Selecciona Edició
Connecta’t

Diagonal de dues velocitats

Els comerciants del tram central de l'avinguda barcelonina confirmen un desequilibri entre la vorera de muntanya, la preferida pels vianants, i la de mar

L'avinguda Diagonal de Barcelona.
L'avinguda Diagonal de Barcelona.

Té més afluència de vianants la vorera de nombres parells, la de muntanya, de l'avinguda Diagonal? Marta Canut atén la pregunta a peu de carrer davant la seva botiga de moda, La Bul, a l'Avinguda Diagonal cantonada Francesc Macià; per respondre-la, Canut demana al periodista que observi durant una estona el recorregut de la via en sentit Besòs; la resposta és evident: per la vorera de muntanya passegen moltes més persones que per la de mar.

Els comerciants confirmen que el tram central de la Diagonal pateix un desequilibri en el seu desenvolupament. “Això passa arreu del món: els carrers o les voreres on toca el sol són les que surten més beneficiades i transitades”, explica Canut, expresidenta de l'Associació Diagonal Barcelona. La qüestió és que quan cau el sol el trànsit de vianants continua sent més elevat al costat de muntanya. Sempre ha estat així, en part pel pol d'activitat que era el carrer Tuset, afegeix Canut. “És una tendència durant tot el dia, per la inèrcia, i m'atreviria a dir que en una proporció de 6 a 4”, apunta Rafa Navarro, gerent de l'establiment de decoració i cafeteria Doméstico, a la Diagonal amb Enric Granados, al costat de mar. Doméstico té dues botigues en aquesta vora i competeix amb empreses més grans com Habitat o Zara Home, les dues al costat de muntanya. “A l'altra vorera hi ha les marques més conegudes”, afirma Navarro. “Al costat de muntanya no hi hauria copisteries de 24 hores, per exemple, en canvi sí que hi són al costat de mar. A la vorera de muntanya també hi ha més cafeteries, és evident que aquí hi ha més afluència de públic”, explica en Joan, encarregat del cinema Boliche. Dades del 2016 de l'Ajuntament de Barcelona indiquen que el tram de la Diagonal entre Francesc Macià i Passeig de Gràcia té 32 mòduls de terrasses, dels quals 22 són a la vorera de muntanya. El desequilibri encara és més evident si es té en compte que la superfície de vorera del costat de mar és de 13.347 metres quadrats i la de muntanya, de 10.703 metres quadrats, un 19% menys.

Al costat del Boliche, l'empresa turística Barceló va obrir el gener passat unes oficines de la seva agència de viatges B Travel, on s'hi organitzen concerts o exposicions. L'equip responsable de les activitats culturals de B Travel són conscients que es beneficien de tenir el local a la vorera de muntanya i coincideixen amb el gerent de Doméstico que la proporció d'afluència entre les dues bandes és de 6 a 4. A B Travel avisen que això es demostra en el preu del metre quadrat, més elevat a la vorera de muntanya. Així ho corroboren les anàlisis de mercat de la consultora immobiliària Ascana. Segons Ascana hi ha tres forquilles de preus al tram central de la Diagonal: el recorregut de la vorera de nombres parell –la de muntanya– entre Francesc Macià i Muntaner té un preu de lloguer comercial d'entre 65 i 80 euros mensuals per metre quadrat; la resta de la vorera par oscil·la entre 45 i 65 euros. El lloguer a la vorera senar –la de mar– costa entre 40 i 60 euros per metre quadrat, segons Ascana.

Inditex marca la diferència

Eduardo Rivero, soci fundador d'Ascana, descarta que el factor de que a la vorera de muntanya hi toqui el sol més hores sigui determinant. La prova és que passat Francesc Macià en sentit Llobregat, la vorera de mar és més transitada i la raó, explica Rivero, és que s'hi han instal·lat marques i centres comercials potents. El fet diferencial del tram central de la Diagonal és l'aposta d'Inditex per la vorera par, diu Rivero. Les marques d'Inditex Zara, Zara Home, Massimo Dutti, Oysho i Uterqüe es concentren en l'espai més cotitzat de la vorera de muntanya. Després la van seguir les marques de Mango, segons Rivero. “El costat de mar necessita que s'hi estableixi el que anomenem una 'locomotora', una gran marca que atrauria altres comerços, per exemple una gran marca com Ralph Lauren podria ocupar l'antic edifici de Winthertur de Francesc Macià”, apunta Rivero.

El gerent de Diagonal Barcelona, Àlex Miró, creu que la situació és difícil de desxifrar: “Què va ser abans? L'ou o la gallina? Per què hi ha més gent a la vorera de muntanya? Perquè hi ha les marques més populars o són aquestes que s'hi instal·len perquè hi ha més gent?”. Diagonal Barcelona prepara un estudi d'indicadors per esperonar el desenvolupament comercial de la zona. Canut opina que calen deu anys per corregir el desequilibri d'activitat entre les dues bandes de la Diagonal, però Rivero és més escèptic: “La reforma de la Diagonal ha tingut poc impacte a la vorera de mar. Si hagués d'apostar per un sector de la Diagonal que pugui créixer, és el que va de Passeig de Gràcia a Passeig Sant Joan, i encara més enllà, perquè el consum local baixa i el del turisme puja, i el turisme té més lògica que es mogui cap a la Sagrada Família que cap a Francesc Macià”.