Selecciona Edició
Connecta’t

La davallada dels comuns encén les alarmes al govern de Colau

El cinquè lloc de Catalunya en comú preocupa l'equip de l'alcaldessa quan falta un any i mig per a les eleccions municipals

Ada Colau i Xavier Domènech, la nit electoral.
Ada Colau i Xavier Domènech, la nit electoral.

El mal resultat obtingut per Catalunya En comú a Barcelona el 21-D ha deslligat les alarmes al govern de l'alcaldessa i líder del partit, AdaColau . Quan falta un any i mig per a les eleccions municipals, la formació no va aconseguir passar del cinquè lloc —després de Ciutadans (va guanyar en set districtes), ERC, Junts per Catalunya i el PSC—, i va perdre 600 vots. Tot això malgrat l'augment de participació, amb 37.000 votants, i malgrat la implicació de Colau en una campanya de la qual el 2015 va estar absent. Diverses fonts del govern admeten que els resultats són “dolents” i que estan “preocupats”.

“Tenim l'alcaldia, una alcaldessa potent, fem bé el treball segons les enquestes i venim de guanyar dues eleccions generals. Per tot això, quedar cinquens, per molta tradició que hagi de vot diferent en eleccions autonòmiques i municipals, és per preocupar-se”, afirma una persona propera al Govern. “No estem blindats”, admet i, com altres fonts consultades, en bona mesura culpa dels mals resultats l'ambigüitat dels comuns en la qüestió territorial: “No pots remuntar en una campanya de dues setmanes errors estratègics de discurs que venen de mesos enrere”.

La clau està en la divisió interna —pluralitat, en diuen els comuns— sobre el procés. Un debat que s'ha evitat per no provocar un enfrontament. Però posar-se de perfil i intentar centrar-se en l'eix esquerra-dreta tampoc s'ha mostrat la recepta correcta. “Ha estat un error no entrar en el debat nacional, per molt que no ens agradi”, admet un altre regidor.

L'amargor del resultat s'accentua en l'equip de Colau quan el PSC, que en el conjunt de Catalunya s'ha estabilitzat, a la ciutat de Barcelona ha guanyat 30.000 vots. Just el PSC, amb qui Colau va governar durant un any i mig, fins que van trencar pel suport dels socialistes a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i la intervenció de la Generalitat.

Una decisió ajustada i presa per les bases, però que una part de l'organització Barcelona en Comú entén que va ser un error: “Convoquem la consulta sobre el pacte pensant en Gràcia —un districte independentista— quan on ens voten és a Nou Barris”. I a Nou Barris va ser on en les últimes autonòmiques ja va guanyar Ciutadans, que des de llavors s'ha apropat a les entitats dels barris. Llavors va ser un únic districte en tota la ciutat. Ara el partit taronja ha guanyat en set: el citat Nou Barris, Ciutat Vella, Horta-Guinardó, Les Corts, Sant Andreu, Sant Martí i Sarrià-Sant Gervasi. De fet, seria més ràpid dir on no ha guanyat Inés Arrimadas: a l'Eixample i Gràcia (s'ha imposat Junts per Catalunya) i a Sants- Montjuïc (ho ha fet ERC).

Aquest divendres, en un soporífer i per a molts inoportú ple, l'últim de l'any, excepte el PP i la CUP, que han patit un daltabaix, la resta de l'oposició es fregava les mans. Davant de la victòria inesperada del bloc independentista, els regidors del PDeCAT estaven exultants. Els d'ERC, que a més de guanyar a Sants han quedat segons en sis districtes, es reivindicaven com a “alternativa d'esquerres”. I els socialistes celebraven el seu bon resultat i feien comptes, calculant quants regidors haurien tret amb els percentatges de vot en les eleccions al Parlament: serien sis, dos més que els quatre d'ara.

Amb només 11 regidors en un consistori de 41, a Colau li queden 18 mesos de mandat en els quals haurà de buscar aliances amb tothom. La famosa geometria variable, “pactant tema a tema, al marge de sigles”. Uns pactes que els comuns no descarten també amb el futur govern de la Generalitat, si tenen contrapartida a l'Ajuntament.

L'Ajuntament recorre la dissolució del Diplocat

L'Ajuntament de Barcelona ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra l'ordre de dissolució del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) del Ministeri d'Hisenda aplicant l'article 155 de la Constitució. El consistori és una de les 39 entitats que formen el Diplocat. Encara que el recurs no paralitza la dissolució, el Govern d'Ada Colau “vol mostrar la voluntat com Ajuntament de protegir l'autogovern de Catalunya”, va destacar aquest divendres el portaveu del govern municipal, Gerardo Pisarello. “Tota disputa jurídica que puguem donar per protegir l'autogovern, la farem”, va dir i va recordar que el 155 afecta competències municipals.

MÉS INFORMACIÓ