Selecciona Edició
Connecta’t

El comerç just creix un 15% i s’obre pas al Nadal

La Fira de Consum Responsable s'instal·la a la plaça de Catalunya per tercer any

La Fira de Consum Responsable de la plaça de Catalunya.
La Fira de Consum Responsable de la plaça de Catalunya.

És com el poblet gal de l'Astèrix però des del punt de vista del consum. La Fira de Consum Responsable, impulsada per l'Ajuntament de Barcelona, ocupa per tercer any la plaça de Catalunya. “Està bé estar en una caseta de fusta davant d'El Corte Inglés i envoltats de grans cadenes i oferir productes que no es compren per comprar, que signifiquen alguna cosa”, explica la Mariana des de la caseta que comparteixen la revista Alternatives Econòmiques i l'editorial i llibreria Espai Contrabans. “Menys face i més book”, és el lema de les samarretes que venen i que amb fina ironia critiquen les xarxes socials.

L'oferta de la fira és heterogènia: llibres, productes agroecològics, roba de segona mà customitzada, cervesa artesana, articles fets a mà per entitats de persones amb discapacitat, o pels manters que han constituït una cooperativa... Fins i tot hi ha una caseta de +opcions, una plataforma d'empreses d'economia social que, explica la Raquel, “facilita el canvi perquè a poc a poc puguem canviar d'hàbits de consum”. La llibreria Buc de Llibres, de Mataró, repeteix a la fira: “Està molt bé l'interès que desperta, és important que comprar no tingui només una finalitat comercial, sinó de donar valor als productes o serveis”, explica el llibreter.

També hi ha veterans del sector a la capital catalana, com La ciutat invisible, de Sants; o El Lokal, del Raval. Amb literatura crítica i samarretes reivindicatives —no deixa de ser paradoxal comprar en el moll del consum una samarreta que proclama “Barcelona no està en venda”— la seva presència ha estat criticada pel grup municipal del PP. El seu cap de files, Alberto Fernández Díaz, va qualificar dissabte la fira de “mercadillo nadalenc antisistema, la fira dels amics de [l'alcaldessa Ada] Colau: okupes, anarquistes i zapatistes”.

En el marc de la fira s'ha presentat l'Informe Anual del Comerç Just 2016, que revela que les vendes van arribar als 40 milions d'euros, un creixement del 14,8% respecte al 2015; una pujada que duplica la dels anys anteriors, va explicar el portaveu de la campanya SomComerçJust i Banca Ètica, Eduard Sagrera. L'estudi recorda que 25 milions de persones a tot el món són sotmeses a “treball forçós en fàbriques clandestines, explotacions agrícoles i altres sectors”. D'aquí el valor que els defensors del comerç just i l'economia social donen a comprar productes que solen tenir una història humana o col·lectiva al darrere i que en molts casos són peces úniques.

MÉS INFORMACIÓ