Selecciona Edició
Connecta’t

Els municipis exigeixen 16 milions per les retallades en escoles bressol

Després de les sentències favorables a Cornellà, l'Hospitalet i Sant Joan Despí, 26 ajuntaments més esperen la resolució de les seves demandes

Una guarderia de Barcelona.
Una guarderia de Barcelona.

Cornellà: 2,4 milions; l’Hospitalet: 1 milió; Sant Joan Despí: 1,4 milions. Aquestes són, de moment, les tres indemnitzacions que la Generalitat haurà de pagar per haver retallat la seva aportació per finançar les escoles bressol públiques. De moment, perquè només s’han donat a conèixer les sentències de les demandes de tres dels 31 municipis que van portar als tribunals el departament aleshores comandat per Irene Rigau. Si se sumen els imports d’aquestes tres sentències amb el que reclamen la resta de municipis, la indemnització podria superar els 14,7 milions, tot i que la xifra definitiva no es coneixerà fins que es resolguin les causes judicials obertes.

El 2011, amb l’arribada d’Artur Mas a la presidència de la Generalitat i Irene Rigau al capdavant d’Ensenyament, es van emprendre unes dures retallades que també van afectar el finançament de les escoles bressol. Segons un acord signat durant l’antecessor de Rigau, Ernest Maragall, el cost de les escoles bressol públiques, majoritàriament de titularitat municipal, es repartiria a parts iguals entre Generalitat, ajuntaments i famílies, la qual cosa es traduïa que cada part pagava uns 1.800 euros per plaça anualment. Aquest model se’n va anar en orris amb les retallades i la Generalitat va retallar, de manera retroactiva, la seva aportació a 1.600 euros per al curs 2010-2011 i a 1.300 euros per al següent. Posteriorment l’import es va fixar en 875 euros, però la Generalitat va decidir que no seria la que assumiria el rebut i va endossar el pagament a les diputacions.

En aquell moment la consellera Rigau va argumentar que els recursos de la Generalitat eren limitats i s’havien de destinar a les etapes educatives obligatòries, i les escoles bressol no ho són. A més acusava el Govern central d’eliminar les ajudes a l’educació infantil. No obstant això, Ensenyament reservava una partida d’uns 40 milions per finançar aquests centres infantils, fins que el 2015 la va fulminar. Posteriorment el Govern ha admès que part d’aquestes partides –que no es van utilitzar perquè ja eren les diputacions les que pagaven les subvencions– es van destinar a les nòmines dels professors de l’escola concertada, a pesar que també hi havia consignada una partida per a aquest personal. Ensenyament defensa que “són ajustos interns del pressupost”. “La Generalitat podia dir que no té diners, però almenys podia haver-nos citat per asseure’ns i negociar un conveni nou. Però la decisió de la retallada de l’aportació va ser unilateral”, es queixa l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín.

Indemnitzacions

Imports que pot arribar a pagar la Generalitat per la retallada en escoles bressol. Es tracta de càlculs fets pels municipis sobre la base de les places anuals i l’import que reconeix el jutge des del 2012 fins al 2015.

Cornellà: 2.358.200 euros

L’Hospitalet: 1.015.750 euros

Sant Joan Despí: 1.410.000 euros

Esplugues: 1.200.000

Sabadell: 1.275.000

Contenciós conjunt de 26 municipis: 8,7 milions

TOTAL: 16 milions

La sentència reconeix als ajuntaments el dret a rebre les subvencions corresponents als cursos 2012-2013, 2013-2014 i 2014-2015 perquè considera que “la Generalitat manté la responsabilitat financera respecte a les escoles bressol gestionades per la Generalitat”, sobre la base del que dictamina la Llei 5/2004 de creació d’escoles bressol. Sobre la delegació de pagament en les diputacions, el jutge considera que “no hi ha base per considerar que aquestes ajudes provincials es fessin a compte i en substitució de la Generalitat”.

El 2015, un grup d’ajuntaments d’esquerres, organitzats en el Fòrum d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Educació de Catalunya, liderats per l’Hospitalet, decideixen reclamar 11,2 milions –que corresponien a 875 euros per plaça i any– a la Generalitat per l’impagament de les subvencions de les escoles bressol. Abans d’acabar l’any, els ajuntaments asseguren que aquest deute es va saldar, però van decidir arribar als tribunals per reclamar la diferència fins als 1.300 euros. Cinc municipis (Cornellà, l’Hospitalet, Sant Joan Despí, Esplugues i Sabadell) van presentar demandes, mentre que 26 ajuntament més (entre els quals Tarragona i Lleida, malgrat que la majoria són municipis petits i mitjans) van tramitar un contenciós de manera conjunta. En menys d’una setmana s’han donat a conèixer les sentències favorables de Cornellà, l’Hospitalet i Sant Joan Despí, i s’espera que en breu es conegui la resta.

Els ajuntaments esperen amb anhel la sentència de la demanda conjunta, ja que va més enllà de la reclamació del deute i se centra a denunciar la “inactivitat” d’Ensenyament. Si la sentència els dona la raó “obligaria a la Generalitat a tornar a cofinançar les escoles bressol, tot i que no fixaria cap import”, apunta l’advocada que tramita la demanda conjunta, Elena Moreno.

De moment, les diputacions segueixen destinant partides a aquesta missió: 24 milions la de Barcelona, per exemple, per a l’any que ve. “És insuficient i el finançament no pot sortir de les diputacions perquè estem traient fons dels ens locals que haurien de destinar-se a altres projectes, com el foment de l’ocupació”, afirma Marín.

MÉS INFORMACIÓ