El pinyol de la llista de Puigdemont
Els fidels a l'expresident, de diferents sensibilitats, s'enfronten al repte de cohesionar-se davant un Govern eventual
Carles Puigdemont és al seu refugi belga desfullant la margarida per decidir si assumeix o no les conseqüències judicials del seu retorn. La seva figura és al centre d'un eixam de persones compromeses amb la causa de l'independentisme català però també amb el poder. L'invent electoral Junts per Catalunya, l’anomenada llista del president, ha acabat per cristal·litzar un grup de fidels a Puigdemont que, si arriben un altre cop al Palau de la Generalitat, ocuparan l'espai que fins ara ostentava el PDeCAT, l'extinta Convergència, en la política catalana. Una foto en la qual hi ha cops de colze per sortir.
Als promotors d'aquesta llista unitària de l'independentisme —que des d'Esquerra Republicana i la CUP va ser rebutjada perquè era vista com una manera de salvar del desastre electoral el PDeCAT— els agrada vendre's com un moviment renovador i ciutadà, una confluència a l'estil Ada Colau. Junts per Catalunya va més enllà que el PDeCAT però entre els primers signants del manifest que impulsava la candidatura única hi havia els crítics del partit coordinat per Marta Pascal. La política crea estranys companys de llit.
La llista del president gaudeix i pateix a parts iguals el seu triomf dins del bloc independentista i les dificultats per aconseguir complir la seva promesa electoral: que Puigdemont i els altres exconsellers tornin i que surtin de la presó els que consideren presos polítics. Ara s'enfronta a la repartició del poder que han guanyat i deixar satisfetes les diverses sensibilitats. Aquestes són les persones centrals, el pinyol de la llista del president.
Els lleials de Palau. Elsa Artadi, Josep Rius i Jaume Clotet són tres de les persones de més confiança de Puigdemont. Rius era el cap del Gabinet de l'expresident. Va aterrar a la Generalitat després d'ostentar el mateix càrrec a l'alcaldia de Barcelona, en la tinència d'alcaldia de Joaquim Forn, exconseller del Departament d’Interior i ara pres a Estremera juntament amb Oriol Junqueras. Artadi, expupil·la d’Andreu Mas-Collel, que va ser conseller d’Economia amb Artur Mas, era la màxima encarregada de la coordinació interdepartamental del Govern i Clotet, el director de Comunicació. Rius va ser destituït en l'aplicació de l'article 155 i els altres dos van continuar alternant la seva responsabilitat a la Generalitat amb l'organització de la campanya en el seu temps lliure.
Només Artadi ha estat candidata (número 10) i el seu paper a la campanya augura un paper transcendental en un eventual Govern encapçalat per l'expresident. No és quota del partit, ja que va trencar el carnet poc abans de començar la campanya. Rius i Clotet continuaran entre bambolines.
Les cares de la llista unitària. Els nombres 16 i 10 per la llista de Barcelona, respectivament, van ser dues de les cares visibles de llistaunitaria.cat, un web que promovia el manifest per una llista unitària de l'independentisme de cara a “les eleccions il·legítimes del 21-D”. La iniciativa va recollir 500.000 signatures i Puigdemont també la va promoure a les seves xarxes socials. Cap dels dos tenia experiència política però han acabat per jugar papers clau en la llista.
De Dalmases va ser membre del comitè executiu del Pacte Nacional pel Referèndum i és director de la publicació Catalan International View. Madaula, per la seva banda, va ser una de les grans sorpreses de la campanya, expliquen fonts de la candidatura. És historiadora i les seves habilitats comunicatives la van convertir en una de les candidates que es va prodigar més en els mitjans de comunicació per explicar el projecte de Junts per Catalunya. També és la parella d’Agustí Colomines, policia intel·lectual del procés sobiranista, exdirector de la Fundació CatDem i ara alineat amb les tesis de Puigdemont.
La via convergent. Malgrat que Junts per Catalunya va més enllà del PDeCAT, va concórrer a les eleccions gaudint dels avantatges de finançament electoral que li donava Convergència. Dues persones de cert pes en el partit han estat en primera línia de la candidatura i han servit d'enllaç: Damià Calvet i Albert Batet. El primer és molt proper a l'exconseller Josep Rull, un home orquestra que es distribueix entre la vida del partit, la direcció de l’Institut Català del Sòl i el govern municipal de Sant Cugat del Vallès. El segon, és alcalde de Valls, diputat electe per Tarragona i amb una gran ascendència dins del món municipalista convergent. Batet va formar part de la direcció del nou PDeCAT però va haver d'anar-se’n, com la mateixa Artadi, per complir amb el règim d'inhabilitació del partit.
La nova vida dels crítics del PDeCAT
L’anomenada llista del president també ha estat el palau d'hivern per als crítics de l'actual direcció del PDeCAT, un moviment anomenat Moment Zero. Conformat pels exmembres de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, que ja s’han fet grans i sense objeccions cap a la independència, van fracassar en el seu intent d’aconseguir el control del partit a l'últim congrés de la formació. A més senten que l'actual coordinadora Marta Pascal no abraça prou la renovació de la formació hereva de Convergència. Fins i tot van arribar a plantejar la necessitat de fundar un nou partit. Són figures amb trajectòria i que han ocupat càrrecs discrets però de gran influència, com prefectures de gabinets en l’últim Govern. I, en alguns casos, la seva lleialtat a Puigdemont ha quedat en dubte, si bé no han dubtat a asseure's a escriure argumentaris o preparar debats i entrevistes per Junts per Catalunya. El cas més paradigmàtic és el de Jordi Cuminal, cap de campanyes com la de Francesc Homs. El 26 d'octubre, quan Puigdemont es preparava per anunciar eleccions —que finalment va descartar— , l'exdiputat va anunciar a Twitter que deixava la formació i renunciava a l'acta de parlamentari. Va deixar l'expresident en evidència.
Sobre la firma
