_
_
_
_
_

Catalunya surt més dividida del 21-D

El resultat electoral retrata el creixent enfrontament de la societat catalana

Cristian Segura
Una dona amb llaç groc passejasota cartells de C's.
Una dona amb llaç groc passejasota cartells de C's.S. Sánchez

El divendres postelectoral a Canovelles transcorre entre festes escolars de Nadal i les rotllanes que les àvies formen al carrer mentre vigilen els seus nets. Les àvies xerren als bancs del carrer Diagonal envoltades pels nens, ja lliurats de les seves obligacions escolars. Alguna d’elles deixa caure un comentari sobre els resultats de les eleccions, però ho fa amb discreció, per no obrir una indesitjable discussió. Canovelles, poble al circuit industrial del Vallès Oriental i amb bona part dels seus habitants amb arrels fora de Catalunya, era d’hegemonia socialista fins que va arribar Ciutadans. El 70% dels seus veïns han votat per partits no independentistes. A 5 quilòmetres d’allà, a L’Ametlla del Vallès, la situació és oposada: el 68% va optar per les llistes de les forces separatistes. Els resultats del 21-D han confirmat la polarització. L’equidistància dels Comuns i el catalanisme moderat del PSC perden pes: entre els dos sumaven 27 diputats el 2015 i ara baixen a 25. Catalunya està, després del dijous, encara més dividida en dos.

A L’Ametlla del Vallès es va imposar Junts per Catalunya amb el 32% dels vots i ERC va ser segona amb el 26%. L’Ametlla forma part de la minoria en una mena de corredor geogràfic que recorre el litoral de Tarragona fins a les portes de Girona, i que inclou les comarques del prelitoral industrial del Vallès i del Llobregat. És un territori en què Ciutadans ha estat la vencedora a la majoria de les circumscripcions electorals, arrabassant el primer lloc al PSC i jugant-se el liderat amb els republicans. Canovelles segueix el patró del que ha succeït a gran part d’aquesta Catalunya que mira al mar: Ciudatans ja va prendre el 2015 el primer lloc al PSC i el 2017 consolida la seva posició augmentant els vots aconseguits, del 28% al 37%. Els socialistes es mantenen segons amb un suport del 20%. Davant el corredor taronja s’aixeca la Catalunya interior, un mapa quasi monocolor on el domini de Carles Puigdemont i d’ERC és gairebé incontestable.

Más información
Arrimadas lidera clarament el bloc constitucionalista
Puigdemont reclama “una reunió sense condicions” a Mariano Rajoy
Rajoy ofereix diàleg dins de la llei al nou Govern de Catalunya

La divisió social queda patent sobre el mapa i amb el dia a dia. Les escoles de Canovelles es van reunir el divendres al pavelló esportiu Tagamanent per celebrar una festa nadalenca. Hi va haver actuacions i sorteig de premis. A la porta, Nicolás Mico, treballador dels serveis d’emergència de la Creu Roja, corroborava que Canovelles i L’Ametlla, on hi viu el seu germà, son mons paral·lels, les dues Catalunyes oposades. Canovelles és un municipi obrer que va créixer en terreny edificat per donar cabuda a la immigració de les dècades del desarrollismo; L’Ametlla és un poble residencial amb les seves torres d’estiueig, moltes d’elles modernistes, testimonis del gloriós passat de principis del segle XX, com Can Millet, avui una residència geriàtrica propietat d'una branca dels Millet, el gran llinatge de la burgesia catalanista. Desvinculat de la residència, l'ovella negra de la família, Fèlix Millet, jutjat pel saqueig del Palau de la Música, resideix a L'Ametlla. Mico és contrari a la independència i tem per l’estabilitat social: “Estic molt preocupat perquè la societat està fracturada. La divisió va a més”, diu Mico, que admet que a la feina no parlen de la qüestió per evitar bronques: “Abans hi havia una convivència des del respecte, ara s’ha perdut el respecte. Espero que el nacionalisme entengui que el país no està preparat per a la independència sense una gran majoria absoluta”.

Isabel Gendre, fruitera jubilada de Canovelles, tot i que originària de L’Ametlla, s’identifica com “la catalana” del grup de veïnes del carrer Diagonal. Explica que fa poc va tenir una topada amb una amiga per la qüestió de la independència i ella encara no ha tornat al sanedrí dels migdies. Al costat de Gendre seu Dolores Marín, de 80 anys, granadina d’origen i la meitat de la seva vida a Catalunya. Es va instal·lar a Canovelles seguint el seu marit, empleat a Murtra, històrica empresa tèxtil de Granollers. Marín no vol discutir i només diu que la independència no la vol veure ni en pintura. Gendre afegeix que a ella en realitat el que l’interessa és, passi el que passi, que li mantinguin la pensió. S’apunta al diàleg l’Adela Morilla, de 58 anys i amb ganes de deixar constància que ha votat per Miquel Iceta perquè a la seva família, nascuts a Sevilla, el socialisme és un sentiment i una tradició. Morilla comenta que a Canovelles la majoria no està per la independència, però ella ha passat per mals moments amb amics: “Alguns s’han fet independentistes perquè diuen que Catalunya els ha donat una casa i una vida confortable. Si tu no ets independentista, et diuen botiflera malgrat que, en el meu cas, estic plenament integrada a la cultura catalana: parlo català, a casa celebrem el tió... Aquesta divisió no l’havíem viscut mai”.

