_
_
_
_
_

És l’hora de Dembélé

L'extrem del Barça, que ha lluitat contra rellotge per superar la primera lesió muscular de la seva carrera, tornarà al camp després de les vacances de Nadal

Jordi Quixano
Messi, Rakitic i Dembélé, en una sessió abans de les vacances.
Messi, Rakitic i Dembélé, en una sessió abans de les vacances.Alejandro Garcia (EFE)

N'hi ha que s'ofereixen al Barça sense èxit, com David Luiz, cansat de no jugar al Chelsea. “No el podem fitxar perquè està lesionat”, diuen des del club blaugrana, conscients que la prioritat per suplir Mascherano és Yerry Mina, central del Palmeiras que ja està lligat per al 2018 i que podria arribar abans per les urgències, per l'exigència del tècnic Valverde de tenir quatre centrals. N'hi ha que negocien amb el club perquè Coutinho, atacant del Liverpool, està més que disposat a jugar al Camp Nou i, ara que el club anglès s'ha gastat 85 milions en Van Dijk (defensa del Southampton), sembla que també vulguin arribar a un acord. I n'hi ha que no són fitxatges però com si ho fossin, com passa amb Dembélé, que va disputar 122 minuts amb la samarreta blaugrana abans de trencar-se el tendó del bíceps femoral de la cama esquerra, una lesió que l'ha mantingut més de tres mesos allunyat del terreny de joc. “Amb ell, serem millors”, auguren des de les altes esferes del club. Però cal veure com encaixa.

Des del Barça es va valorar quin tractament havia de seguir després de la lesió en la inserció dels isquis. “Com que és jove i sabent que el temps de baixa era semblant amb intervenció i sense, es va decidir operar-lo perquè així s'assegurava que la zona quedava bé”, assenyalen des de l'entorn del doctor Sakari Orava, que li va fer la cirurgia a Finlàndia, com en el seu moment ho va fer amb Koeman, Guardiola i Vermaelen. Abans d'això, però, Dembélé li va preguntar al metge: “Podré jugar contra el Madrid?”. I, encara que podria haver estat en el clàssic, des del club van anestesiar les ganes del futbolista, que va voler ser tan ràpid a la infermeria com ho és a la gespa. Fins i tot Valverde li va donar un toc d'atenció perquè abaixés decibels. “No ha tingut mai problemes musculars i potser no té l'experiència per entendre les molèsties. Cal carregar-se de paciència, treballar en solitari i veure l'evolució a poc a poc”, va assenyalar, i va afegir: “Es lesiona en un cop de taló, que és un gest molt agressiu. Pot passar, encara que un jugador més veterà potser no ho hagués fet”. Però li va passar.

“És jove i vol jugar, com és lògic, però se l'ha hagut de frenar una mica”, expliquen des del club blaugrana. Com el dia abans del clàssic. “Va molt bé en la seva evolució i pensem que pot estar ben aviat amb l'equip, però no correrem cap risc per avançar-nos una setmana”, va exposar Valverde. Sabia que havia treballat molt i que la feina no es podia espatllar per les presses. Ha treballat amb els recuperadors Xavi Linde i Juan Carlos Pérez Rojo, supervisats per Juanjo Bravo, que han estat amb ell en tot moment, en una primera fase per treure el dolor i la inflamació amb corrents i ultrasons, possiblement també amb factors de creixement; una altra fase de mobilitat de la cama (activació passiva i després activa); una tercera etapa de bicicleta, cursa contínua i piscina; i, finalment, tocar la pilota i esprints amb canvis de direcció.

Encaixar al trident

Quan estigui del tot recuperat —es pressuposa que abans del partit de Copa contra el Celta s'anunciarà la seva alta mèdica—, la tasca de Valverde serà encaixar l'extrem, ara que ha trobat la fórmula de la sorpresa en l'alineació, ja sigui amb les arribades de Paulinho, amb la profunditat de Deulofeu, amb l'esforç i l'oportunisme d'Alcácer, amb la pausa d'André Gomes… Decisions que han donat consistència a l'equip perquè el tercer davanter sempre era el primer defensa, per la qual cosa queda per veure com s'incrusta el francès perquè es conjectura el retorn del trident per bé i per mal, com va passar amb Luis Enrique a la banqueta i Neymar per l'esquerra. “No soc aquí per reemplaçar-lo. Hi ha una gran diferència entre nosaltres perquè ell és un gran jugador i jo només tinc 20 anys”, reflexionava Dembélé quan va arribar.

Però el seu preu sí que l'hi exigeix –va costar 105 milions més 42 en variables, la xifra més elevada que ha pagat mai el Barça– i l'avala el futbol perquè ja en el seu primer any a la Lliga 1 francesa va marcar 12 gols i va repartir cinc assistències en 29 partits amb el Rennes; i la temporada anterior, va celebrar 10 gols i en va fabricar 20 en 49 duels amb el Dortmund per convertir-se en el millor debutant de la Lliga segons l'Associació de Futbolistes d'Alemanya, on voten els jugadors de les quatre divisions capdavanteres del país. “Però haurà de treballar molt per adaptar-se a l'equip”, assenyalen des dels despatxos del Camp Nou; “encara que té talent, ganes, joventut i la gent del vestidor l'estima molt”. Així que Messi, segons diuen des de la ciutat esportiva, ja s'ha aplicat a conèixer el seu company sobre el camp, al punt que entén que podrà jugar també en profunditat per la dreta com ho fa al carril oposat amb Alba. “És un honor i un plaer tenir a l'equip Messi, el millor de la història. Estic content d'evolucionar en el seu equip”, explica Dembélé.

Al Camp Nou, que es va animar a corejar el seu nom al ritme de la Marsellesa en la seva estrena, li sobra la il·lusió per veure'l, de la mateixa manera que al jugador li sobren les ganes de jugar. Els 122 minuts que va disputar abans de lesionar-se al setembre contra el Getafe no van donar per gaire. Però amb l'any nou també arriba l'hora de Dembélé.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_