Selecciona Edició
Connecta’t

A què es dedica el nen d’‘Hola, soy Edu, feliz Navidad’?

Té 27 anys i dirigeix la seva pròpia empresa de màrqueting digital

Fotograma del primer anunci d'Airtel protagonitzat per Enrique Espinosa.

A Enrique Espinosa li van canviar el nom als set anys. No van ser els seus pares, sinó els creatius de l’agència Casadevall Pedreño PRG, que el 1997 van idear la campanya per Airtel –avui Vodafone– protagonitzada per Espinosa que va popularitzar la frase d’”Hola, soy Edu, feliz Navidad”. Els espanyols van adoptar el rebatejat Edu i la seva salutació amb molt d’entusiasme. Els transeünts el paraven a crits per demanar-li que deixés anar la frase, a l’estil de Bart Simpson i el seu “jo no he estat”. Per a l’Enrique allò era un joc, per a Airtel un dels seus anuncis més coneguts. Dues dècades després, aquella senzilla salutació segueix inoculada en la memòria de molts espanyols.

Aquell nen d’ulleres, xerraire i simpàtic, s’ha convertit en un emprenedor de 27 anys que dirigeix la seva pròpia companyia de màrqueting online i desenvolupament web. Semblava inevitable que ell, protagonista d’un fenomen viral, abans que Internet arribés a totes les cases, es dediqués a una cosa així. “Fa molts anys que desentranyo els perquès de l’èxit de la campanya que vaig protagonitzar, que curiosament va tenir un impacte gegantí, però que no va aconseguir l’objectiu principal, que el públic l’associés amb una marca. Molts no recorden per a quina companyia era”, afirma aquest barceloní, en conversa telefònica, que des de la seva empresa, Agencia Ninja, amb un equip de cinc professionals, ofereix assessoria digital a pimes i grans companyies.

Així és ara Enrique Espinosa, Edu en l'anunci d'Airtel. ampliar foto
Així és ara Enrique Espinosa, Edu en l'anunci d'Airtel.

“A mi aquests impactes publicitaris em fascinen, m’agrada provocar reaccions en la gent”, afegeix. Aquesta era una de les seves especialitats de petit quan recorria els platós de televisió —Crónicas Marcianas i Esta noche cruzamos el Mississippi, entre d’altres— xerrant amb molta desimboltura amb els presentadors. També quan el saludaven pel carrer. “Hi havia molt d’enrenou, la gent s’apinyava al meu voltant a la Rambla i em cantaven, però sempre era en positiu”, assegura. Ell només anava a divertir-se, com als càstings. Per al d’Airtel, els organitzadors li van demanar que simulés una conversa agafant un telèfon mòbil. “Jo em vaig imaginar que parlava amb el meu pare, que per feina passava molt temps lluny de casa. Ho feia de manera tan convincent, amb les pauses i inflexions, que van preguntar si l’aparell tenia línia realment; així que van tenir clar que jo havia de fer-ho”, recorda. No era la seva primera vegada, ja havia aparegut en altres anuncis per a Chupa Chups, el diari esportiu Sport, Aviaco o Prenata. Aquest, no obstant això, seria el més important. Tant que va repetir els dos nadals següents.

Als 10 anys va desaparèixer per tornar a ser un nen normal. “L’últim que vaig fer crec que va ser un capítol de Barri Sèsam [el mític programa infantil va tenir una última resurrecció entre el 1996 i el 2000]”. El seu somni no era ser actor, tot i que no renega del seu passat. Ell mateix va pujar el vídeo del seu anunci a YouTube. “Em vaig comprar una convertidora de VHS a digital i el vaig publicar”, apunta. Assegura que no li importaria tornar a fer l’anunci, però com una cosa extraordinari, no vol dedicar-se a la publicitat. “Mai em vaig creure famós, em divertia estar amb altres nens als càstings, només vaig tenir sort”, se sincera.