_
_
_
_
_

Catalunya lidera els contractes públics de l’antivirus rus prohibit pels EUA

Kaspersky Lab té 38 treballadors a Espanya, un 1% de la xifra global

Jordi Pueyo Busquets

Una vintena d'organismes públics espanyols, especialment a Catalunya, utilitzen algun programa de Kaspersky Lab, companyia russa popular pel seu antivirus informàtic, tot i que aquests productes van ser vetats fa tres mesos a les agències governamentals dels Estats Units per sospites d'espionatge procedent de Moscou. Les administracions espanyoles es desmarquen d'aquesta mesura. La majoria rebutgen reaccionar-hi o es remeten al fet que el Govern espanyol no ha donat cap recomanació al respecte. La companyia afirma que les acusacions d'espionatge són falses i assegura que no ha notat cap repercussió en la cartera de clients a Espanya. Tot això, en el mateix període temporal en el qual les xarxes d'ingerència russa han centrat la seva activitat a Catalunya aprofitant la pugna sobiranista.

Als portals de contractació pública estatals, que ofereixen la base de dades dels últims sis anys, apareixen uns 25 contractes on consta el nom de Kaspersky per un valor total d'aproximadament 1,2 milions d'euros. Tots els que estan adjudicats es van concedir a empreses distribuïdores. Això no vol dir que no hi hagi més organitzacions públiques que utilitzin el programari de segell rus. Segons experts en ciberseguretat consultats, com menys sàpiguen els hackers sobre les defenses que es tenen, més els costarà atacar-les. Aquest fet pot explicar que algunes adjudicacions es publiquin sense esmentar eines específiques.

El Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) va adjudicar aquest trimestre un contracte de 783.142 euros en el qual no s'especifica el nom de cap eina concreta contra atacs informàtics. El mateix passa amb una adjudicació de l'Ajuntament de Barcelona de 312.180 euros, que té com a objectiu protegir les dades corporatives. La Secretaria de Telecomunicacions, preguntada per aquest diari, rebutja especificar quines solucions d'antivirus utilitza la Generalitat de Catalunya. No obstant això, les polítiques en aquest sentit són dispars. La Diputació de Sevilla es presenta obertament com un cas d'èxit de més d'una dècada de durada en un document corporatiu de Kaspersky Lab. Al mateix web també apareixen Telefónica i la Policia de Londres, entre d'altres.

Els antivirus accedeixen als arxius privats

Els antivirus són programes que analitzen periòdicament tots els arxius de l'ordinador i es van connectant als servidors on hi ha les bases de dades amb tots els possibles atacs. Aquest programari té accés al sistema d'arxius local perquè de tant en tant envia mostres d'arxius infectats per detectar desviacions que defineixen el comportament dels virus. Per aquest motiu, gestionen part de la informació que protegeixen i això pot justificar la factibilitat de les sospites dels EUA.

Kaspersky Lab té 38 treballadors a Espanya, un 1% de la xifra global, i alguns col·laboradors. La seu oficial que apareix al web corporatiu és la de Madrid, on es concentra bona part de la plantilla: 33 treballadors. No obstant això, la companyia russa també té oficina a Barcelona, on treballen dos analistes de l'equip d'investigació internacional i tres comercials. La de Catalunya té una plantilla similar a la de Lisboa, formada per sis persones. A la capital catalana Kaspersky Lab està situada a l'Edifici Imagina, propietat de Mediapro i on en els últims mesos s'han fet actes relacionats amb el desafiament sobiranista, com el debat de la BBC o la roda de premsa del Govern català posterior al referèndum il·legal de l'1 d'octubre. El 70% dels clients de Kaspersky Lab a Espanya són empreses i administracions ―la companyia no ofereix la dada desglossada― i la resta correspon al sector domèstic.

El Departament de Seguretat dels EUA va mostrar la seva preocupació "pels llaços entre alguns oficials de Kaspersky i la intel·ligència russa". Acusa el fundador de la companyia, Ievgueni Kasperski, de passar informació al Servei de Seguretat Nacional (FSB) de Rússia. "Hem ofert al Govern dels EUA la possibilitat que vegin el nostre codi font i no han estat capaços d'aportar cap prova", denuncia la companyia, que arran del veto ha anunciat que obrirà "tres centres de transparència d'aquí a finals del 2020".

A Espanya hi ha diversos ens públics que segueixen confiant en el software vetat a l'altra banda de l'Atlàntic. "A l'Escola d'Organització Industrial fem servir Kaspersky perquè el considerem un dels millors productes actualment al mercat", assegura una portaveu de la fundació pública de Madrid. "Seguirem les recomanacions del Govern d'Espanya en aquest sentit, si és que n'hi ha", conclou. En la mateixa direcció s'expressa la Diputació de Sevilla, que afegeix: "No hem de mantenir cap opinió sobre les decisions d'altres països". La Confederació Hidrogràfica del Segura, que també utilitza l'antivirus, tampoc vol entrar a valorar el tema. Els serveis informàtics de Guipúscoa, IZFE, han publicat recentment un anunci de contractació per renovar les llicències de l'antivirus rus en el qual queda subratllada l'estabilitat de l'eina.

L'Administració Oberta de Catalunya, que s'encarrega de la digitalització de la burocràcia de la Generalitat, també utilitza Kaspersky, i sobre el veto nord-americà respon: "No tenim cap valoració a fer sobre aquesta notícia publicada a EL PAÍS". El mateix passa amb el Servei Meteorològic de Catalunya: rebutgen fer declaracions. L'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, amb alcalde de la CUP, veu el veto de Kaspersky com "un joc entre governs de boicotejar productes d'altres", en paraules del cap de secció de Sistemes, Miquel Morales, que destaca els "bons resultats" de l'aplicació.

El Consell Comarcal de la Conca de Barberà, governat per ERC, va deixar d'utilitzar l'antivirus Kaspersky fa un any i mig. No obstant això, el canvi "no va estar vinculat a cap condició externa". L'Ajuntament de Gavà, socialista, al·lega que no té "cap motiu per perdre la confiança amb el fabricant" perquè no han rebut mai cap indicació per part del Centre Criptològic Nacional (CCN-CERT) en contra de la utilització del producte. De fet, el CCN-CERT va agrair fa unes setmanes la participació de Kaspersky Lab en unes jornades de ciberseguretat. Preguntat per la mesura de l'Executiu de Donald Trump, l'Institut Nacional de Ciberseguretat també rebutja posicionar-se sobre el tema.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jordi Pueyo Busquets
Es periodista en la redacción de Cataluña y escribe sobre economía, innovación y tecnología. Antes de llegar a EL PAÍS, pasó por ACN, TV3, 324.cat, Bloomberg TV y Cadena Ser. Ha dado clases de redacción en inglés en la UPF y de redes sociales en la UOC. Es licenciado en Periodismo, Ingeniería Informática y máster en Innovación y Calidad Televisivas

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_