_
_
_
_
_

El Rei insta el nou Parlament a respectar la pluralitat de Catalunya

Felip VI adverteix que la via unilateral només “pot portar de nou a l'enfrontament o a l'exclusió”

Miguel González
El rei Felip VI durant el discurs de Nadal.
El rei Felip VI durant el discurs de Nadal.BALLESTEROS (EFE)

Només tres dies després que s’hagin celebrat les eleccions al Parlament de Catalunya, que han dibuixat una societat dividida en dues entre independentistes i no independentistes, el Rei ha aprofitat aquest diumenge el tradicional missatge de la nit de Nadal per instar els representants polítics a “afrontar els problemes que afecten tots els catalans, respectant la pluralitat i pensant amb responsabilitat en el bé comú de tots”. Després d’advertir que la via unilateral només “pot portar de nou a l’enfrontament o a l’exclusió”, Felip VI ha cridat a recuperar “la serenitat, l’estabilitat i el respecte mutu”.

El missatge nadalenc del Rei ha estat envoltat aquest any d’una expectació sense precedents. Es va gravar al final de la setmana passada, després de conèixer-se els resultats de les eleccions catalanes de dijous, en què el bloc independentista va perdre en vots però va obtenir majoria d’escons.

Más información
El Rei: “Espanya resoldrà l’inacceptable intent de secessió per mitjà de la Constitució”
El Rei: “La Constitució prevaldrà davant dels qui trenquen la convivència”
El Rei reafirma davant Puigdemont els valors que han fet progressar Catalunya i “tot Espanya”

Fins i tot l’expresident Carles Puigdemont, fugit a Brussel·les, va posar el focus sobre el missatge demanant al Rei que “rectifiqués” el seu discurs del 3 d’octubre passat, quan va denunciar la deslleialtat de la Generalitat i va avalar l’article 155 de la Constitució.

Felip VI no ha rectificat, però ha suavitzat notablement el to. Sense rebaixar gens la seva exigència de respecte “als principis i valors de l’Estat de dret”, que ha considerat “imprescindible”, ha enaltit el valor del diàleg com a fonament de la convivència, i la “irrenunciable voluntat de concòrdia” dels espanyols.

Ja des del principi, ha admès que el 2017 ha estat “un any difícil” a causa de la crisi catalana, a la qual ha anunciat que es referiria. Però abans ha volgut posar en valor els èxits de la societat espanyola en 40 anys de democràcia, des de la superació d’“un intent d’involució” (el frustrat cop del 23-F) a l’ingrés a la UE, la derrota d’ETA o la conversió d’Espanya en un dels països “més avançats del món” amb la modernització de l’educació, la sanitat, les infraestructures o els serveis socials.

Espanya oberta i solidària

Davant de la propaganda independentista, que en els últims mesos ha ressuscitat el fantasma de Franco per pintar una imatge carca i rància del país, Felip VI ha presumit d’“una Espanya oberta i solidària, no tancada en si mateixa [...] que reconeix i respecta” la seva pluralitat i diversitat, “amb un esperit integrador” i “inspirada en una irrenunciable voluntat de concòrdia”.

Tot i que ha reconegut que “no tot han estat encerts”, sense concretar els errors, i que “persisteixen situacions difícils i complexes”, ha considerat “innegable” que el balanç d’aquestes quatre dècades és positiu. “Hem d’apreciar-ho i valorar-ho. Ens ho mereixem com a país”, ha dit, apel·lant a l’orgull patri.

Després de subratllar que Espanya és “una democràcia madura, en què es poden defensar totes les idees” però no imposar-les “enfront dels drets dels altres”, ha entrat de ple en la crisi catalana “Respectar i preservar els principis i valors” de l’Estat de dret, ha advertit, “és imprescindible” per garantir els principis constitucionals de llibertat, igualtat o justícia que, “quan es trenquen, la convivència primer es deteriora i després es fa inviable”.

Al nou Parlament català l’ha instat a “afrontar els problemes que afecten tots els catalans, respectant la pluralitat i pensant amb responsabilitat en el bé comú de tots”.

“El camí no pot portar de nou a l’enfrontament o a l’exclusió que –com ja sabem– només generen discòrdia, incertesa, desànim i empobriment moral, cívic i –per descomptat– econòmic de tota una societat”, ha subratllat, en al·lusió a la fugida massiva d’empreses de Catalunya.

Per contra, ha convidat els partits catalans a treballar per recuperar “l’estabilitat, la serenitat i el respecte mutu” en el si de la societat catalana, “tan diversa i plural com és”. I al fet que reneixi la confiança i el prestigi de Catalunya per la seva “capacitat de lideratge i esforç, el seu esperit creatiu i vocació d’obertura, la seva voluntat de compromís i el seu sentit de la responsabilitat”. En definitiva, que es recuperi el seny, malgrat que el Rei no ha volgut utilitzar aquesta paraula catalana.

Respecte al futur del conjunt d’Espanya, Felip VI ha estat menys explícit, però ha deixat clar que ningú, tampoc ell, “desitja una Espanya paralitzada o conformista”, sinó una Espanya il·lusionant, moderna i atractiva, “disposada a evolucionar i adaptar-se als nous temps”, que cal construir “millorant-la i actualitzant-la” sobre la base dels principis democràtics i els valors cívics. Una invitació velada, tal vegada, a la reforma constitucional.

De l’advertiment del 2016 a la fermesa del 3 d’octubre

El d’aquesta nit de Nadal ha estat el quart missatge nadalenc de Felip VI des que va arribar al tron el juny del 2014. En l’al·locució del 2016, el Rei va donar per superada la crisi política, que havia provocat més de 300 dies de Govern en funcions i la repetició de les eleccions generals, i va al·ludir sense esmentar-la la crisi catalana. “Vulnerar les normes que garanteixen la nostra democràcia i la nostra llibertat només porta, primer, a tensions i enfrontaments estèrils que no resolen res i, després, a l’empobriment moral i material de la societat”, va dir. Aquell any s’havia celebrat el 9-N, la primera consulta il·legal d’independència. Els seus advertiments, és obvi, no van ser atesos.

Però el missatge d’aquest 24 de desembre es compararà pel seu to, sobretot, amb el que va pronunciar el Rei el 3 d’octubre, el seu primer discurs televisat al país al marge del tradicional de Nadal. En aquella ocasió, només tres dies després del referèndum il·legal de l’1 d’octubre, Felip VI va subratllar l’extrema gravetat del moment i va denunciar la “deslleialtat inadmissible cap als poders de l’Estat” de les autoritats de la Generalitat. En un to inusualment dur, sense cap concessió a la galeria, va assenyalar que “és responsabilitat dels legítims poders de l’Estat assegurar l’ordre constitucional i el normal funcionament de les institucions, la vigència de l’Estat de dret i l’autogovern de Catalunya”. L’admonició del Rei va ser un anunci de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que arribaria al cap de poc més de tres setmanes, després de la declaració d’independència del Parlament.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miguel González
Responsable de la información sobre diplomacia y política de defensa, Casa del Rey y Vox en EL PAÍS. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) en 1982. Trabajó también en El Noticiero Universal, La Vanguardia y El Periódico de Cataluña. Experto en aprender.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_