Selecciona Edició
Connecta’t

Procés (judicial) al procés

Quan la maquinària judicial es posa en marxa, difícilment es pot aturar, per molt que ara es parli d’indults

Càrregues policials l'1 d'octubre.
Càrregues policials l'1 d'octubre.

Alts càrrecs que s’han quedat sense feina pel 155; excaps de premsa del Govern; simpatitzants del PDeCAT i ERC, i fins i tot l’expresident Artur Mas. Tots ells esperen en un raconet a prop d’un parc infantil custodiats per la policia. És 2 novembre, dia gris i fred a Madrid. L’escenari és la plaça de la Villa de París, seu de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem. És una jornada clau. Sis dies després de la proclamació (fallida) de la República, l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i mig govern català (l’altra meitat, amb Carles Puigdemont al capdavant, és a Brussel·les) declaren davant la justícia. La gran ressaca. “No esteu sols”. “Llibertat, llibertat!”, criden els supportersquan els veuen arribar, somrients, a la cita. Santi Vila, ex de Cultura, és rebut amb el silenci que es dispensa als traïdors per haver abandonat el govern abans del definitiu salt al buit.

MÉS INFORMACIÓ

Els independentistes han arribat en AVE, símbol d’unió entre Madrid i Barcelona. A l’últim vagó —el “vagó del silenci”— de l’últim tren de la nit viatja, tot sol, Josep Antoni Duran Lleida. Però no vol donar suport a ningú, sinó fer negoci, com aclareix quan arriba a Atocha. Entre els polítics i amics dels exconsellers, la tensió és màxima. No s’atreveixen a dir què passarà. Hi ha cares llargues. Els antecedents de la jutgessa de l’Audiència Carmen Lamela no conviden a l’optimisme: dies abans ha enviat a Soto del Real Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, líders del moviment independentista. A mig matí, una bona notícia: el Suprem ha ajornat la declaració de Forcadell.

L’absència de Puigdemont i quatre consellers fa témer el pitjor. Així ho verbalitzen ja alguns advocats, emprenyats per l’hègira. Un altre senyal incòmode: els exconsellers responen només als seus advocats; diuen que no han pogut preparar-se. A l’hora de dinar tot ha acabat. La jutgessa ordena que no marxi ningú. Els exconsellers esperen als passadissos. Els advocats compren Coca-coles a la màquina de l’Audiència. No saben què dir. “Sembla que potser fiança…”, aventura un. Però ni ell no sap si el seu optimisme neix de la raó o de la voluntat. A la tarda, Lamela ja ha dictat la interlocutòria. Hi ha presó sense fiança per a tots menys per a Vila, que podrà sortir si paga 50.000 euros. A les 18.30, furgonetes de la Guàrdia Civil els traslladen cap a les presons.

Ningú ho hauria imaginat. Ni tan sols quan el procés va donar senyals de no tenir marxa enrere. Els que sí que ho esperaven (ho desitjaven) eren els membres de Vox, el partit ultra espanyol que ha demanat reiteradament la detenció de Puigdemont per “colpista”. Però l’empresonament de polítics independentistes no entrava en els càlculs de cap jurista. Ara és una realitat que amenaça de ser un llast per a una solució a llarg termini del conflicte català. Quan la maquinària judicial es posa en marxa, difícilment es pot aturar, per molt que ara es parli d’indults. I la resposta de fiscals i jutges al desafiament ha estat la més contundent per a un càrrec públic: sedició i rebel·lió, amb penes de presó de mitja vida. A més dels Jordis, Oriol Junqueras i Joaquim Forn viuran el canvi d’any en una cel·la. Puigdemont pot seguir vivint a Brussel·les o tornar a Espanya i ser detingut.

Exili o fugida, presos polítics o polítics presos. El debat és al carrer, i les mostres de suport als exconsellers —llaços grocs, concerts solidaris, aportacions a la “caixa de resistència”— estan ben vives. Els exconsellers alliberats, a més, acosten als ciutadans l’experiència de la presó. Josep Rull parla del menjar “flatulent” i de les hores veient La que se avecina. Carles Mundó va sortir de la presó per anar a parar a una altra a fer campanya: la Model, l’històric centre barceloní que ell va tancar. “Es fa una mica estrany que l’endemà de sortir de la presó el primer que faig és tornar-hi”.