Selecciona Edició
Connecta’t

Cada ciutadà juga 66 euros a la Loteria de Nadal, la més generosa de l’Estat

El sorteig deixa a les arques públiques 1.245 milions

Loteria de Navidad
Sorteig de la Loteria de Nadal.

El Sorteig Extraordinari de Nadal torna a agitar aquest divendres a partir de les nou del matí les expectatives dels compradors de loteria amb 3.400 milions d'euros en joc, dels quals l'Estat reté 1.245 milions. Des del 2013, Hisenda es queda més del que és habitual a compte d'una mesura temporal que es manté. Malgrat les poques probabilitats d'obtenir premi, la despesa mitjana per habitant a la Loteria de Nadal ha tornat a créixer respecte a l'any passat fins als 66,16 euros, 2,36 més, segons Europa Press.

L'única novetat respecte a la Grossa de Nadal de l'any passat és que s'ha incrementat de 165 a 170 el nombre de sèries (de 100.000 bitllets cadascuna) que s'han posat a la venda, la qual cosa ha elevat en 70 milions la part destinada a premis. Tota la resta s'ajusta mil·limètricament a la tradició que cada any converteix aquest sorteig en l'esdeveniment que obre la porta de les celebracions de Nadal a Espanya: un bombo carregat amb 100.000 boles numerades del 00000 al 99999; un altre amb 1.807 boles, cadascuna marcada amb un premi, i uns quants nens de la residència-internat de Sant Ildefons de Madrid que estendran acta, amb les seves veus, de la destinació econòmica dels qui hagin resultat agraciats.

D'entre els 15.304 premis previstos, els que més expectació susciten són la Grossa, amb 400.000 euros per cada dècim; el segon, amb 125.000, i el tercer, amb 50.000 euros. Dos quarts premis de 20.000 euros el dècim i vuit cinquens de 6.000 tanquen la taula d'honor. Per sota caldrà buscar el consol dels premis menors de 150 euros el dècim, que somriuran a 1.794 números, o les aproximacions, terminacions i semblances raonables dels premis principals, últim recurs abans de passar a celebrar que el més important és la salut.

La probabilitat del 155 i el 1-O

Cada jugador amb un únic dècim del número 00155 (relacionat amb el polèmic article 155 de la Constitució aplicat a Catalunya) o de l'11017 (relatiu a la data de la celebració del referèndum d'independència de l'1 d'octubre) té una entre 100.000 possibilitats que li toqui la Grossa. Així ho ha explicat a Europa Press el professor de Matemàtica Aplicada de l'Escola d'Arquitectura, Enginyeria i Disseny de la Universitat Europea, Guillermo Castilla, que ha advertit que "la probabilitat clàssica es defineix com a casos favorables dividits per casos possibles".

"Com que pot sortir qualsevol número del 00000 al 99999, això vol dir que cada número individual té la mateixa probabilitat, és a dir, una entre 100.000", ha detallat Castilla. "De fet, perquè el pes de la pintura no influeixi en el sorteig i que els números amb més traços no surtin més sovint que els que en tenen menys, les boles es graven amb làser, en lloc de pintar-les", afegeix.