Selecciona Edició
Connecta’t

El Constitucional anul·la la indemnització de 1.350 milions del magatzem de gas Castor

El tribunal tomba els articles del reial decret llei del 2014, que va permetre a la constructora cobrar la compensació després de la paralització del projecte

La plataforma Castor, a Castelló.
La plataforma Castor, a Castelló.

El Tribunal Constitucional ha decidit anul·lar diversos articles del reial decret llei del 2014 que van permetre a Escal UGS (controlada en un 66,7% per ACS) cobrar una indemnització multimilionària després de la paralització del magatzem Castor, un projecte que va ser suspès arran d'una sèrie de sismes que es van produir després de la injecció de gas a l'antic jaciment. Aquest projecte, situat davant de les costes de Tarragona i Castelló, formava part d'una xarxa estratègica d'emmagatzematge de gas.

Entre d'altres, el ple del Constitucional anul·la l'article 4, que fixava el reconeixement del "valor net de la inversió" en 1.350 milions d'euros, que Escal UGS ja ha rebut a canvi de lliurar aquesta instal·lació –que mai s'arribarà a utilitzar– a Enagas. En aquest mateix article, ara anul·lat, es fixava que aquest import havia de ser abonat a l'empresa constructora del magatzem en "el termini màxim de 35 dies hàbils des de l'entrada en vigor" del reial decret llei, com va fer el Govern espanyol. Els 1.350 milions els van avançar diverses entitats bancàries i havien de sortir de la factura del gas durant 30 anys.

Després de la polèmica que va generar el pagament de la indemnització, el Parlament català, la Generalitat i més de 50 diputats del PSOE al Congrés van portar aquest assumpte al Constitucional, que ara els ha donat la raó. El tribunal sí que considera constitucional que es decretés la hibernació a través d'un reial decret llei en concórrer raons urgents pel risc que suposaria no portar el magatzem a aquella situació. No obstant això, el Constitucional sosté que no va ser correcte fer servir el mateix instrument per fixar la indemnització i procedir a fer el pagament en 35 dies.

Un llarg procés judicial

Fonts socialistes sostenen que la sentència anul·la tota la part del reial decret llei que va permetre calcular la quantitat, fixar el mecanisme de pagament i concretar-lo. El que no té clar el PSOE (ni altres fonts del sector consultades per EL PAÍS) és si la sentència obliga a retornar immediatament la indemnització de més de 1.300 milions. "El que sí que sembla és que ara s'iniciarà un llarg procés judicial", apunten fonts socialistes.

El Constitucional no entra a fons a analitzar la indemnització, sinó que sosté que l'instrument utilitzat per procedir al pagament de la compensació (un reial decret llei de mesures urgents) no va ser l'adequat. "No s'ha adduït cap raó (...) que acrediti l'existència d'una situació d'extraordinària i necessitat urgent a la qual s'hauria de fer front" amb el reial decret llei i que "justifiqués l'aprovació de la norma d'urgència", apunta la sentència, emesa dijous.

El setembre del 2013, el Govern espanyol va decidir suspendre l'activitat d'injecció del gas coixí al magatzem subterrani, situat en un antic jaciment de petroli. Ho va fer després de detectar-se mig miler de petits sismes. El passat maig, un extens informe de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) establia que els terratrèmols es van produir arran de la injecció de gas, però n'exculpava la constructora i les administracions assegurant que no es podia preveure aquest fenomen amb els "estàndards" de la indústria.

L'octubre del 2014, després d'un any de paralització, el Govern espanyol va aprovar el reial decret llei que indemnitzava Escal UGS i que deixava el magatzem en situació d'hibernació. Després de conèixer l'informe del MIT, el Govern central va assegurar que Castor no es tornaria a reobrir.

El Ministeri d'Energia, que a través de l'Advocacia de l'Estat ha defensat la indemnització pagada, ha destacat aquest divendres que el Constitucional només "qüestiona l'instrument utilitzat per aprovar-ho". "En definitiva, no conclou en cap cas que s'hagi produït un pagament indegut al titular de l'emmagatzematge, sinó que considera que n'hi hauria hagut prou amb el fet que la decisió s'hagués aprovat mitjançant el procediment legislatiu ordinari d'urgència en comptes del reial decret llei", opina el departament d'Álvaro Nadal, que sosté que "adoptarà les mesures corresponents quan estudiï en profunditat la sentència".