Selecciona Edició
Connecta’t

Vic vota de groc

El principal feu independentista de la província de Barcelona viu el 21-D envoltat de simbologia

Marta Rovira, número dos de la llista d'ERC, vota en un col·legi de Vic.
Marta Rovira, número dos de la llista d'ERC, vota en un col·legi de Vic.

Ja ha votat i espera fixant la mirada a la porta. “Soc republicana de naixement. Tota la meva família i jo fa anys que esperem viure la república en ple dret”. Agnès Buscart, mestra jubilada de 65 anys, espera amb desenes de periodistes i molts votants que entri Marta Rovira per la porta del col·legi Casal Mossèn Guiteras, a Vic (Osona). La número dos de la llista d'ERC apareix passades les 10.30 i és aclamada per una gentada. Aplaudiments, petons i llaços grocs a tot arreu: a la seva solapa i a la dels qui l'abracen.

A tot just 80 quilòmetres de Barcelona, aquest 21-D Vic vota de groc. Llaços grocs als carrers, pintats a les calçades, lligats als semàfors i coronant l'arbre de Nadal de la plaça Major i l'arbre dels desitjos de la plaça del Pes, envoltada de senyeres, on amb somnis de pau i amor per a l'any que ve es demana en un cartell blanc que “els presos polítics tornin a casa”. Fins i tot un maniquí d'una botiga de roba al carrer comercial de Manlleu duu una pinça groga a la solapa. En les eleccions del 2015, en aquest municipi de carrerons de pedra, l'independentisme va arrasar per golejada: 67% de vots per a Junts pel Sí, i gairebé un 9% per a la CUP.

Aquí vota Marta Rovira, que recorda l'empresonat Oriol Junqueras després de dipositar la papereta i demana una gran participació, “com la que hi va haver l'1 d'octubre”. També a la comarca d'Osona, al municipi de Gurb, prop de Vic, on hi ha la fàbrica de Casa Tarradellas, l'exconseller de Justícia Carles Mundó (ERC), que va passar 33 dies a la presó preventiva a Estremera acusat de sedició, va a votar amb la seva dona i els seus dos fills i desitja que “aquest malson s'acabi”.

Una altra figura de primera fila de l'independentisme, Marta Pascal, coordinadora general del PDeCAT, fa d'interventora de mesa al col·legi Estel, al centre del municipi de 43.000 habitants que viu de la producció d'embotits. Pascal lloa la participació altíssima de les primeres hores del matí –a les 18.00 la participació puja lleugerament tres punts respecte al 2015 fins a un 70,4%– i assegura que la jornada transcorre “tranquil·la”. Tan tranquil·la com pot ser una votació amb el líder d'ERC seguint el recompte des de la presó i el de Junts per Catalunya controlant la jornada des de Brussel·les. “Volem que guanyin els catalans, que torni Puigdemont”, li desitgen a l'exiliat Montserrat Tiñà, de 82, i Miquel Ralló, de 86. Fa 65 anys que estan casats. “Estem farts de votar i que no ho facin bé”, explica ella abans de marxar a poc a poc per la rampa. Comparteix desitjos d'independència Maria Serrat, professora d'Educació Física de 24 anys, que espera que “guanyi la República”. “Volem sortir d'Espanya i que se senti la nostra veu”.

Però altres veus també s'obren pas al municipi de les estelades. La d'Andrea Rilo, infermera gallega de 24, que vota per primera vegada a Catalunya: “Jo no vull que Espanya se separi, però estarà tot molt igualat”. Tot això l'esgota: “He parlat més de política del que m'hauria agradat”. O la de David Martos (44), que arriba corrents a la mesa per votar aquest dijous, encara amb l'uniforme de pintor posat: “Menys parlar d'Espanya i Catalunya i més amb el poble. Tenim sous baixíssims i les empreses ens collen. Això no s'arregla ni amb independència ni amb la unitat d'Espanya”, lamenta. L'única cosa que sembla alegrar-lo és que tindrà quatre hores lliures per votar en dia laborable “que paga Rajoy”.

L'arbre dels desitjos de Nadal, a la plaça del Pes de Vic.
L'arbre dels desitjos de Nadal, a la plaça del Pes de Vic.

Al costat de la porta del seu col·legi, dos apoderats del PSC que han arribat amb autobús de matinada des de la Comunitat Valenciana i han començat la jornada com a rara avis en aquest feu independentista: “En arribar ens hem sentit molt observats per la resta d'apoderats, després la cosa s'ha calmat”, explica Víctor Navarro, de 37 anys, regidor al municipi valencià de Nàquera, que va ser el primer que es va apuntar voluntari per a una “jornada històrica” dels 50 que s'han traslladat del seu partit des de la comunitat veïna.

La cinta taronja que duien al coll d'Enma Marugán (56) i Ana María Damini (67), de Ciutadans, posen una nota d'un altre color, el que fins ara assegurava que era una majoria silenciosa. El partit d'Albert Rivera “està formant” una agrupació al municipi de Rovira, Mundó i els llaços grocs, explica Damini: “Jo m'he involucrat per defensar la societat que vull per als meus fills i els meus nets”.

Mentrestant, en un dels balcons de la plaça Major, la mateixa on es va muntar al novembre una cel·la oberta al públic, un marcador marca infatigable els segons, minuts, hores i dies que els líders de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, estan empresonats i acusats de sedició des del 17 d'octubre. Sota un cartell: República Igualitària de Tots.