloc de posar en relleu l’estendard de Barcelona com a capital mundial”. Considera i celebra que a més de “les arrels a les Viles (Gràcia, Sants)”, s’“enforteixen a barris de la Zona Franca, Ciutat Vella o Nou Barris, zones treballadores castellanoparlants”.

Davant la victòria dels partits independentistes el 21-D i la possibilitat de presentar-se a la primavera del 2019 en coalició amb el PDeCAT, Alfred Bosch assegura “que ni s’ha parlat ni està sobre la taula”. Una negació rotunda que no quadra amb la versió de fonts del PDeCAT, que sí que són partidàries de presentar-se conjuntament “perquè Barcelona sigui una ciutat governada per l’independentisme”, i asseguren que “és un tema que s’ha parlat”, sense donar-ne més detalls.

A partir del 21-D, el portaveu del grup municipal del PDeCAT, Jaume Ciurana (9 regidors), defensa en línia amb aquestes fonts, que “el més interessant del resultat ha estat que es dibuixa un espai polític majoritari a la ciutat”. “Barcelona ha de tenir un govern independentista; cal que tots posem el màxim esforç perquè aquest espai trobi el seu lloc central. És aviat per parlar de la fórmula, però ha d’anar més enllà de les fórmules tradicionals”, i parla de sumar “sense prejudicis” el PDeCAT, ERC i els independents.

En el cas del PSC, el president del grup municipal, Jaume Collboni, celebra la tendència a l’alça del partit i entén que demostra que “el pas pel govern de la ciutat [on els quatre regidors han governat amb Colau durant 18 mesos, fins que la militància va decidir trencar pel suport dels socialistes al 155] ha estat positiu”. Collboni apunta que els socialistes han entrat a barris de classe mitjana com l’Eixample, les Corts o Sarrià, to i que creu que “cal reflexionar sobre l’entrada de Ciutadans a barris que tradicionalment han estat d’esquerres”. “No hem estat contundents a l’hora de denunciar que és un partit de dretes blanquejat”, sosté.

Diverses de les fonts consultades sumen a tots aquests arguments que les enquestes i els baròmetres municipals segueixen donant a Colau com a vencedora, però no millora els resultats. “No aconsegueix penetrar en l’electorat nou i el debat independentista els resta perquè té fugides cap a la CUP, ERC, PSC i Ciutadans”, afirmen. Un altre dels condicionants amb vista a la primavera del 2019 és si l’eix nacional s’ha refredat o si bé s’ha reescalfat.

Ningú té candidat

Davant d’una Ada Colau que ja ha dit que té la intenció de repetir com a alcaldable per guanyar un segon mandat, ni Ciutadans, ni PSC, ni ERC, ni el PDeCAT tenen encara candidat. Tots els partits tenen intenció de triar-lo abans del proper estiu. A Ciutadans es farà amb un procés de primàries obertes. Carina Mejías no descarta optar a aquesta elecció, però assenyala que la decisió la prenen “el partit i la militància”. També a ERC tenen previst celebrar primàries a la primavera-estiu, explica Alfred Bosch sense revelar si es presentarà. El mateix calendari tenen al PDeCAT, que s’enfronta al repte de rellevar Xavier Trias i a que un dels homes forts a l’Ajuntament, l’exconseller i exregidor Joaquim Forn, està empresonat. En el cas del PSC, que també anirà a primàries per triar candidat, Jaume Collboni assegura que no ha decidit si es presentarà.

 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