Selecciona Edició
Connecta’t
Selecciona Edició
Mida de la lletra

Els candidats debaten a TV3: Res de nou

Els representants de les diferents candidatures que aspiren a la presidència de la Generalitat reiteren arguments a la televisió catalana

Debat dels candidats a la presidència de la Generalitat a TV3.
Debat dels candidats a la presidència de la Generalitat a TV3.

En el tercer debat de la campanya, el de TV3, els candidats deuen arribar forçosament avorrits d'escoltar-se els mateixos arguments. Per això resulta estrany que encara es trepitgin les intervencions i produeixin una cacofonia que resulta irritant per als espectadors. Vicent Sanchis, el moderador, no va intervenir amb la seva opinió en el debat i va defugir un intent de Xavier García Albiol perquè s'hi fiqués quan li va llançar unes antigues declaracions seves acusant el PP d'incitar a la violència feixista. Sanchis va evitar el protagonisme que van tenir en altres debats col·legues com Mònica Terribas i es va limitar a administrar el temps i, això sí, a fer una distribució ineficaç de torns de paraula que els candidats no sempre obeïen. El mateix Sanchis va parlar que hi havia “cert caos” en determinats moments i va demanar que els seus convidats “tinguessin pietat del moderador”.

La principal novetat de la nit va consistir que representants d'entitats civils plantegessin preguntes als ponents, que s'escollien per la distància ideològica i la poca afinitat política entre l'entitat i el candidat a qui adreçaven la pregunta. Hi va haver alguns episodis curiosos. Inés Arrimadas, per exemple, va esquivar vacil·lant una pregunta molt concreta –són les més difícils sobre si deixaria d'exigir el coneixement del català al professorat. I Xavier Domènech no va poder evitar somriure quan li van preguntar a quin bloc donaria suport després de les eleccions. “És una pregunta que no m'han fet mai”, va dir amb una fatigada ironia. És la pregunta que el persegueix durant tota la campanya. Arrimadas i Marta Rovira van tenir algun cara a cara, amb prou feines audible per a l'audiència, com si encara estiguessin dolgudes pel cèlebre Salvados que van protagonitzar.

Si una màquina calculés l'índex de redundància en aquests debats, els resultats serien escandalosos. Albiol va tornar a parlar de les seves trobades amb hotelers i taxistes, i Jordi Turull va repetir amb insistència una frase que deu pensar que és impactant: “Que torni el president 130 de la Generalitat i que no vingui el president 155”. La utilitza per defensar la restitució del Govern de Puigdemont encara que les eleccions les guanyi una altra llista. Això de la restitució ignorant els resultats electorals va irritar fins i tot Miquel Iceta, mentre que Rovira, astutament, no deia ni piu. El candidat més respectuós amb els torns va ser Carles Riera, de la CUP.

TV3 va col·locar els candidats darrere de faristols, com també havia fet La Sexta en el debat de diumenge. Potser el fet que a La Sexta fossin més a prop els uns dels altres, en un plató més modest, va ajudar a fer que hi hagués menys xivarri. Això i el fet que Ana Pastor, que es va reservar el dret a preguntar, va estar molt a sobre dels seus convidats. I potser també que més d'un candidat tenia una afonia que semblava que ja s'havia curat aquest dilluns.

La televisió catalana va oferir en pantalla –ho va fer TVE en el primer debat, amb errors de grafisme un panell amb el temps que estava consumint cada partit. A estones només apareixia la columna dels partits i, a estones, s'hi afegien els minuts i segons consumits. Un gràfic molest, ja que aquest constant intercanvi de posicions recordava, en versió diminuta, les puntuacions d'Eurovisió. En la pausa publicitària, va haver-hi espais de propaganda electoral (JxC, ERC i el PSC). Per descomptat, no era el moment més oportú per fer-ho. El debat va durar gairebé dues hores i mitja. Esgotador. I a les 00.30, TV3 obria una tertúlia sobre el mateix tema. No sé quants espectadors podien seguir davant la pantalla.

MÉS INFORMACIÓ