Selecciona Edició
Connecta’t

Una exploradora física i literària

Aurora Bertrana inaugurà el llibre de viatges de dona en català i els de tema polinesi

Aurora Bertrana, en un dels seus viatges a la Polinèsia.
Aurora Bertrana, en un dels seus viatges a la Polinèsia.

El 2017, l’Any Bertrana ha portat la reedició de tres títols d’Aurora Bertrana (Girona, 1892 - Berga, 1974), viatgera per excel·lència de les lletres catalanes del XX. Club Editor va publicar Tres presoners dins de la col·lecció en què ja va recuperar la novel·la fa una dècada, en una nova edició que torna a reproduir el text de 1957, però inclou un postfaci per a l’ocasió. Rata ha publicat Paradisos oceànics i Paraísos oceánicos: el llibre de viatges que Bertrana va donar al públic el 1930 (reeditat el 1988 i el 1993 per La Sal i Edicions de l’Eixample) com la seva traducció de 1933, Islas de ensueño (mai recuperada fins avui); es tracta de dos volums bessons —el català incorpora els afegits de Bertrana a la versió castellana, i aquesta canvia de nom per equiparar-se a la catalana—, que inclouen fragments de les memòries de l’autora, fotografies de l’època i escrits diversos d’introducció i tancament (un menys en la versió en castellà).

PARADISOS OCEÀNICS / TRES PRESONERS

Una exploradora física i literària

Aurora Bertrana

Rata / Club Editor

256 / 160 pàg.

22 / 10,95 euros

Si calia renovar l’interès dels lectors per l’escriptora gironina, recuperar-ne dos títols de significació especial dins del conjunt de la seva producció era una de les maneres de fer-ho. Paradisos oceànics és el primer llibre de Bertrana i una obra pionera dins de la literatura catalana. No només enceta la llista dels llibres de viatges d’autora en català —fins aleshores no se n’havia publicat cap de firmat per una dona—, sinó que hi inaugura la prosa de tema polinesi, tot entroncant amb corrents literaris europeus sense representació a Catalunya (i fins que el 1964 no apareix La ruta blava, de Josep Maria de Sagarra, Paradisos oceànics ostenta aquest darrer mèrit en solitari). Tres presoners és el primer llibre sobre la Segona Guerra Mundial que Bertrana aconsegueix editar, i marca un punt d’inflexió temàtica i formal en la seva trajectòria. Després dels llibres de viatges i de la narrativa que es relaciona directament amb les experiències de l’autora a la Polinèsia, el Marroc i Suïssa —després de Paradisos oceànics (1930), Islas de ensueño (1933), Peikea, princesa caníbal (1934), L’illa perduda (1935), El Marroc sensual i fanàtic (1936), Edelweiss (1937), Fenua Tahiti (1943), Vértigo de horizontes (1952), La isla perdida (1954) i Camins de somni (1955)—, i abans d’Entre dos silencis (1958), Tres presoners suposa la introducció del tema bèl·lic i de la reflexió moral sobre la condició humana en la literatura de la gironina, cosa que la connecta amb algunes de les tendències clau de la narrativa europea i catalana de postguerra.

Què hi trobarà, el públic d’avui, en l’un i l’altre? D’una banda, Paradisos oceànics ofereix la prosa fresca i lleugera d’una viatgera moderna, desimbolta, crítica, cosmopolita, desenfadada, divertida i, sobretot, fascinada per un món ja desaparegut: la Polinèsia francesa de la segona meitat dels anys vint. Entre 1926 i 1929, Oceania va seduir Bertrana, que en va extreure una pedrera creativa fonamental, hi va poder desplegar la vocació literària, hi va trobar la via d’èxit professional i hi va viure molt feliç, cosa que es deixa sentir en el llibre. Tres presoners, en canvi, és una història construïda per una escriptora tan marcada a foc per la Guerra Civil i l’exili com profundament afectada per la Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències a Étobon, petit poble francès. Després de 1939 i de 1945 res no seria, mai més, el mateix. No obstant això, calia mantenir l’esperança: refer-se malgrat el dolor, recomençar sense oblidar, aprendre del passat i, des del present, optar pel futur. Morir (literalment o en vida) o mirar endavant: aquestes són les opcions que es plantegen, al relat, mitjançant la convivència entre enemics després de l’armistici.

Vet aquí l’Aurora Bertrana de preguerra i de la primera postguerra. Paradisos oceànics i Tres presoners en possibiliten un tast a uns lectors que han de saber que l’obra d’aquesta dona, amb una vida literalment extraordinària, va força més enllà. Esperem que, a punt ja d’acabar l’Any Bertrana, els editors segueixin facilitant l’accés als seus llibres.