La tempesta política va provocar una caiguda del 10% de la venda de llibres a l’octubre i el novembre
El Gremi d'Editors insta les administracions a complir els compromisos i les mesures de foment de la lectura
Les llibreries de Barcelona i la resta de Catalunya ja van reconèixer aquesta tardor que els esdeveniments polítics i l'angoixa que van generar en bona part de la població es notava en la venda de llibres, que fins llavors havia crescut de manera sostinguda. El Gremi d'Editors ha xifrat aquesta caiguda en els mesos d'octubre i novembre al voltant d'un 10% en comparació del mateix període del 2016. “No hem estat aliens al clima generalitzat i van ser dos mesos de menys vendes que esperem que es compensin amb el que s'havia acumulat durant l'any i una bona campanya de Nadal. Tot sembla indicar que serà així”, ha explicat el president del Gremi d'Editors de Catalunya, Patrici Tixis.
Tant és així que el gremi calcula que, malgrat aquesta davallada, enguany el sector tancarà amb un creixement d'un 2% sobre els 400 milions d'euros del 2016 a Catalunya: “No podem elucubrar què hauria passat si l'octubre i el novembre haguessin estat normals perquè la veritat és que estem acostumats a viure amb certa incertesa”. Com la que ara mateix preocupa el sector, perquè les mesures anunciades per les administracions que podien tenir un impacte positiu en la indústria editorial s'han quedat als llimbs precisament arran de la situació política catalana i, de rebot, també de l'espanyola. En el cas del Govern central, perquè la falta de pressupostos ha deixat en terra de ningú els incentius fiscals que es van anunciar per al patrocini, amb la Generalitat davant del dubte de si l'increment previst d'un 15% al pressupost per a un segon pla de foment de la lectura infantil arribarà a bon port o no: “Ho va anunciar Santi Vila quan era conseller de Cultura, ara ja ho veurem”, reconeixia Tixis. I passa una cosa semblant amb el pla de foment de lectura impulsat per l'Ajuntament de Barcelona –superada la iniciativa polèmica d'enviar llibres a Trump– i anunciat per l'exregidor de Cultura Jaume Collboni, avui a l'oposició: “Esperem que tots aquests plans es transformin en realitat”, ha apuntat Tixis.
Mentrestant, el panorama del sector editorial no pinta malament i el trasllat del domicili social de l'Editorial Planeta sembla que s'ha quedat en això i no implicarà cap més canvi. Tixis insisteix que aquesta editorial segueix treballant com ho feia fins ara a Catalunya, “com ho fan molts més segells editorials”. Amb el missatge que el 2017 es tancarà com un any en el qual la recuperació del sector, després de la caiguda en picat per la crisi econòmica –que es va xifrar en un 30%–, segueix el seu curs: “Faran falta molts anys per recuperar aquells nivells, però anem bé”. Especialment el llibre de paper que segueix sent el 95% del negoci, mentre que el 5% restant és per al digital. Aquesta proporció ha fet oblidar l'anunciada desaparició de la lectura tradicional que va preocupar els editors catalans, que segueixen controlant una mica més del 75% del mercat espanyol en narrativa.
El gremi apunta que s'està notant un canvi de tendència i que els best-sellers són la manera d'arribar al públic amb algun títol que ha superat el mig milió d'exemplars i alguns, els 300.000. Aquestes xifres estan molt lluny de la venda, en general, de títols de narrativa de no ficció. Per exemple, l'assaig polític, contràriament al que caldria suposar per les circumstàncies actuals, s'ha estancat. Tixis destaca altres tendències que s'estan accentuant, com la poesia urbana, especialment en castellà, protagonitzada per gent jove que està ampliant el mercat.
Audiollibre, nova tendència
El sistema de llegir un llibre mentre s'està fent qualsevol altra cosa, com conduir o fer algun esport, mitjançant els audiollibres s'està revelant com una nova tendència que ha captat l'interès dels editors. Als Estats Units i alguns països del nord d'Europa les aplicacions per als mòbils per llegir escoltant ja arriben a un 25% de la població.
Ara aquesta possibilitat es veu amb interès a Espanya, que busca fórmules per atreure nous lectors, sigui de la manera que sigui. La manera de fer-ho amb aplicacions fins ara més habituals en la música és, ara com ara, només una tendència nova que inclou recursos que amb la lectura tradicional són impossibles, com els efectes especials afegits a la veu del narrador.
Segueix tenint molt bona salut la literatura en català: “Aquest any s'han editat 8.000 títols nous, una xifra que es podria qualificar d'insòlita tenint en compte la població que parla aquesta llengua”. I una progressió que no ha estat flor d'un títol determinat o d'un best-seller, ja que es manté en els últims cinc anys.
Assignatures pendents
La pirateria segueix sent el principal problema de l'edició de llibres digitals i, encara que s'ha reduït una mica, la xifra segueix sent una sagnia total: 374 milions de descàrregues il·legals a tot Espanya davant dels 390 milions de l'any anterior. En milions d'euros suposa una pèrdua d'entre 150 i 200 milions d'euros. Aproximadament a Catalunya li correspon un 20% de totes dues xifres. La descàrrega de llibres, la subscripció mensual per tenir accés a un conjunt de títols i el préstec bibliotecari són les tres formes més habituals de la venda dels textos digitals. “Que la pirateria és molt greu ho demostra que les vendes són del 5%, quan en les enquestes la gent que diu que consumeix aquest format se situa entre el 20% i el 22%”, ha apuntat Tixis. Malgrat tot, la pitjor dada és el temps que es dedica a la lectura –independentment del format–, que a Espanya no va més enllà dels 22 minuts diaris, davant dels 223 que es passen davant d'un televisor.
Sobre la firma
