Selecciona Edició
Connecta’t
Selecciona Edició
Mida de la lletra
ELECCIONS CATALANES

Urnes buides a les presons catalanes

Barcelona engega una campanya perquè els presos vagin a votar i augmenti una participació que ara se situa en el 2%

La presó de Wad-Ras, a Barcelona.
La presó de Wad-Ras, a Barcelona.

5.553.983 electors estan cridats aquest dijous a escollir el pròxim president de la Generalitat de Catalunya. Els partits han marcat intensament les diferències entre l'eix independentista i el constitucionalista. Totes les formacions aposten, almenys públicament, per animar a una alta participació malgrat que saben que no els beneficia a tots els partits. El col·lectiu que amb total seguretat presentarà uns índexs de participació escassa serà el de les persones que es troben condemnades, o preses de forma preventiva, en la desena de presons catalanes.

Un informe dissenyat per membres de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (UB) sosté que la participació entre la població reclusa en els comicis —en els quals participen només mitjançant el vot per correu— és sempre excepcional. L'informe exemplifica: "L'any 2011 només 3.600 persones recluses van sol·licitar el vot per correu en les eleccions generals i unes 2.000 en les municipals i autonòmiques del mateix any. Les dades reflecteixen una participació ínfima tenint en compte que el maig del 2011 hi havia prop de 74.000 persones preses [a tot Espanya], cosa que representa un 2,6% i un 1,5% de participació".

A Catalunya, la competència dels centres penitenciaris és de la Generalitat. Una portaveu del Departament de Justícia assegura: "La participació dels interns [de les presons catalanes] en les eleccions no és una xifra que ens interessi dins de la nostra feina enfocada a la reinserció. És una xifra que desconeixem". Malgrat tot, les xifres de la població reclusa a Catalunya poden donar alguna idea de la futura participació. A principis de desembre a Catalunya hi havia 8.474 presos, dels quals 4.807 tenen nacionalitat espanyola i —per tant, poden votar en aquests comicis— i 3.667 tenen nacionalitat estrangera (dels quals 587 són de països de la Unió Europea). Als interns se'ls empadrona al centre penitenciari on es troben, de manera que en unes eleccions municipals alguns dels estrangers també podrien participar en l'elecció de l'alcalde del municipi on estigui situada la presó. Serveis Penitenciaris de la Generalitat també remarca que alguns presos, "molt pocs", tenen sentències que els restringeix el dret a votar en comicis durant el termini que duri la condemna. "Un mes abans de les cites electorals es col·loquen diversos cartells als taulons informatius dels diferents mòduls que anuncien que es faran unes eleccions. Els presos que vulguin participar en els comicis han d'apuntar-se en una llista i llavors la direcció del centre comprova que la seva documentació està en regla per poder participar-hi", assegura la portaveu del departament. Aquest només és un dels primers obstacles als quals hauran de fer front els interns.

La visita del carter

El director de la presó reclama llavors la presència d'un funcionari de correus que va fins a tres ocasions a cada centre. La primera és informativa i s'hi presenta amb els impresos d'inscripció. En la segona visita aporta la documentació —és a dir les paperetes electorals de tots els partits que es presenten a la circumscripció electoral— i en una tercera recull els vots dels interns. "Malgrat que en alguna ocasió, partits polítics ens han demanat celebrar mítings a la presó sempre s'ha negat l'autorització perquè no totes les formacions ho farien i, per tant, no arribarien tots els missatges. Malgrat tot, els interns se n'informen pels mitjans de comunicació". En l'actualitat, a la ciutat de Barcelona, a més de centres oberts als quals només acudeixen els reclusos a dormir, l'única presó que es manté és la de dones (Wad-Ras). A principis de mes, hi havia 269 dones. Malgrat la poca població reclusa, tots els partits polítics del Consistori (amb l'excepció de Ciutadans i el PP) es van comprometre el 5 de desembre a impulsar una campanya per facilitar que els reclusos participin en les eleccions.

Suspicàcies en el vot

L'Ajuntament de Barcelona pretén que la Generalitat i el Govern central impulsin campanyes a favor del "dret a vot". El tercer tinent d'alcalde, Jaume Asens, justifica la campanya assenyalant que "la situació d'aïllament dels interns, sumada a l'acumulació de gestions i tràmits, suposa que una part important de la població privada de llibertat acabi exclosa del procediment electoral". El director de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB, Iñaki Rivera, denuncia: "Les administracions, fins ara, mai han tingut el més mínim interès a fer que els interns rebin informació sobre els seus drets polítics. Esperem que aquest tipus de campanyes s'estenguin a tot Espanya". En l'informe de la UB destaquen queixes d'interns. Algunes tendeixen a les suspicàcies: "Van arribar les paperetes i, a parer meu i pensant malament, només hi havia les que han d'interessar", denunciava un dels presos.