Selecciona Edició
Connecta’t

L’Ajuntament de Barcelona renega de ‘Ciutat morta’ sense els vots de Colau

El ple aprova una proposició del PP que discrepa de la concessió del premi al documental sobre el 'cas 4-F'

Victor Lainez
Rodrigo Lanza, al centre, en una roda de premsa sobre el cas del 4-F.

Una vegada més, i sense decisions executives transcendents, el titular de l'últim ple de l'any de l'Ajuntament ha arribat quatre hores després d'iniciar-se, en la part de les proposicions, durant la qual els partits s'obliguen mútuament a posicionar-se. I ha estat una proposició del PP la que ha obtingut la majoria, amb els vots del PDeCAT, Ciutadans i el PSC, perquè l'Ajuntament renegui del documental Ciutat morta, sobre el cas 4-F. El partit de l'alcaldessa, Ada Colau, ERC i la CUP han votat en contra del text, que han lamentat que busqui instrumentalitzar la Guàrdia Urbana. 

El text de la proposició del PP té l'origen en la detenció d'un dels protagonistes de Ciutat morta, Rodrigo Lanza, fa uns dies a Saragossa com a presumpte autor de la mort de Víctor Laínez, un home de 53 anys. Lanza va ser acusat en el cas 4-F de tirar el test que va deixar tetraplègic un agent de la Guàrdia Urbana durant una festa en una casa okupa a Ciutat Vella el 2006. En el text de la proposició dels populars, l'Ajuntament condemna “l'assassinat” de Laínez, reitera el seu suport a la Guàrdia Urbana i demana al govern municipal que presenti un relat alternatiu al documental, que defensa que l'acusació contra Lanza i altres detinguts va ser un muntatge policial. A més, expressa la seva “disconformitat amb la concessió” del Premi Ciutat de Barcelona al documental el 2015. La decisió es va prendre durant el mandat de l'alcalde Xavier Trias (CiU), però la va adoptar un jurat independent. 

En els seus arguments, el PP, el PDeCAT, Ciutadans i el PSC han fet una defensa aferrissada del cos de la Guàrdia Urbana. El popular Alberto Fernández Díaz ha instat Colau a “demanar disculpes” per haver donat suport “i finançat” un documental que “avalava la tesi d'un muntatge policial que des dels tribunals no s'ha pogut demostrar” i que “injuriava i menyspreava la Guàrdia Urbana”. Jordi Martí, del PDeCAT, ha acusat Barcelona en Comú d'utilitzar el documental per “criticar la Guàrdia Urbana i desgastar Trias”. Carmen Andrés, del PSC, també ha defensat el cos en un cas que es va produir durant el mandat de l'alcalde socialista Jordi Hereu. 

En la seva argumentació contrària a la proposició, des del govern el tinent d'alcalde Gerardo Pisarello ha qualificat la proposta d'“instrumentalizadora” perquè “barreja dos fets”. Tot i que ha lamentat la mort de Saragossa, Pisarello s'ha negat a fer “judicis paral·lels” i ha optat per defensar “la presumpció d'innocència”. En uns termes semblants s'ha expressat el republicà Jordi Coronas, que ha defensat la feina en el mandat anterior del regidor de Seguretat, Joaquim Forn, que va prendre mesures després d'una comissió d'investigació en el cos. Coronas ha criticat les “polítiques de desgast” i ha afirmat que el que haurien de fer els governs de la ciutat és augmentar els mitjans humans i materials del cos policial municipal. 

Sobre el mateix cas, en el torn de precs, l'alcaldessa ha respost a Ciutadans que sí que condemna les agressions tant al guàrdia urbà ferit el 2006 com a Laínez a Saragossa. Però Colau ha criticat la líder del partit taronja, Carina Mejías: “Comparteixo la condemna i el suport a la Guàrdia Urbana, el que no comparteixo i és imprudent i sense rigor és barrejar els fets de Saragossa amb els de Barcelona. Respon a interessos partidistes”, ha resolt.