“La divisió no és veritat”

“Això de la divisió social no és veritat, a la meva família hi ha de tot i ens duem bé, i al poble tinc amics del PP. Són mentides, com les del PSC. Ells també volen aniquilar la identitat catalana”, diu Emilia Cózar, empleada de la pastisseria Sant Jordi de L’Ametlla. Sergi, un dels seus clients, afegeix que la separació en blocs sempre ha existit: “Abans era entre esquerra i dreta, ara és pel fet nacional. Al final unes eleccions són un sí o un no a un projecte. I els que no es mullen, són els que surten més perjudicats”, diu Sergi.

Nascuda a Albacete, Cózar va viure 21 anys a l’Equador i abans a Sevilla, on va ser militant socialista. Cózar diu votar pels anticapitalistes de la CUP i espera que ERC i PDeCAT governin de nou “per aconseguir la independència, però fent les coses amb més cautela, amb més temps i que no sigui una cosa dràstica”. Cózar no té dubtes del perquè a L’Ametlla predomina el sobiranisme: “Aquí hi ha gent més catalana i un nivell cultural més elevat. A Canovelles hi ha més immigració, també d’origen africà i llatí, i senten por a perdre el que tenen”.

Un 'Caga Tió' a l'Ametlla del Vallès.
Un 'Caga Tió' a l'Ametlla del Vallès.C. Castro

Ramon Cotarelo, catedràtic de Ciència Política de la UNED, propagandista de l’independentisme i component de la llista electoral d’ERC, va popularitzar l’anàlisi classista de la divisió social a Catalunya amb un missatge a Twitter del 6 de desembre: “Els més antiindependentistes, els analfabets seguits dels que no tenen estudies. Que cadascú tregui les seves conclusions”. Dijous, durant la jornada electoral a Viladecans, el municipi de la corona metropolitana de Barcelona on ha crescut més Ciudadans, l’apoderat de Junts Per Catalunya Àlex Gallo exposava a EL PAÍS el mateix raonament: “Viladecans i Cornellà són els municipis del Llobregat on la renda per càpita i el nivell educatiu tenen nivells més baixos; per això hi creix tant Ciutadans”. Si part del sobiranisme nega que hi hagi fractura social, els votants constitucionalistes semblen tenir pocs dubtes al respecte, i així ho van expressar veïns de Viladecans preguntats per aquest diari: “La societat continuarà molt dividida, cada grup té les seves idees i d’aquestes no els trauràs. Jo i el meu millor amic, per exemple, ja no ens parlem”, va explicar Pablo Rama; “s’han creat dos bàndols. A la vida hi ha matisos i ara no compten”, valorava Luz Correa, química gallega arribada fa sis anys a Catalunya.

Emilio Cordero, alcalde socialista de Canovelles, espera a la sortida del pavelló Tagamanent per acomiadar les famílies i els equips de mestres. Cordero respon Cózar sobre les diferències sociològiques: “A Canovelles hi ha molta gent treballadora vinguda de tota Espanya, mentre que L’Ametlla és una població més burgesa; no hi ha gaire més secret”. Cordero també intenta raonar la progressiva substitució del PSC per Ciutadans en els municipis industrials de la província de Barcelona com el que ell governa: “Ciutadans ha ofert un missatge fàcil del que no en coneixem la recepta però que és clar. Nosaltres també hem sigut clars però hem introduït matisos, i avui el guanyador és qui usa discursos de blanc o negre”.

Fran Rosa dirigeix juntament amb la seva muller l’empresa de serralleria MarFran de L’Ametlla del Vallès. Van comprar el 2004 una nau que quatre anys després, poc abans d’esclatar la bombolla immobiliària, la podrien haver venut pel doble de preu. Rosa té 49 anys i va emigrar d’Extremadura fa 20 anys per provar fortuna al Vallès Oriental. Amb molt d’esforç va aixecar una empresa que avui té set empleats. Rosa diu tenir por, “por a que tornin els problemes”: “M’és igual si Catalunya és independent, el que vull és tranquil·litat. A l’octubre la feina va caure i vam patir. Els meus inicis van ser molt durs, i no vull tornar a començar”.

Els dos blocs guanyen en poblacions riques i pobres

Sectors de l'independentisme esgrimeixen que l'èxit de Ciutadans radica en la seva estirada en municipis amb un menor nivell adquisitiu i educatiu, però la veritat és que el domini de la llista d'Inés Arrimadas s'ha produït tant en zones riques com en zones pobres. Més que el nivell de benestar sembla pesar el sentiment nacional de cada votant, el seu desig o no de trencar amb la resta d'Espanya i l'origen de les seves arrels familiars.

Ciutadans ha guanyat en barris acomodats de Barcelona com Pedralbes o Tres Torres i s'ha imposat en municipis de la costa amb una renda per càpita superior a la mitjana catalana com Premià de Mar o Sitges, també a la rica comarca pirinenca del la Val d'Aran. Per la seva banda, l'independentisme no només va liderar el 21-D en zones de classe mitjana acomodada, també va guanyar en municipis amb una renda per càpita notablement inferior a la de la mitjana a Catalunya: és el cas del domini d'Esquerra Republicana (ERC) a les comarques de l'Ebre o el de Junts per Catalunya a les comarques de Lleida. El "vot identitari, el nacionalisme, sol ser interclassista", recordava aquest dissabte a La Vanguardia l'analista Carles Castro.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_