Selecciona Edició
Connecta’t

La vida del Barça gira al voltant de Messi

L'any ha estat presidit per la renovació del 10, la remuntada amb el PSG i les victòries a Madrid

L'argentí del Barça, Leo Messi.
L'argentí del Barça, Leo Messi.

Messi no parla, o parla per no dir gaire res, perquè ha acostumat els aficionats a expressar-se al camp, de manera que la seva vida al Barça es pot seguir a partir dels seus gols, les seves jugades i els seus actes. El 10 és una icona i també una fotografia, com la que va protagonitzar quan va signar amb el president Bartomeu la renovació fins al 2021. L’argentí es va fer pregar tant que va generar moltes especulacions i una certa por que pogués tocar el dos com va fer Neymar a l’estiu. No és estrany que se celebrés la seva continuïtat com si s’hagués guanyat un dels títols grossos que es van deixar de conquerir la darrera temporada de Luis Enrique.

MÉS INFORMACIÓ

La singularitat se simbolitza avui en Messi i la seva repetida conquesta del Bernabéu. Possiblement el Barça és menys respectat a Europa. Ni la seva condició de líder i campió de Copa ha servit fins ara per combatre la sensació que ha perdut poder i qualitat respecte de la versió del trident que va triomfar a Berlín el 2015. No hi ha en qualsevol cas cap club que pugui presumir de tenir per a molts el millor jugador de la història: el futbol gira al volant del davanter nascut fa 30 anys a Rosario.

La fidelitat de Messi és imprescindible no només per a l’autoestima culer sinó per intimidar els rivals i com a reclam per als patrocinadors en una època de gran desgast institucional al Barça per la situació política de Catalunya, expressada en la decisió de jugar a porta tancada el partit que l’1-O es va disputar contra Las Palmas al Camp Nou. Mantenir el 10 costa molts calés perquè també en genera molts, sobretot a efectes de patrocinadors, malgrat que l’afluència a l’estadi s’ha rebaixat fins als 60.000 espectadors de mitjana després que s’anunciés la construcció de l’Espai Barça. No es fàcil manar ni fer oposició avui al Barcelona. Tampoc resulta senzill capitalitzar un club que no és societat anònima i que competeix al futbol i a les seccions contra entitats sobrades de diners, tot i presentar un pressupost rècord de 897 milions, haver traspassat Neymar per una quantitat mai vista de 222 milions i incorporar Dembélé per 105 milions més 40 de variables, el preu més alt pagat per un futbolista al Camp Nou. Les noves fortunes amenacen el vell ordre i augmenta la dificultat de retenir les estrelles i de conquerir els grans trofeus.

El Barça es va haver de conformar amb triomfs parcials, per bé que molt significatius, especialment la remuntada contra el PSG (6-1). Va ser la nit de Neymar, tot i que la fotografia va ser novament per a Messi, pujat a una tanca publicitària al Camp Nou. Messi també seria la portada de la victòria blaugrana a Madrid després que marqués un segon gol en el temps de descompte i mostrés la seva samarreta estesa en un penjador virtual al Bernabéu (2-3). I Messi acaba de repetir victòria i postal a Chamartín (0-3) quan es va mostrar com si fos el Crist Redemptor o el Cristo de Corcovado.

Messi és ara mateix la gran certesa en un club preocupat perquè les adversitats augmenten i disminueixen els recursos a l’estadi i al Palau. No s’endevina cap més sortida que la de fer forts l’equip i la institució al voltant del 10, fil conductor de l’èxit per sobre de tècnics i presidents, fins al punt que, malgrat tot, molts aficionats compten els títols que es deixen de guanyar i no els assolits perquè creuen que amb Messi cada temporada s’hauria de fer el doblet que aquest any s’ha apuntat el Madrid. Vist així, seria bo que l’argentí no es constipi, i menys ara, tal com pinta la Lliga, un cop derrotat el Madrid. El saber fer i el sentit comú de Valverde hi ajudaran després de la sortida de Luis Enrique, els èxits del qual van ser decreixents —triplet, doblet i Copa.