Selecciona Edició
Connecta’t

Que ningú s’espanti

El 21-D permet el separatisme governar (amb dificultat) però no legitima el procés

Carles Puigdemont, en una roda de premsa a Brussel·les després de les eleccions autonòmiques a Catalunya.
Carles Puigdemont, en una roda de premsa a Brussel·les després de les eleccions autonòmiques a Catalunya. AFP

Només conèixer-se els resultats de les eleccions, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, que amb el 43% dels vots han aconseguit sumar 66 escons (sobre un total de 135), s'han proclamat vencedors i han reclamat el dret a governar Catalunya.

Estan en el seu dret d'intentar formar govern. Una altra cosa és que puguin aconseguir arribar a la investidura amb un projecte viable, el candidat que ells volen i el suport majoritari del Parlament. O que el dia després de la investidura puguin garantir un Govern estable i capaç. Especialment si decideixen completar aquesta majoria relativa amb els quatre escons de la CUP, aquesta capacitat estarà en dubte des del primer minut.

En l'eufòria de l'endemà, l'expresident Puigdemont, cap de llista de JxC, ha afirmat la derrota de la Monarquia i l'abolició de l'article 155, ha recordat que la República ja està proclamada, ha interpretat l'elecció del dijous 21 de desembre com una ratificació del referèndum il·legal d'independència de l'1 d'octubre i ha cridat Rajoy a reunir-se amb ell a l'estranger per negociar bilateralment.

Cap d'aquestes afirmacions, preses de forma individual o conjuntament, aplana el camí de Puigdemont, el seu partit o el bloc independentista cap a la Generalitat. Al contrari, l'allunyen, doncs demostren que l'expresident no ha entès que les eleccions celebrades el 21-D tenien com a objectiu principal restaurar l'autogovern mitjançant el joc democràtic normal dins dels límits marcats per la Constitució i l'Estatut.

Cal lamentar per aquesta raó que les forces polítiques de l'independentisme hagin decidit ignorar tan alegrement que la força més votada ha estat Ciutadans —a la líder dels quals, Inés Arrimadas, no han tingut la cortesia de nomenar ni felicitar, com si no existissin ni ella ni els seus votants—. I que hagin omès que els tres partits (PP, PSOE i Ciutadans) que van recolzar l'article 155, al qual diuen que han derrotat, han aconseguit el suport de gairebé 1.900.000 catalans, això és el 43,5% dels vots i un importantíssim nombre d'escons (57).

Les eleccions només han confirmat que aplicar l'article 155 era necessari i encertat: en una societat tan profundament dividida, la imposició d'una secessió unilateral i no pactada era un projecte profundament antidemocràtic. Per aquest motiu restaurar la legalitat i les institucions era un pas imprescindible per tornar a la normalitat.

Es tractava llavors de defensar la democràcia i la convivència. I d'això se segueix tractant. Per això, no convé deixar-se endur pel descoratjament: encara que els partits constitucionalistes no hagin aconseguit un resultat que els permeti formar govern, han aconseguit, a més d'una importantíssima victòria moral, fer visible la seva existència i la seva fortalesa. Ells i els seus votants tenen garanties plenes que l'Estat de dret, la Constitució i l'autogovern seguiran funcionant i que els intents de ruptura no prosperaran. Els independentistes han aconseguit un resultat notable (sorprenent, segons s'observi la realitat catalana). Però són ells els que l'han de convertir en un Govern estatutari viable. Veurem si són capaços.