Selecciona Edició
Connecta’t

Les cases de fusta revaloritzen els boscos

El sector de la construcció vol impulsar la silvicultura davant l'augment dels habitatges d'aquest material, del qual s'importa el 90%

Edifici de fusta en construcció al carrer de Beat Almató, en el districte de Gràcia.
Edifici de fusta en construcció al carrer de Beat Almató, en el districte de Gràcia.

“El segle XIX va ser el segle del ferro, el XX el del formigó, i el XXI serà el de la fusta”. Així ho pronostica en conferències per tot el món l'arquitecte holandès Alex de Rijke, i el sector de la construcció a Catalunya no vol quedar-se enrere. La demanda d'edificis de fusta creix any rere any, i no només entre el mercat de la segona residència: la fusta és un dels materials que més es tenen en compte en la promoció pública d'habitatge. La raó és simple: l'edificació és la responsable del 40% de la despesa d'energia a Europa, i la fusta es presenta com un material molt més adequat que el formigó per complir els objectius de la directiva europea en matèria d'eficiència energètica.

A Catalunya, malgrat que hi ha voluntat de seguir aquest camí, hi ha el problema del mal estat dels boscos. El 67% del territori català és boscós, però la falta de planificació i la deixadesa fan que molt poca fusta serveixi per a la construcció. El 90% de la fusta utilitzada ve de països nòrdics i altres parts d’Espanya on la planificació en els boscos està més avançada. Per aquest motiu, el sector de la fusta de Catalunya ha impulsat recentment una plataforma anomenada Profusta, que aglutina propietaris de boscos, arquitectes, constructors i promotors.

L'objectiu és, d'una banda, pressionar l'Administració perquè es dugui a terme una planificació de l'explotació dels boscos, tenint en compte que el cicle de producció és llarg, uns trenta anys. D'altra banda, la intenció de Profusta és associar-se i poder mesurar el volum de treball que hi ha entorn de la construcció amb fusta. “És un fenomen emergent i ens costa quantificar-lo, però calculem que hi ha unes vuitanta empreses a Catalunya que es dediquen a la construcció sostenible amb fusta, algunes molt especialitzades”, explica Salvador Ordóñez, coordinador del Gremi de la Fusta i el Moble.

El sector de la fusta i el moble representava abans de la crisi gairebé un 2% del PIB català, però la recessió li va propinar un cop dur. Un bon exemple és el municipi de la Sénia —antiga capital catalana del moble—, en el qual l'atur va passar de ser mínim a disparar-se fins al 36%.

La crisi va obligar el sector a reinventar-se, i alguns empresaris van captar la tendència de la construcció sostenible, especialment des que la Unió Europea va fixar els objectius d'eficiència energètica per al 2020. Les cases de fusta s'escalfen a l'hivern a més velocitat que les de formigó i amb menys cost, per poc més de 20 euros al mes.

Altres empresaris ho havien entès feia anys, i han vist com la demanda ha crescut exponencialment. És el cas de Pere Llinares, soci de la constructora House Habitat. “El 2003, vaig canviar el formigó per la fusta. Fins fa poc, teníem dos o tres projectes a l'any, ara en tenim vint”, assegura. El preu mitjà del metre quadrat en construccions d'aquest tipus és, explica Llinares, de 1.100 euros, i una casa de 120 metres quadrats pot costar 170.000 euros.

El principal client és el de l'autopromoció, però els ajuntaments han començat a recórrer a aquests constructors. La promoció d'habitatge social de fusta es veu com una prioritat, perquè la directiva europea obliga a partir del 2020 que els edificis públics tinguin un consum gairebé nul. Promocions com la cooperativa La Borda, a Can Batlló, o el projecte d'habitatge social de les arquitectes de Cierto Estudio a la plaça de les Glòries, on es construirà l'edifici de fusta més alt de Barcelona, contribueixen a l'objectiu.

“És un mite que la construcció amb fusta és més cara, perquè a llarg termini l'estalvi energètic és molt gran”, afirma Ordóñez. Segons ell, una de les missions de Profusta és precisament desmuntar aquests mites, com els del risc d'incendi i de la fragilitat de les cases de fusta. “El conte dels tres porquets ha alimentat el mite”, fa broma. Els habitatges fets amb fusta compleixen els requisits de seguretat i preveuen un temps d'evacuació tan alt com el d'altres edificis. A més, expliquen a Profusta, la fusta és un material 100 % renovable, i mentre que derrocar un edifici de formigó genera molts residus, desmuntar-ne un de fusta és ràpid, fàcil i el material pot convertir-se en biomassa per generar energia. “Fins fa tres anys la construcció amb fusta era l'aventura d'uns enamorats d'aquest material. Ara ens truquen perquè en reconeixen els avantatges”, conclou.