Selecciona Edició
Connecta’t

La CUP i el PP, un grup mixt molt heterogeni

El reglament del Parlament permet que els dos partits tinguin subgrups

El diputat del PP Alejandro Fernández, aquest dimecres al Parlament.
El diputat del PP Alejandro Fernández, aquest dimecres al Parlament.

Les eleccions del 21 de desembre van oferir sorpreses i estranyes parelles: la CUP i el Partit Popular, als antípodes ideològics, van patir una davallada de vots i escons que els impediran en aquesta legislatura, amb el reglament a la mà, disposar d'un grup parlamentari propi, ja que tenen menys de cinc diputats. La CUP ha passat de 10 escons a quatre —es va quedar a 5.000 vots de passar a set— i el PP, que en tenia 11, va esgarrapar in extremis el quart diputat gràcies al vot per correu. Tots dos partits, per tant, estan condemnats a figurar al Grup Mixt i a repartir-se temps i subvencions, però el reglament de la Cambra permet als subgrups dins del Mixt portar una vida en paral·lel de manera estable.

El reglament del Parlament preveu des de fa anys l'existència d'aquests subgrups. La mesura es va aprovar després que els resultats de les eleccions autonòmiques del 2010, guanyades per Artur Mas, oferissin també un Grup Mixt convuls: el partit independentista Solidaritat Catalana per la Independència, de Joan Laporta, l'expresident del Barça, va obtenir quatre diputats, mentre que Albert Rivera, de Ciutadans, va repetir els seus tres escons. La norma va introduir llavors la possibilitat de crear aquests subgrups per ordenar el treball i els tràmits parlamentaris. Per tant, tenen dret a assistir amb veu i vot a la Junta de Portaveus. Això sí: els dos subgrups hauran de consensuar el nombre de diputats en comissions, el temps de les seves intervencions i el nombre de preguntes que formulin en les sessions parlamentàries. Si no arriben a un acord, la Mesa serà qui fixi la distribució proporcional.

Els resultats del 21 de desembre llancen cert avantatge als anticapitalistes respecte als populars: els primers van aconseguir 193.352 vots —tres diputats per Barcelona i un per Girona— davant dels 184.108 del PP —tres per Barcelona i un per Tarragona—, convertit en l'últim grup de la Cambra. Cap dels dos ha obtingut un escó per Lleida. El Parlament també penalitza qui no obté grup propi i els seus ingressos es veuran reduïts considerablement: el PP rebia anualment 1.334.000 euros i la CUP, 1.235.000. Ara les subvencions es limitaran a uns 43.000 euros mensuals desglossats d'aquesta manera: 10.000 euros per estar subjectes en el tram entre un i quatre diputats i la subvenció mensual de 8.295 euros per cada parlamentari. A més, deixaran de percebre les partides assignades als presidents de grup (2.885 euros). No hi haurà en aquest cas cap problema amb els cotxes oficials: el Parlament no els facilita des de fa temps.

Cap suggeriment

Populars i anticapitalistes han acollit amb resignació la nova situació. Com a partits menys votats de la Cambra —en l'última legislatura van ser cinquens i sisens, respectivament— tornaran a seure a la part alta de l'hemicicle. I queda pendent esvair un dubte: si algun grup els deixarà un diputat perquè puguin formar grup propi. Ciutadans ja ho va rebutjar quan se'ls va interpel·lar sobre aquesta possibilitat, prestar un parlamentari als populars. Ningú del PP tampoc ha trucat a les portes del PSC. La incògnita és si els grups de Junts per Catalunya o Esquerra donaran aquest pas per afavorir la CUP i deixar el PP al Grup Mixt, cosa que, a la pràctica, li permetria actuar com a grup propi.

Els anticapitalistes ja van ser poc inclinats el 2012 a acceptar la proposta d’Iniciativa per Catalunya de cedir-los dos parlamentaris perquè formessin grup propi. I no han rebut en aquest sentit cap suggeriment. La CUP té previst fer aquest dissabte un consell polític en el qual analitzaran els resultats electorals i la seva estratègia amb vista a la nova legislatura, des de la investidura fins al seu paper a la Cambra. Membres d’Esquerra apunten que seria una mala notícia que es quedés sense grup parlamentari. El reglament estableix que en el cas que un diputat presti els seus vots a un altre grup que no és el seu no pot després, sota cap concepte, tornar a l'original. En cas d'enfrontament, passaria a ser diputat no adscrit.